Núria Picas votarà «sí-sí». Foto: Plataforma Proseleccions

Núria Picas és una de les millors corredors de muntanya del món. Campiona del món d'ultratrails (2012), quatre medalles d'or als Skygames d'aquell any i actual líder del circuit Ultra World Tour ha aconseguit victòries arreu del món desplegant l'estelada sense complexos. Farta de les pressions de l’Estat espanyol, defensa que tenir un estat independent és el millor camí que pot escollir el poble de Catalunya i en una entrevista concedida a la Plataforma Proseleccions Catalanes afirma que espera que el món de l'esport es mulli.

- Sempre ha demostrat com pensa i s'ha manifestat sense pèls a la llengua. Suposo que tens clar què votarà a la consulta del 9-N.
    
- Ho tinc claríssim, votaré “sí-sí”. Espero que la gent, especialment la que està vinculada amb el món de l’esport, s’involucri en el moment que vivim i abandoni totes aquestes pors, que són bastant presents, i que es mullin perquè la independència és una cosa que ens beneficiarà a tots.

- Sempre ha tingut clar que vol la independència. Per què la defensa?
    
- Perquè és un procés que ens convé a tots, és pel bé nostre, dels catalans. Ja fa massa temps que ens estan pressionant amb un sentiment que no és el nostre. Això és com un matrimoni que no s’avé, al final anirem molt millor cadascú per la seva banda. Aquests estira-i-arronses no van enlloc. Hem de donar un cop de puny sobre la taula i, d’una vegada per totes, ser valents i tirar endavant amb això, perquè comencem a estar-ne cansats.

- Defensa que les pors no haurien d’impedir que els esportistes, com qualsevol altre sector de la societat, puguin opinar lliurement.

- Està clar. Hi ha certa por, hi ha gent que se n’amaga una mica. És un fet que a mi m’estranya molt, que la gent de l’esport calli. Em farà gràcia que, el dia que ho aconseguim, tothom serà independentista. A mi això ja no em valdrà. Ara és l’hora de demostrar els sentiments, sense cap mena de mirament, perquè en el fons és una cosa que ens beneficia a tots.

- Quin missatge donaria a alguns patrocinadors que a vegades poden frenar el posicionament dels esportistes?

- Els diria que la independència es tracta de millorar i fer un pas endavant. És el bé per tots, no han d’amagar-se.

- Ha patit mai algun tipus de pressió per haver-se posicionat tan clarament?

- Sí, la federació espanyola m’ha dit que no li agrada que surti amb una estelada. Però és un sentiment que tinc molt endins des de sempre i no tinc per què no fer-ho. Aquí tenim una pega perquè Catalunya no està reconegut com un país independent i si tu vols anar a córrer un mundial has d’anar amb una selecció de ple dret. Tot i haver tret l’estelada, a mi m’han continuat seleccionant, però sempre m’adverteixen. Sí que és cert que l’any passat al Campionat d’Espanya em van amenaçar que si pujava al podi i treia l’estelada em retirarien el títol. Va haver-hi un conflicte important i a més es van reunir els jutges i tot. Tres d’aquests jutges van votar retirar-me el títol i quatre que no. Jo la portava al coll, sense desplegar. Em van advertir que sobretot no pugés al podi amb l’estelada i jo no la vaig mostrar, però la duia enrotllada al coll i això va causar molta polèmica. De fet, en aquell moment vaig desitjar que em sancionessin i em retiressin el títol. Podria haver estat una manera de causar més reacció.

- Quina valoració fa de com està anant la temporada i quins són els propers objectius?

- De moment s’estan complint tots els objectius. Estic al capdavant de l’UltraTrail World Tour amb tres victòries de prestigi a Gran Canària, al Mont Fuji al Japó i a Austràlia. Per tant, la primera part de la temporada està sent excel·lent. Al Campionat del Món –on va abandonar- hi vaig anar com a particular, no amb la selecció espanyola.

- Per tant, després d’haver-hi anat altres vegades amb la selecció espanyola, pot ser que tanta insistència i tantes pressions l’hagin fet canviar d’opinió?

- Pot ser, però simplement no tinc aquest sentiment. No anem pels mateixos camins. Ells volen una cosa i jo una altra. Per tant: no ens enfadem, cap mena de problema. Però sempre respectant-nos els uns i els altres, no en diré mai res dolent.