Més bolets al bosc vol dir més gent. I també vol dir males praxis i malestar entre veïns i propietaris forestals. Enguany, en alguns punts del territori, inclòs al Berguedà, es percep un increment de persones que accedeixen a finques privades per collir bolets i vendre'ls a restaurants i mercats. Es tracta d'una pràctica d'economia submergida no regulada i, per tant, al marge de la llei. "Em paguen 5 euros el quilo de camagrocs i, després, ells els venen a 30 euros o més al mercat o als restaurants".
Ja fa cinc anys que el Khalid es dedica a collir bolets durant la tardor. Arriba al bosc a les 06.00 hores i s'hi està fins ben entrada la tarda. Ven tot el que cull i així genera uns diners que l'ajuden a passar el mes. "Sense papers és difícil treballar i així puc tenir diners per menjar", ha explicat a l'ACN. I el seu cas no és únic. A més, la pressió per la baixada que fa el preu dels bolets a mesura que avança la temporada incideix en un major efecte crida a l'inici "aleshores el marge és molt menor". Sigui com sigui, el Khalid admet que "si comptem la benzina i les hores que ens hi passem, no guanyo gaire".
Lluís Pallarès, sotsinspector dels Agents Rurals, detalla que la Llei Forestal estableix que, per recollir qualsevol producte forestal d'una propietat privada, caldria el permís de la propietat. És una de les poques directrius vigents en l'àmbit, ja que, a diferència d'altres territoris com l'Aragó, Castella o Andalusia, on ja fa temps que s'apliquen regulacions en la recollida de bolets, a Catalunya no n'hi ha. Fa molt temps que se'n parla, però de moment, no s'ha avançat legalment. I "amb els mitjans de què es disposa ara mateix, és pràcticament impossible fer el control dels accessos en finques privades", assegura Pallarès, que subratlla que "caldria una regulació que recolzi aquest fet".
Sense aquesta base normativa, els Agents Rurals focalitzen els esforços en el control de residus, la circulació motoritzada i el control d'estacionament fora de llocs habilitats. "La nostra funció és mantenir l'equilibri entre la gent que habita el món rural i els recol·lectors de bolets", explica el sotsinspector, que comparteix que, aquesta temporada, s'han interposat 175 denúncies al conjunt de Catalunya per incomplir la normativa vigent. En el cas concret de la Catalunya Central, vegueria a la qual pertany el Berguedà, se n'han posat 53.
Més pressió al Berguedà i indignació dels propietaris forestals
Al parc natural del Cadí-Moixeró confirmen que s'ha notat un increment d'aquest tipus de recol·lector. "És un problema per al propietari, perquè li arrasen la finca, i també per al boletaire que va a buscar bolets per a ell, perquè ja no troba res", explica un dels tècnics del parc, Joan Casòliva. Aquesta temporada, la "pressió" dels boletaires està sent "molt forta" perquè hi ha bolets. Succeeix en alguns punts concrets i la clau per evitar conflictes, segons Casòliva, està en la vigilància.
Ara bé, la situació indigna els propietaris forestals, que veuen com hi ha gent que treu un rendiment econòmic d'un producte que és de les seves finques. Des de l'associació de propietaris forestals del parc natural del Cadí-Moixeró, el president, Ramon Enric Pintó, lamenta que hi ha molta gent que no sap que, quan va al bosc, està en una finca privada i, per tant, a casa d'algú. Sobre la recollida lucrativa de bolets, lamenta que "el propietari del terreny estigui al marge de tot aquest negoci". Per això, defensa que una bona fórmula seria que els diners que es puguin recaptar amb la regulació de la recol·lecció de bolets es destinin a la millora de les finques. La idea seria establir vedats similars al que ja té la caça.
En paral·lel, l'extracció del bolet per fer negoci també perjudica el petit boletaire, que no troba res perquè algú altre ja ha "arrasat" el bosc. És per aquest motiu que associacions de boletaires que històricament s’han mostrat contràries a la regulació de la recollida de bolets, ara veuen amb bons ulls la posada en marxa de limitacions. Des de la Penya Boletaire de Berga, Ramon Minoves proposa que es facin llicències similars a les existents per la pesca o la caça. "La fórmula de com s'ha de regular l'ha de decidir l'administració, però els propietaris forestals també hi tenen molt a dir", explica, insistint que "regular no vol dir prohibir".