Cal posar-nos les piles en el turisme a Berga. Bàsicament, per dos motius que estan relacionats. El primer és que, a curt i mig termini, no hi ha cap més font d'ingressos que pugui sostenir el gruix de l'economia berguedana, a més de mantenir i ja no diguem generar llocs de feina. Quan tinguem això resolt, podrem començar a construir una oferta educativa que generi un pol d'indústria del segle XXI i d'investigació, però abans ningú no ens abocarà els calers per fer tot això si no els generem nosaltres. El segon és que, de turisme, per sort, ja n'hi ha, però no l'aprofitem prou. Això, a Berga ciutat. A la resta de la comarca, fa temps que se n'han adonat i ja van dues pantalles per davant. 

La primera pregunta que cal fer-nos, però, és quin tipus de turisme volem. No es tracta ni de vendre'ns el territori, ni de prostituir-nos per quatre quincalles. Es tracta d'aconseguir un producte que sigui tan atractiu pels que venen de fora com per nosaltres mateixos. I això vol dir conservar i millorar el patrimoni, i basar l'oferta en el paisatge, la història i els nostres productes agroalimentaris. Tot plegat, de retruc, afavoreix l'arribada de persones respectuoses amb el nostre entorn i amb un pòsit cultural i de valors. Cosa que agraïm els que treballem de cara al públic. Com deia aquell, no hase falta desir nada más. 

Per anar concretant, toca entrar en les primeres línies d'actuació. Què és el que caldria fer i on? Les inversions en l'entorn físic queden lluny de les possibilitats tant de les institucions nacionals com de l'Ajuntament de Berga, però quatre duros per organitzar activitats sí que els trobaríem. De quin tipus? Per sort, ja en tenim alguns exemples. Obertura de botigues amb recreació històrica, rutes guiades, jocs sobre història de Berga... i actuacions de petit format de diverses disciplines artístiques com ara música, dansa o teatre a places i raconets amb encant. 

On s'hauria de fer? Evidentment, seria bo fer-ho a tot arreu. Però per on s'hauria de començar és pel casc antic. D'una banda, perquè és on està sintetizada l'essència històrica berguedana, allò que ens dóna un tret diferencial. La història no es fa amb diners sinó que queda condensada en el temps, i hem de començar a sentir-nos orgullosos tant dels raconets del carrer major com de les cases del carrer de les canals. A més, tant el passeig de la Pau com el vall són les artèries que els turistes ja coneixen perquè s'hi topen d'entrada, i que hi hagi més activitat al rovell de l'ou les afavorirà encara més per ser zones de pas. 

Ara ja som de ple a l'agost, i per sort ja ens hem començat a despertar del son letàrgic en què ens va endinsar l'època de vaques grasses de la mineria, el tèxtil i, posteriorment, la construcció. Ara ja som capaços de veure que l'època dels bolets no es pot deixar passar sense més. Però, de cara a l'estiu que ve, cal dissenyar una campanya d'activitats a Berga i no només per a la canalla o de caire esportiu. Cal trobar-nos coses cada cap de setmana a diversos racons de la part vella. Perquè no s'entén que els càmpings i les cases rurals estiguin a petar, i a Berga anem a mig gas. Tots plegats en sortirem beneficiats. Tant pel calaix com per l'autoestima.