Sales buides, estrenes ajornades durant mesos, pel·lícules que pateixen en els seus rodatges. El sector del cinema és un dels més afectats per la crisi derivada de la pandèmia de coronavirus -encara que les plataformes hagin creat un oasi de beneficis i rècords de visualitzacions-. Encara que el focus se situï en les grans productores, les sales de cinema han estat les veritables perjudicades d'un sector que encara intenta pal·liar com pot els efectes de la Covid-19. Quadrar cartelleres a través de restriccions i mesures de seguretat ha estat un infern, fins i tot, per a les grans cadenes com Yelmo o Cinesa. I tot i que les grans pel·lícules -com Black Widow, de Marvel- han anat ajornant l'estrena, un seguit de clàssics han sortit al rescat de les sales.

La reestrena de la trilogia d'El Senyor dels Anells va suposar un èxit de taquilla inesperat. Del 30 d'abril al 20 de maig es van poder veure les tres pel·lícules sobre les aventures de Frodo, Aragorn, Gandalf i companyia que es van estrenar, exactament, vint anys enrere. Les tres setmanes consecutives que es van estrenar -van estar només 7 dies en cinema cadascuna d'elles- van liderar els rànquings de major recaptació, amb més d'un milió d'euros per títol. El triomf d'ESDLA escenificava un fet que han sabut recollir diverses grans distribuïdores: la gent no té por d'anar al cinema, però necessita incentius de qualitat.

Tot i que no són garantia de res, ni tan sols poden recuperar les xifres de beneficis anteriors a la pandèmia, la reestrena de clàssics populars forma part d'aquesta iniciativa col·lectiva d'intentar retornar a la normalitat social i cultural. És en aquest context que s'ha estrenat aquesta setmana Reservoir Dogs, la icònica i brillant òpera prima de Quentin Tarantino. Va ser rebuda entre aplaudiments i esglais a parts iguals el 1992 al Festival de Sundance, de Cannes i al de Sitges. Al català, fins i tot, van marxar una quinzena de persones per la violència extrema de les imatges, inclòs el director Wes Craven.
 
Ara per ara, Reservoir Dogs és una pel·lícula de culte idolatrada per diverses generacions, que recollirà el testimoni d'ESDLA per intentar atraure públic a les sales de cinema. Quina és la diferència amb altres reestrenes que hem viscut a Catalunya, en sales com la Filmoteca, el Phenomena Experience, els Texas o els Maldà? Que totes aquestes pel·lícules es projectaran a tot arreu, incloses les grans cadenes. Això permet que el gran públic aterri a les sales o que s'arrossegui a persones que no les han vist mai en un cinema i ara la puguin gaudir en gran pantalla.

L'obra de Tarantino no és l'única reestrena d'un clàssic modern prevista per a l'estiu. Mulholland Drive, una de les millors pel·lícules de la filmografia de l'iconoclasta David Lynch arribarà l'11 de juny als cinemes. Seguidament ho farà Amelie l'1 de juliol, la comèdia francesa que va enlluernar el món ara fa justament 20 anys i va obrir les portes de la fama internacional a Audrey Tatou. I a finals d'agost, el dia 26, s'estrenarà un altre cop Dirty Dancing, en sintonia amb la cartellera prevista de musicals nous que arribaran als cinemes. És una aposta sòlida, encara que no asseguri res. Les reestrenes, com ha evidenciat ESDLA, poden salvar les sales de cinema. O almenys demostrar que el setè art és imprescindible per a tornar a la normalitat després de la pandèmia.