Ara Llibres fa vint anys. El projecte de la cooperativa Abacus per consolidar un segell que fos líder en el sector de no-ficció en català ha estat reeixit i del seu forn han sortit alguns dels llibres més llegits en català. Un dels més emblemàtics va ser La maternitat d'Elna, d'Assumpta Montellà, que potser és també un exemple dels valors i els temes que l'editorial prioritza en el seu catàleg. Amb motiu de l'aniversari, l'editorial ha impulsat un premi de no-ficció dotat amb 40.000 euros.

Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974) és el director d'Ara Llibres. Vinculat des de fa molts anys al món editorial, ha dirigit segells (com Bromera) i n'ha fundat d'altres (com Sembra). Ha estat durant tres anys al capdavant de la Setmana del Llibre en Català, que va pilotar en els moments més durs de la pandèmia. En aquesta entrevista ens parla de les claus d'un èxit cultural i de com veu el sector. 

- Vint anys vol dir un projecte consolidat. 

- En l'àmbit editorial, en aquestes dues darreres dècades hem assistit al naixement de moltes noves editorials, al creixement de nous segells. Hem de felicitar-nos pel naixement de noves iniciatives i alhora com a sector hem de fer valdre les que continuen en el temps. No només vivim de la novetat, sinó també del fons editorial. Fa vint anys que estem centrats en la no-ficció. Ara hi ha moltes editorials que publiquen també no-ficció, però nosaltres estem només en aquesta àrea i som capdavanters.  

- Quina és la clau de l'èxit?

- La clau del món editorial, en general, és estar sempre molt atent al que passa al seu voltant. Una editorial ha de plantejar els llibres que vol aportar a la societat, els temes o les línies literàries que planteja. Però especialment en la no-ficció, hem d'estar molt alerta al present. Nosaltres diem que el present s'escriu a Ara Llibres i és el que intentem fer. 

- Han arriscat?

- Crec que el mateix naixement d'Ara Llibres va ser arriscar-se. Neix com un editorial per fer un tipus de llibre que es feia molt en el món anglosaxó però no a casa nostra, que era l'instant book. Hi ha un tema actual i sortia un llibre de manera immediata. El primer llibre d'Ara Llibres era una guia de pàgines web per obrir-te camí per internet. Fa vint anys això tenia molt de sentit. Les necessitats dels lectors han evolucionat. Ara els llibres de no-ficció tendeixen a ser més reflexius. Les propostes arriscades, a vegades, vistes amb el temps no ho semblen. Recordo quan ens vam plantejar Dies que duraran anys de Jordi Borràs. Això, que ha estat un dels llibres més venuts en català dels darrers anys, en el seu moment era una proposta arriscada. Era un llibre amb tapa dura, amb sobrecoberta, amb un cost elevat. Vam fer una tirada de 3.000 exemplars i al final vam vendre més de 40.000 exemplars.
 
- I quins altres projectes arriscats han fet?

- Per exemple, el Nadal passat estàvem presentant Cuina! O barbàrie, de la Maria Nicolau, també amb tapa dura, molt treballat, d'una cuinera que no era tan popular com és ara. Hem acabat les festes d'ara sent aquest el llibre més venut en català. I no és un llibre de receptes, que és el que molta gent pot pensar inicialment. És un llibre que fa cuinar. O quan vam proposar a la gent del Paraulògic de fer un llibre. Un fenomen estrictament de xarxes, com ho trasllades en paper? 

[blockquote]"La no-ficció és l'àmbit on un editor es pot sentir més editor"[/blockquote]
- Quants títols han tret en aquests anys?

- Uns 600, que són d'uns 450 autors diferents. 

- La seva aposta és ser referent del llibre de no-ficció. És més fàcil vendre llibres de no-ficció que de literatura?

