El senyor Esteve i Ramonet estan condemnats a entendre's. O més els val. L'esperit burgès, obsedit només pel negoci, i l'afany per la llibertat creadora es contraposen en la clàssica obra de Santiago Rusiño, L'auca del senyor Esteve. Aquest divendres, a iniciativa de l'entitat Barna Centre -que agrupa 1.500 botigues- i la publicació cultural Hänsel i Gretel, s'ha inaugurat, amb l'assistència del tinent d'alcalde Jordi Martí, una nova edició del projecte Aparadors Artístics, que permet contemplar algunes obres dels artistes reconeguts tot passejant pel cor de la Barcelona gòtica.

Una vintena d'aparadors lluiran obres d'artistes com Joan Fontcuberta, Alicia Kopf, Laura Fluxà, Albert Serra, Gino Rubert, Dominika Berger o Marcos Palazzi. El projecte vol respondre al perill de certa desertització comercial de la zona i ho fa esperonant la relació històrica entre el comerç i la cultura, com aliats en aquests moments de debats sobre el futur de la ciutat i d'incerteses. Els seus promotors no amaguen que volen també la recuperació anímica i econòmica del centre històric.

Els artistes que participen en aquests Aparadors Artístics pertanyen a totes les branques de l'expressió, provinents de les arts visuals, arts escèniques, del cinema i de la literatura, i són autors de reconegut prestigi. L'itinerari convida a passsejar i veure les seves obres i alhora retrobar-se amb el centre de Barcelona d'una forma nova i singular.

Una ruta que aquest migdia ha començat per la Sala Parés, amb una il·lustració de Rebecca Morgan a partir d'un dibuix original de Ramon Casas per a L'auca del Senyor Esteve. Una Sala Parés que va ser com una segona casa per a Santiago Rusiñol. Un artista que va reflectir en la seva auca el que va viure a casa, amb un germà, Albert Rusiñol, que va triomfar en el món dels negocis, esdevenint dirigent patronal. La història de Catalunya d'aquells anys de finals del segle XIX i inicis del XX va reflectir una trobada entre una burgesia ascendent i un modernisme heterodox que volia trencar amb els cànons més cosnrvadors i cridava a la llibertat. Com els aparadors artístics.