Són amics i comparteixen il·lusions en un mateix projecte. Es diuen CyBee i, després de foguejar-se fent versions, els estius 2012 i 2013 decideixen tirar endavant el "CyBeeTour", una iniciativa que els va portar a tocar de poble en poble, en acústic i sense micròfon. Després d'aquesta acollida del públic a través del contacte directe, publiquen el seu primer disc, titulat com el grup l'any 2013. Des de llavors, l'èxit els somriu, fins i tot aconseguint que Som fos escollida cançó de l’estiu 2014 de La Vanguardia. Ara, amb el bagatge de dos anys de directes amb cada vegada més seguidors, publiquen Viatge a Mu, un àlbum que segueix amb la tendència optimista de l'anterior i que evidencia, encara més, els seus referents en les bandes anglosaxones a qui admiren. El 8 d'abril a Luz de Gas i el 10 d'abril a La Mirona de Salt són una bona oportunitat per descobrir-los en directe.
 
- Com es porta l'amistat amb la professionalitat d'un grup de música? Hi ha tensions?
- Que siguem amics és el que fa que durem tant i que el projecte s'aguanti. De fet, tot va començar com un hobby, i va ser el hobby el que ens va fer amics, després de conèixer-nos en una festa major de 2006. Vam quedar amb la pretensió de tocar i fer versions. I amb el temps el projecte ha anat creixent, sempre des de la humilitat i el bon rotllo.
 
- Enguany compliu els deu anys d'aquell punt inicial com a grup. Quin és el secret per mantenir-se junts sense esquerdes?
- Sabem trobar l'equilibri i la motivació, sobretot quan un de nosaltres està més avall i un altre l'ajuda a pujar. També tenim clars els rols que exercim dins el grup i com ens organitzarem la feina. Quan tenim una crisi, és més aviat una "crisi col·lectiva". Ens preguntem com ho aixequem i què hem de fer. Aquest esperit de grup va ser clau quan vam decidir passar del hobby al projecte. I vam decidir a anar a per totes, gravant una maqueta i sense saber ben bé què fer.
   
- I com s'aconsegueix que surti bé?
- Aleshores no teníem concerts i el que ens agradava era fer música. I sabíem que volíem fer música per a la gent. Per això vam començar a fer el CybeeTour, una gira per les places dels pobles. Allò va ser l'interruptor, i vam veure que la gent responia. A la gira fèiem versions i les noves cançons de la maqueta.
 
- Es van adonar que la proposta funcionava.
- Tocar al carrer va ser sorprenent! Un dia vam vendre 87 maquetes, en un dia que vam anar de l'Escala a Sant Pere Pescador. Allò va ser una gran escola, i en tenim molt bons records.
 
- Quan va durar aquella gira?
- Dos estius. El segon any vam aplicar tot el què havíem après el primer: la millor hora de tocar, el millor lloc on tocar, el poble adequat on tocar, etc. Per exemple, vam decidir que no aniríem a festes majors. Allà ets un més i hi ha moltes coses a fer. Acabes passant desapercebut.
 
- Vau començar fent versions. Quines fèieu?
- Al principi, fèiem bandes internacional i rock espanyol. El Canto del Loco, M-Clan, Fito, Pereza, Maná, i d'internacionals, Red Hot Chili Peppers, Michael Jackson o Green Day.
 
- Vau començar cantant en anglès i castellà. Quan feu el canvi al català?
- Va ser per culpa d'en Nil (riuen). Un dia va tenir una il·luminació i va dir que havíem de cantar en català, sí o sí.
 
- Va ser com una revelació.
- Tenim dos cantants i un cantava en castellà i l'alter en anglès. Però va arribar un moment en el qual no ens trobàvem còmodes. Si tots érem catalanoparlants, per què no ho fèiem en català? És com ens trobem més còmodes escrivint i comunicant. Era un pas que ens sortia de dins. I vam començar a fer versions de Lax'N'Busto, Sopa de Cabra, Sau, Lluís Llach, etc.. Els Pets no, és curiós, perquè és un referent per nosaltres. Això ens ha permès viure moments molt especials, com quan vam cantar Que tinguem sort, d'en Llach, a Verges. No la vam cantar nosaltres, ho va fer el públic! Va ser un dels concerts on més ens hem emocionat.
   
- Les versions marquen quines són les vostres influències.
- Sempre hem intentat aconseguir una sonoritat de fora, però cantada en català. Però també agafem trets d'artistes d'aquí. Al principi, ens deien que ens assemblàvem als Gossos, o Els Amics de les Arts, perquè els quatre xerràvem. L'estil Cybee és clar: bevem de grups de folk rock dels sentanta i, alhora, dels grups actuals que tenen aquelles referències, com Mumford & Sons, Lumineers, etc. Nosaltres ho fem a la catalana, li diem Rockefolk.
 
- Què és Mu?
- És un continent perdut. Partim d'una idea que neix al segle XIX, on es portava molt la inquietud de la gent per descobrir, els exploradors, els continents perduts. El que fem és això, descobrir, indagar, mirar, buscar. El símil el vam reflectir en les nostres inquietuds a l'hora de fer música. Vam agafar la idea d'August Le Plongeon, un escriptor que va arribar a la conclusió que les grans civilitzacions venien d'aquest continent, Mu. Hem agafat la idea i partim d'això per fer un món d'imaginació i creació. Mu és el lloc on creem i ens refugiem per fer les cançons.
 
- El disc té unes lletres més madures al costat d'humorístiques. Com ho caseu?
- Sempre hem tingut un punt de bon humor en la nostra actitud a escena, de fer motles bromes. Però en la musica no ho havíem arribat a reflectir. Sobretot ho fèiem en concert. Ens inspiràvem en Els Pets i en Els Amics de les Arts. Però ara volíem fer un disc més coherent i que es pogués enganxar millor.
 
- Enteneu el directe com a part fonamental de la vostra proposta.
- Sí. De fet, ara, si ets un grup de música, o ets un Pitbull o has de tocar en directe. És del què es viu i del què pots acabar menjant. Gaudim molt de la part de fer concerts. La part real d'un grup és el directe. Amb la tecnologia pots fer mil coses en un estudi, però en directe és on t'enganxes i et creus més el grup. Podríem dir que un CD sedueix i un directe convenç.