Els va bé que fem una mica de pati, avui? Fantàstic doncs perquè tinc un gènere lleugeret, que, ben segur, els alegrarà l'estona. Va de futbol.

La Brunete, que té un concepte elàstic i dinàmic de no dir en allò tocant a la hispanitat, tant aviat s'esgargamella proclamant l'espanyolitat dels clubs catalans (on posa "espanyolitat" llegiu submissió a Madrid) com els tracta d'enemics i es fa un fart de riure quan els fa l'efecte que poden tenir algun problema. En el cas del FC Barcelona, ja pot arrossegar-se el president per tots els erals d'Extremadura i recitar Góngora als penyistes que, a Madrid , ni una rialla.

Eduardo Siles, redactor d'esports d'Esradio, comentava al programa de Maite Loureiro (amb el concurs enriolat d'aquesta) que "¡Por fin se revuelven un poco las aguas en Barcelona!". En aquest punt, prova de reaccionar la Loureiro i, sense poder contenir la rialla, puntualitza: "Bueno, que no es que lo deseemos, eh"

I és que se'ls ha d'entendre. Ells, que fan gala del seu catolicisme de flagell i suplici, són tan conscients que l'home és imperfecte i pecador per naturalesa (en això es basa el lucratiu negoci de l'església), que no poden tolerar que Guardiola sembli perfecte: "que parecía que  Guardiola era perfecto, pueeees...". En realitat la cosa no dona per a gaire sainet. Ibra se n'anirà i la directiva encara no ha estat capaç de negociar un traspàs. Punt. Però, esclar, per una vegada que passa l'ombra d'una mamella informativa per davant dels nassos d'aquests nois, la munyen fins escanyar-la: "Tendremos lío para rato", exclamen.

Només un detall m'ha costat d'entendre. Recordeu com van posar el crit al cel quan deien que, a ca'n Barça promovien que els jugadors aprenguessin català? Dons amb Ibra la cosa és diferent: "¡Fíjate que lleva un año y pico en España y todavía no sabe hablar español!" Si és que són com nens! (amb molta mala llet)