Ara que encara no som olímpics. Ara que l’amor ens espera a cada primavera, per saludar-nos amb cicatrius. Ara que sembla que la tardor ens deixa una escletxa d’aire per pensar. Per acabar els propòsits. Per engegar el radar del món enmig del melic berguedà. Ara que som desobedients i ara que canviem noms de carrers. Ara, també és el moment de disparar contra tot. És bo. Els contraris sempre hi seran. Les crítiques i les boques petites. És una inèrcia. Fa més caldo d’olla. La ressonància sempre prové de la mateixa llengua que no alimenta res més que la ignorància. No preocupa. Parla pocs idiomes. Sempre estarem a temps de provocar un tsunami des del pantà de la Baells.

Guardiola de Berguedà ha inaugurat un nou espai cultural. El Monestir de Sant Llorenç. Serveixi primer de tot, per presentar-nos aquesta joia del patrimoni, a la societat berguedana. Benvingut sigui. És una molt bona notícia que la cultura s’escampi per la nostra comarca. Un projecte ambiciós, útil i que de ben segur ens serà proper. Fa feliç pensar que fora de casa ens respecten per cultura.

Ara que tenim de tot, reitero la confiança amb el poble, amb la Lolita i el seu gos, amb la diversitat natural que ens envolta, amb les consonants dissonants i fins i tot amb els diumenges lluminosos i de bona companyia. Però com l’horòscop, ara que anem sumant, ens cal comunicació. Transports públics. Horaris ampliats i més econòmics també. No se quin timbre cal tocar per fer-nos comunicar amb l’espai exterior amb una lògica i normalitat. Empresaris, polítics, turistes, veïns, agències, consells, firaires. Serveixin els comentaris per trobar solucions. Sempre hi ha algú que té dos dits de front.

Les connexions entre les capitals de comarca han de ser obligades i fàcils. Vic, Manresa, Solsona, Puigcerdà. Cinquanta quilòmetres que poden transformar-se en cinc hores. Tenim més accés als satèl·lits de la Nasa que a Prats de Lluçanès. L’evolució sempre passa per desfer el nus. Simplicitat i quan el mediterrani ens entri per sota la porta, almenys, que tinguem les nances a punt i no se'ns quedi cara d'ensurt.