L'insomni es defineix com una dificultat persistent per agafar el son, o bé per mantenir-se adormit. Això representa un dels motius principals de consulta mèdica. Tanmateix, cal afegir que a mesura que la persona envelleix, es produeixen uns canvis físics i psicològics que repercuteixen en la son i afecten el repòs nocturn.
Així doncs, en l'envelliment es detecta:
- Que l'individu es desperta més sovint durant la nit. És a dir, tendeix a estar més temps despert i això ho compensa amb més temps al llit. La persona verbalitza que dorm" poc i malament".
- En l'envelliment, també es veuen afectades les diferents fases de la son, hi ha una disminució de la fase REM del son i una afectació dels somnis.
- Trobem que la persona té una fragmentació del son, és a dir, dorm en petits períodes al llarg de les 24 hores del dia i, per tant, té una dificultat per mantenir la vigília i en conseqüència, una somnolència diürna.
- Per altra part, poden aparèixer moviments involuntaris de les extremitats inferiors (mioclònies nocturnes) o bé apnees obstructives de la son, que dificulten el repòs nocturn i requereixen una valoració per part del metge i un tractament adequat.
- És important tenir en compte que hi ha diferents causes que poden afectar el repòs nocturn.
Aquestes causes es poden englobar en:
- Causes orgàniques: engloben el dolor en repòs, les insuficiències cardíaques, prostatisme, malalties respiratòries, enllitament.
- Causes psiquiàtriques: com la depressió, l'estrès o alteracions de conducta...
- Causes farmacològiques: l'abstinència a fàrmacs i substàncies estimulants. Sedació excessiva de fàrmacs tranquil·litzants o neurolèptics que afecten el ritme son-vigília.
L'insomni, doncs, el podem classificar com:
- Insomni de conciliació: amb un augment del temps per quedar-se adormit
- Insomni de manteniment: dificultat per mantenir el son durant la nit.
- Insomni de despertar precoç: la persona es desperta abans d'hora.
Així doncs, davant l'aparició de qualsevol símptoma que dificulta el dormir bé o agafar el son, cal consultar als professionals de la salut per tal que facin una valoració integral i estableixin un diagnòstic d'insomni. Aleshores, davant el diagnòstic d'insomni, és important seguir uns consells i pautes de tipus higiènic per tal de millorar el patró de la son.
Foto: Pexels
Pautes per evitar l'insomni:
- Establir un horari regular per anar al llit i llevar-se. Dormir entre 7 i 9 hores diàries.
- Fer exercici de forma regular i dins les possibilitats de cada individu, evitant realitzar-lo les hores prèvies a l'hora de dormir. Exercicis com natació, ballar, jugar a bitlles, bicicleta i caminar són molt positives per la salut física i psicològica de l'individu. Les activitats s'han de dur a terme de forma regular i amb una durada mínima entre 15 i 30 minuts diaris.
- Procurar tenir una vida social activa que contribueixi a disminuir l'estrès i els pensaments recurrents que poden afectar l'estat d'ànim i com a conseqüència el repòs nocturn.
- Evitar sopars molt copiosos o bé anar a dormir immediatament després de sopar.
- No consumir begudes estimulants com el cafè o té.
- Evitar mirar la TV i el telèfon mòbil, abans d'anar a dormir.
- Mantenir un pes adequat per evitar l'apnea de la son.
- És aconsellable fer migdiades de 30 a 40 minuts després de dinar.
- Evitar el consum excessiu de líquids abans d'anar a dormir. Establir juntament amb el metge un horari adequat dels diürètics per evitar que el malalt tingui la necessitat d'anar al WC contínuament i, per tant, afecti el seu repòs nocturn.
- Anar al WC abans d'anar a dormir.
- Establir una rutina cada dia abans d'anar a dormir, per tal que la persona es pugui relaxar i l'ajudi a agafar el son. Tancar els llums, mantenir una temperatura adequada de l'habitació, evitar sorolls innecessaris, prendre una beguda calenta com la llet que ajuda a agafar el son.
- Evitar que la persona s'amoïni davant l'hora d'anar a dormir per la por a no descansar.
- Controlar el dolor en repòs amb tractament farmacològic.
Si malgrat aquestes pautes i estratègies no farmacològiques i de la higiene de la son, persisteix la dificultat per dormir i tenir una son reparadora, la persona haurà de consultar al seu metge per tal de prescriure un tractament farmacològic. Aquests tractaments requereixen molta cura. Està aconsellat medicaments hipnòtics, benzodiazepines de vida mitjana curta. Es prescriuran el temps necessari i en cas que s'hagin de retirar, es farà de forma gradual per evitar abstinències.
Així doncs, i per concloure, és molt important que l'individu o la família davant d'algun símptoma que dificulta el repòs nocturn, ho comuniqui als professionals per tal que puguin fer una valoració geriàtrica integral, on es valori la qualitat del son, els aspectes físics i psicològics, les estratègies no farmacològiques dutes a terme i en cas necessari, es revisi el tractament farmacològic amb l'objectiu final de millorar la qualitat del repòs nocturn i de la son.