L'historiador Xavier Juncosa porta molts anys treballant els arxius militars francesos (SHD) a Vincennes. Per un artesà de la recerca com ell, aquests fons són una mina de la qual han sortit un seguit de volums plens d'informació inèdita. Un dels darrers ha estat Fernand-Joseph Sautès. Periodisme i extrema dreta entre la França col.laboracionista de Pétain i l'Espanya de Franco(Col·lecció Nèmesi Història). Una obra que ha donat moltes dades sobre la relació entre el règim franquista i el de Vichy. Ara acaba de publicar Diccionari d'espies, on aporta un miler de biografies d'espies nazis, franquistes i col·laboracionistes en els primers anys de la dictadura.
En realitat, els noms que aporta Juncosa són molts més, ja que cada nota biogràfica inclou referències de diversos contactes, la qual cosa permet disposar d'uns 2.500 noms de persones que van treballar al servei dels règims franquista, nazi i pétainista, establerts especialment a Barcelona i Madrid. L'índex onomàstic és un estri molt útil que el lector agrairà.
El Diccionari d'espies és una mena de resum de les obres publicades fins ara per Juncosa, que ja són una eina imprescindible per saber-ne més dels primers anys de la dictadura i d'un dels capítols més tèrbols, com va ser la tasca duta a terme per l'espionatge al servei del feixisme. Hi ha algun nom conegut, però la major part són personatges ignots però que van contribuir al triomf de la seva causa.
El metge que va certificar la mort de Companys
El primer que apareix a la llista és Pedro Abadal Botanch. Metge de l'Ajuntament de Barcelona, va entrar a militar a Falange i sembla que en el seu currículum hi va destacar ser qui va dur la imatge de la Santina, la verge de Covadonga, de París a l'Espanya de Franco, on va ser rebut com un heroi. Va ser el metge que va certificar la mort de Lluís Companys després de la seva execució al castell de Montjuïc.
El llibre ofereix nombroses petites històries que confirmen les estretes vinculacions entre el franquime i el règim d'Adolf Hitler. Uns lligams que tan sols la derrota nazi el 1945 va diluir, sense que mai es trenqués el fil tenebrós que unia Franco i el III Reich. Ho recorden moltes notes biogràfiques, com la d'Anton Galler, un criminal de guerra alemany processat en rebel·lia per haver assassinat sense compassió prop de 600 dones i nens a la Toscana i que es va refugiar a l'Espanya de Franco, que mai el va extraditar, tot i les nombroses peticions aliades. Va morir tranquil a Dènia el 1995.
El científic Grande Covián, també
Un dels noms que sorprèn és el de Francisco Grande Covián (1909-1995), que va ser un reconegut bioquímic amb una imatge immaculada... fins ara. Però les dades són incontrovertibles: el seu nom, la professió, l'adreça i el telèfon delaten que Grande Covián va formar part d'una xarxa d'espies proalemanys. El contraespionatge francès el tenia ben fitxat.
Sentís: d'aliadòfil, res
La fitxa de Carles Sentís corrobora el que ja se sabia d'ell, el seu paper activíssim a les ordres del Servei d'Intel·ligència Militar (SIM). El contraespionatge francès va elaborar 54 informes sobre ell i va assegurar que la seva pretesa aliadofília -que ell subratllaria amb el pas dels anys- durant la Segona Guerra Mundial era falsa.
També té biografia el pintor i diplomàtic Josep Maria Sert (1874-1945). Un home que va canviar de bàndol durant la Guerra Civil i que, instal·lat a París amb passaport diplomàtic, utilitzava el seu cotxe i el seu xofer, amb valisa consular, per fer de correu entre els agents alemanys establerts a Barcelona i els centres d'Alemanya i París. Una joia, vaja. Però el llibre n'està ple i contribueix a fer-se una idea precisa de la història d'aquells anys.