Quan Sant Jordi es va llevar i va mirar per la finestra, plovia a bots i barrals... Quina llauna!
 
Va mirar l'agenda per veure com tenia el dia i se li va escapar un bufet:
 
·         A les 8 del matí, esmorzar amb el president del Gremi dels Llibreters.

·         A les 9, tertúlia a la ràdio.

·         A les 10:30, roda de premsa.

·         A les 12, acte d'entrega de la Rosa a la Llar d'Avis i Àvies.

·         A la 1 del migdia, passejada amb els prohoms de la cultura per les parades de la Rambla.

·         A les 2:30, dinar amb les autoritats.

·         A les 5 de la tarda, entrega de premis dels Jocs Florals al paranimf de la universitat.

·         A les 7, signatura de llibres, en companyia de l'autor, a la parada de l'editorial que li acabava de publicar la seva enèsima biografia.

·         A les 8:30 jugava el Barça...

 
...I, per postres, aquell temps!
 
Va tornar a guaitar a fora i encara semblava ploure més que abans. Hauria de posar-se la capa impermeable i, si després escampava, l'hauria d'arrossegar tot el dia i no ho suportava.
 
Es feia tard.
 
Va prendre la llança i l'escut, i amb la capa que tan odiava abrigada a l'esquena, damunt del seu cavall, va galopar cap el centre... Però, en arribar, ningú l'esperava. Llavors, va dirigir-se a la ràdio i, tampoc, ni una ànima. Va córrer a la Llar d'Avis i després va cavalcar fins la Rambla, però també ho va trobar tot desert. Havia parat de ploure i el temps es va estitllar definitivament. I va ser aleshores, quan una pudor de sofre molt familiar el va retornar a la seva pròpia història.
 
Desesperat, notant com una suor freda li regalimava espinada avall i amb la consciència esclafant-lo contra aquell terra que els seus peus feia temps que no aixafaven, va fuetejar el corser amb violència i va volar fins el castell.
 
Quan hi va arribar, el drac feia una becaina, però el trot de les ferradures sobre el pont el va desvetllar i, en veure Sant Jordi, va somriure.
 
-Fas tard -li va deixar anar.

-Què vols dir? -va cridar el cavaller, tot amenaçant la fera amb la llança.

-Que em pots matar si vols. Però aquest cop, el teu conte s'ha acabat.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.