L'última interpretació de Montserrat Minoves ha estat aquest dimarts, davant de més de 300 persones i en silenci. Ella no hi era, però tants altres, els que l'han estimat i acompanyat, han parlat per ella i en el seu record. Paraules boniques que han fet pensar en els Pastorets, l'inici de la Farsa i la seva vessant més humanitària. 

La inesperada mort de Minoves el passat diumenge ha estat un cop dur per a la cultura berguedana. Un cop inexplicable, segons han citat mitjançant paraules religioses, però també utilitzant la més estricta raó. Una d'aquelles coses que passen i que queden en el món del "misteri", tal com ha recordat Quim Sala. O una d'aquelles coses, ha precisat el rector de Berga, Marc Majà, que queden en el món de la fe. 

A Berga, l'església de Santa Eulàlia ha omplert tots els racons. Cadires afegides i gent dreta i, al davant de tot, coronant la seva figura, una frondosa catifa de flors. Una cerimònia on l'església ha enviat un missatge d'optimisme, el de la creença quan "l'horitzó apareix massa fosc, tupit i instransitable", però ha estat la veu de La Farsa i Càritas, el que ha fet possible la seva darrera interpretació. 
 
"A la Montse li agradava fer comèdia", ha explicat Pep Salat que, amb la veu trencada i sensiblement emocionat, ha donat pas a Ton Vilà, creador de La Farsa juntament amb Minoves, el 1958. "Ens has deixat i com ens has deixat", ha prosseguit Vilà, "sense disposar ni d'un moment per saludar el públic que t'aplaudia i estimava". I en el "gran teatre de la vida",citant a Calderón de la Barca, ha afegit: "Has estat una magnífica actriu". 

"L'espectacle ha de continuar"

Ara, però, la responsabilitat és una altra, ha remarcat Vilà al final de la cerimònia. Agafar l'essència i l'empenta per continuar amb una responsabilitat suprema: "Angelina, Josep Maria Salat, Montse Tristany, tots els altres, l'espectacle ha de continuar; ara més que mai, en memòria seva". 

Per la seva part, els joves de La Farsa també han volgut tenir unes paraules de record. Per boca de Xavier Gonzàlez-Costa, agraït el goig de poder-la tenir al costat, aprendre i treballar: "Ens quedem amb el teu mestratge, la teva memòria i la teva essència". I des de la "tramoia del cel", han prosseguit, "no deixis d'espiar-nos". "En cada paper que interpretem i en cada vers que recitem, la teva veu i el teu gest seguiran sempre damunt l'escenari", ha conclòs.