Com a somiatruites, havíem aplaudit la llei del català a Andorra quan no hi havia excepcions. Una miiica de domini en l’ús de la llengua que permeti dur a terme les tasques i les situacions socials de comunicació pròpies de la vida quotidiana. És a dir, uns mínims de convivència i d’integració amb els catalanoparlants per tal de no haver de renunciar a la nostra llengua sistemàticament.

[noticiadiari]2/262518[/noticiadiari]
Al final, qui ha de superar el nivell inferior a l’A2 de català a Andorra? Sembla que la llei preveu excepcions i, per tant, hi ha col·lectius amb “privilegis” (si s’entén privilegi com un alienat de la nostra cultura). L’obligació de saber català per treballar o viure a Andorra és per a les persones que treballin de cara al públic.

Així doncs, no tindran l'obligació d'acreditar el català quan demanin o es renovin el permís de residència els treballadors per compte propi (els streamers i youtubers), els estrangers que tenen residència passiva i els temporers (com els monitors d'esquí) perquè es considera que tenen poc contacte amb altra gent. PQC! Tradueixo: però què cony!

Que tenen poc contacte amb altra gent, subratllem-ho. Què passa? Que són alienígenes?, que no van a comprar el pa?, no van al gimnàs?, no fan accions quotidianes de cara al públic ni que sigui passivament? Viuen en un búnquer i en una bombolla? Bé, segurament els streamers i els youtubers, sí. Per això, segurament alguns creadors de continguts que parlen castellà (creadors “de merdes”, m’atreviria a dir) es permeten el luxe de dir que això és una “dictadura” i tornem a banalitzar aquest mot per infinitèsima vegada. Algú que se’n va a viure a Andorra per evadir impostos i que pot entendre fàcilment el català perquè ja parla espanyol, té la barra de titllar-ho de dictadura.

Com que alguns youtubers tenen el cervell d’un mosquit, no saben que la dictadura en el fons són ells, que a la seva manera ens imposen el castellà, que representen l’estat més opressor, l’estat monolingüe, que amb aquestes excepcions no fem res més que perpetrar el model de sempre: no ens permeten ni el dret a parlar en la nostra llengua dins de la nostra comunitat perquè ja tenim el castellà de base i som uns súbdits. I qui dia passa, any empeny.

Sembla que uns quants expats també se’n salvarien, perquè les seves condicions laborals poden entrar dins del sac d’aquestes excepcions. Els més privilegiats són els que menys s’integren. Els que venen a viure temporalment al país, els que tenen un poder adquisitiu tan elevat que es poden permetre de comprar pisos i de pagar una hipoteca, si cal. Perquè sí, la majoria ja venen programats per parlar castellà i no van més enllà. Els mateixos que demanen per a les seves criatures si aquí hi ha col·legis en què es parli l’anglès, el castellà i el mínim de català... És a dir, els que volen anar als col·legis internacionals de senyorets per integrar-se tan poc com es pugui en la llengua del país. Sí, generalitzo, però he dit uns quants i ho sé de bona font.
 
El dia que entenguem que aprendre català no és només un tràmit o un certificat per aconseguir feina, no és només un mer instrument per comunicar-se, sinó que és cultura i és arrelament i tot un ventall de bones oportunitats i també de prestigi social i laboral (perquè sí, hem de trobar la manera que la integració no només la tingui fàcil aquella gent que ja té recursos econòmics, però això ja és un altre capítol)... El dia que entenguem tot això, ja ens haurem extingit com a espècie humana o potser ens haurem convertit en merdícoles (‘insectes que viuen en els excrements’). El nivell A2 implica un nivell mínim de convivència, de conversa quotidiana, de conversa d’ascensor, si voleu. A mi m’encanten, les converses d’ascensor! Jo agrairia que els expats que em trobo al parc infantil em diguessin Bon dia, com estàs? Quants anys té la teva filla? Pots agafar la bici, cap problema! I poca cosa més.

On he de firmar perquè s’apliqui la mateixa llei a Catalunya, amb la condició que no s’hi apliquin excepcions? Ara que s’han atrevit a parlar català al Congrés i que aspirem a l’oficialitat del català dins de la Unió Europea, fem que no quedi només a Palau i a les institucions. Perquè això va d’estendre l’ús social del català a tot arreu, oi? Calen mesures més exigents perquè el català guanyi prestigi social, és urgent. Perquè la canalla i els joves no tinguin la sensació que són minoria, perquè el català també mola molt. Perquè no volem ser súbdits del sistema.