Era el vespre del 18 de juliol de 1936. Pau Casals i Conxita Badia assajaven al Palau de la Música per al concert d'inauguració de l'Olimpíada Popular que s'havia de celebrar l'endemà al Teatre Grec de Montjuïc, ell com a director i ella com a soprano. A mig assaig, un emissor es va acostar a Casals i li va donar la notícia: s'acabava de produir el cop d'estat que donaria el tret de sortida a la guerra civil espanyola. El director es va dirigir als músics i va dir: "Amics, cantem aquesta nit l'himne de l'alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts". Així ho van fer i, després, Casals i Badia van estar tretze anys separats per l'exili i la dictadura. Ara, nou dècades més tard, l'Orquestra Simfònica Sant Cugat (OSSC) oferirà al públic del mateix Palau el concert que tots dos assajaven la vigília de l'esclat de la guerra, en el mateix any en què es compleixen els 50 anys de la mort de la soprano i els 150 del naixement del músic.

Serà el pròxim 14 d'abril quan l’OSSC brindarà l'espectacle La Novena de Beethoven - Homenatge a Conxita Badia, amb la finalitat de rememorar un episodi clau de la història musical i cultural del país. El concert, sota la batuta del mestre Salvador Brotons, tindrà un repertori dividit en dues parts i culminarà amb l’Oda a l’alegria, el símbol de fraternitat, llibertat i esperança col·lectiva que Casals i Badia van cantar plegats per últim cop aquell dissabte d'estiu de 1936.

“Va ser un moment molt colpidor, tothom estava encongit i la Conxita Badia ho explicava com la darrera imatge que tenia de l’últim assaig amb Casals abans que comencés el drama de la guerra”, explicava Brotons en una entrevista recent a l'ACN. Segons el director, la relació entre els dos músics dos era d’admiració mútua. Pel que fa a Badia, però, té la sensació que tenia alguna cosa única: "Ensumo que era algú amb una personalitat molt especial, que connectava amb molta gent, no només per la seva veu sinó per la seva personalitat”. Aquest 2026, Catalunya commemora l'Any Conxita Badia amb actes que s’allargaran fins a l’estiu.

Qui va ser Conxita Badia?

Nascuda el novembre de 1897 a Barcelona, Conxita Badia va ser una soprano i pianista que va esdevenir una figura essencial de la música catalana i europea del segle XX. Musa de grans autors com Enric Granados o Manuel de Falla i mestra de personalitats com Montserrat Caballé, la catalana també va estar estretament compromesa amb la República. És per això que en esclatar la guerra civil espanyola, Badia es va exiliar a Amèrica del Sud, on també va conquerir els principals teatres amb composicions d'autors catalans en llengua catalana.

"Un missatge de pau"

La formació simfònica santcugatenca, que a més celebra enguany el seu 35è aniversari, està preparant des de fa mesos el repertori de l'homenatge que tindrà dues parts. La primera estarà dedicada a Conxita Badia, i serà interpretada per la soprano Ulrike Haller. D'una banda, inclourà La rosa als llavis, d’Eduard Toldrà, que va rebre el Premi Isaac Albéniz -el premi nacional de música de la Generalitat republicana- pocs mesos abans d'esclatar la guerra. De fet, Brotons relata que va ser la mateixa Badia qui va anunciar a Toldrà que havia guanyat el premi "presentant-se a casa seva amb uns amics, desfilant pel passadís amb una rosa als llavis". No va ser fins al 1947, quan Badia va tornar de l'exili, que Toldrà va poder treure la partitura d'un calaix perquè la soprano l'interpretés.

L'altra peça serà Memòries de Conxita, un conjunt de cançons que va compondre la mateixa Badia i que han estat arranjades per a soprano i orquestra per Brotons. Pel que fa a la segona part del concert, estarà dedicada íntegrament a la Novena Simfonia de Beethoven, escrita el 1824 i considerada un monument universal a la fraternitat i a la pau. Segons Mireia Domènech, comissària de l’Any Conxita Badia i besneta de la soprano, "recuperar la Novena és rescatar l’esperit d’aquell darrer assaig i repetir-ne el missatge de pau, ben necessari encara avui". Brotons assegura que el concert serà "tot un luxe", també perquè té lloc al Palau de la Música, un espai emblemàtic que donarà peu a un reconeixement històric: “Veritablement, valdrà molt la pena i el recordarem durant molt de temps”.