El Concurs de Garrofes organitzat per La Farsa i que s'ha celebrat aquest dissabte a la Sala Polivalent del Casino de Berga ha tingut un desenllaç clar: Xavi Torrabadella s'ha endut no només el primer premi per part del jurat, sinó que també s'ha erigit en clar guanyador de la votació que ha fet el públic després d'escoltar els sis jocs de versos finalistes. Dels 106 vots que s'han emès, per part del centenar llarg de persones que assistien a l'acte, 70 han estat per les garrofes de Torrabadella. Les garrofes guanyadores porten per títol 'El judici final' i com en la resta de propostes hi ha bona dosi de referències polítiques, tant locals com d'àmbit nacional i estatal, que l'actor Xavi Gonzàlez ha recitat recordant els molts anys que les va interpretar a l'escenari. El jurat, en aquesta ocasió, ha estat format per Xavier Pedrals, Lydia Canals, Quirze Grifell, Josep Maria Salat i Sergi Serra. 

A mida que s'acosten Els Pastorets, els diversos participants del concurs van esmolant les seves plomes. Ara bé, es pot comprovar que tots l'esmolen amb una pedra similar, perquè hi ha una sèrie de protagonistes que s'han repetit en pràcticament tots els jocs de garrofes. En clau berguedana, el regidor del PPC, Joan Antoni López Noguera, i la portaveu d'Impuls, Ermínia Altarriba, han estat els més citats. En clau nacional, les referències al procés i al 9-N han estat constants. El petit Nicolás també ha tret el cap en diversos moments. La corrupció, a banda de per la trama Gürtel, ha estat representada per la figura de l'expresident, Jordi Pujol, i per la d'un contemporani seu, l'expresident del Futbol Club Barcelona, Josep Lluís Núñez. 

  Xavi Torrabadella s'ha inspirat en figures populars, del PP, per agafar embranzida, i es nota que li ha anat bé. Ha fet una imatge eròtica, de caire infernal, amb la figura de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Això sí, acompanyada del president de Ciutadans, Albert Rivera. Ben aviat, li ha tocat el rebre al regidor López Noguera. Però, per a altres polítics berguedans, també n'hi havia. Les garrofes han assenyalat que a CiU li estan retreient de posar-ne "un de fora", en referència al candidat de la secció local de CDC, Antoni Biarnés. Els versos també han posat el focus en Ermínia Altarriba i en el seu ingrés a ERC. Segons aquestes garrofes, el que els passa als republicans és que el partit se'ls omple de "socialistes fugint del barco enfonsat". 

Relleu generacional

Que Xavi Torrabadella guanyi el primer premi ja indica coses, però el fet que Marc Marginet i Marc Pujals l'acompanyin al pòdium confirma que hi ha hagut un relleu generacional en l'hàbit d'escriure garrofes i de presentar-les al concurs. Marginet i especialment Pujals estan per sota la trentena. Però la joventut no els ha impedit carregar-se d'estil i anecdotari per tal d'endur-se el guardó a casa. Marc Marinet ha guanyat amb les garrofes 'La llista única'. En aquest cas, ha utilitzat el recurs de centrar tots els versos en una suposada llista electoral, una candidatura imaginària en què hi serien presents des del petit Nicolás fins a López Noguera passant pel regidor Bajona. 

  Marc Pujals, per la seva banda, també s'ha centrat en la situació política i en l'actualitat berguedana. Ha fet emergir la figura del regidor Àngel Guiu ballant el Ballet de Déu. Ha repassat altres protagonistes constants de la nit, com López Noguera i Ermínia Altarriba. Però també ha tingut pinzellades dedicades a Jordi Pujol. Pel que fa als excèssits, el primer l'ha guanyat també Marc Marginet amb 'S'ha acabat el cuento'. Tant el segon com el tercer excèssit han estat per a un altre concursant de la nova generació, Marc Montes, amb 'La bola d'en Garrofa' i 'Garrofes d'última hora'. 

El Concurs de Garrofes ha tingut, enguany, un altre element. Mentre es recomptaven els vots emesos pel públic assistent, diversos actors i actrius, alguns d'ells ja retirats del repartiment actual, han pujat a llegir un tros d'Els Pastorets seguint el text original de Serafí Pitarra. Ha estat el moment de tornar a veure el Garrofa trapella que encarnava Jordi Cussà, i també el Pallanga mig taujanàs mig burleta de Jaume Huch. Diverses generacions que s'han anat passant el relleu a l'escenari i han mantingut aquella flaire de Nadal... i del bon vi de Palestina.