Hi ha tot una tradició de bon beure i bon menjar associada a la vida monàstica. Els convents caputxins van forjar-la a través dels segles. Es tracta d’una gastronomia austera, però que sap aprofitar amb bon gust els recursos de la terra. Un monjo caputxí, fra Valentí Serra, ho coneix de primera mà i ha tret un llibre, Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent (Editorial Albada), que fa de bon assaborir.

Fra Valentí Serra condueix el lector per tots els racons de la cuina monàstica. Ho fa també com un viatge per la història de l’orde mendicant i les vicissituds socials i polítiques que ha travessat. El pòsit de la gastronomia caputxina pot ser referència inspiradora per una cultura de la cuina basada en l’aprofitament dels recursos disponibles, la proximitat i els productes de temporada. Una cuina que sap aprofitar els excedents.

Com és una taula solemne en un convent caputxí? Un esmorzar una mica fort, amb pa del dia anterior sucat amb tomàquet. D’aquí neix aquest plat tan identitari, de saber aprofitar els tomàquets madurs i el pa que comença assecar-se. I a sobre, una arengada. El dinar podia ser una sopa de ceba, amb sofregit i aprofitant pa sec, i en el moment de servir-lo al plat s’hi afegia un ou trencat.

Venia després el segon plat, la pitança, més substanciós en dies festius, però amb carn, en paraules de Serra, “de despulla i aprofitament”, és a dir, amb tripa de bou o similars, posats amb llar, formatge ratllat i pebre en plats que podien anar al forn. El sopar solia ser més senzill, amb l’enciamet dels caputxins, amb verdures trossejades (api, escarola), sovint amanit amb vinagre de poma o agràs, vinagre que es fa amb el raïm poc madur. 

El vi preferit de Josep Pla

Un dels elements essencials de la cuina dels frares és el vi claret, un dels preferits de Josep Pla. És un vi fet amb raïm negre, amb el mos a la tina pocs dies, que dona un vi suau, a mig camí entre el vi blanc i el vi negre. Ideal per acompanyar amb figues seques, un altre element de bon aprofitament. Missa et mensa fa venir gana, però sobretot convida a una taula amb molta història i regust, encara poc aprofitada