- Jo, que vinc del llibre infantil i juvenil, i he fet molta ficció, fins fa pocs anys feia poca no-ficció, i he de dir que és bastant addictiu. Crec que és l'àmbit on un editor es pot sentir més editor. Ens arriben pocs originals, per tant, som nosaltres com a editors els qui hem de pensar quins temes, qui podria fer-ho i convèncer aquesta persona. Moltes vegades anem a persones que abans no n'han escrit cap i hem de fer tot el procés d'acompanyament. Treballem molt els textos. Per això una de les decisions que vam prendre va ser reduir el nombre de publicacions i ens centrem molt en cada títol. No dic que en la ficció no hi hagi gent que treballi així, però aquí cada llibre parteix d'una proposta editorial i sense ella no existiria. I els que més funcionen són els que tenen ànima. A vegades és un encàrrec, però l'altra persona l'ha de voler fer seu. I que els lectors percebin que aquell autor i aquell tema fan una unió. És Manel Alías parlant de Rússia, posem per cas.   

[noticia]232571[/noticia]
- Una de les vostres línies de publicació ha estat publicar llibres del procés. 

- Com en tot l'àmbit de la no-ficció.

- Però Ara Llibres ha tret molts dels llibres escrits pels protagonistes de l'1-O. Tal com estan les coses, és una aposta encara exitosa?

- L'interès pels temes de política, en general, i ja no només del procés, ha baixat moltíssim. L'àmbit editorial és un símptoma de què passa al carrer. I al carrer el que hi ha és una desafecció pels temes de política. Això ens porta a un moment bonic perquè fa aflorar altres temes que també preocupen la societat. En els moments més àlgids del procés, en les llistes de vendes vèiem com la immensa majoria de llibres eren d'aquesta temàtica. Però nosaltres sempre hem publicat molts més llibres de no política. Aquest Sant Jordi publicarem un llibre sobre l'amor, un sobre el feixisme, un sobre cuina... 
 
- Quins temes estan interessant en aquests moments?

- A hores d'ara no hi ha cap gran tema que domini. Les llistes de més venuts també són un termòmetre. Si la mirem, són temàtiques diferents. Hi ha una preocupació per la llengua. També sobre el futur. Ara mateix, el llibre d'Eudald Carbonell sobre el futur de la humanitat és un dels més venuts. Però hi ha moltes sorpreses, com el que deia abans que el llibre més venut és sobre cuinar. El llibre de Maria Nicolau té moltes claus perquè interpel·la sobre com hauria de ser la nostra vida. La cuina com a reflex del que fem. Si deixem que algú cuini per nosaltres, quins records tindrem? Hi ha aquí una idea de futur a través de la cuina. Els llibres que tracten sobre com som i ens animen a ser d'una manera millor són els que més interessen.   

- No pensen publicar, per tant, més llibres sobre el procés?

- Quan semblava que ja estava tot dit sobre el procés, vam treure Tota la veritat, que ha estat un dels grans llibres d'aquest període. És un llibre molt anglosaxó, fruit d'una investigació feta per periodistes de diversos mitjans, que aportaven llum nova. Els llibres han d'aportar coses noves, no importa el tema.  Per això una línia que ens interessa és el del periodisme de profunditat, com els llibres de Manel Alías, de Txell Feixas, de gent que coneix la realitat del seu àmbit, que van més enllà de les cròniques que fan.  

[blockquote]"Hi ha molts àmbits de la no-ficció que encara tractem deficitàriament en català"[/blockquote]
- El fet de ser del País Valencià et dona una perspectiva diferent del món editorial català?

- Suposo que alguna singularitat dec aportar. La no-ficció t'obliga a fer una immersió en la realitat del país. Jo això ho he après. Quan vaig arribar, jo no sabia qui era el Jordi Basté, i vam acabar publicant un llibre del Basté. Tinc molta curiositat, m'agrada fer nous contactes, conèixer gent i aprendre de la vida. Feia vint-i-cinc anys que publicava al País Valencià. La clau d'un editor és que t'interessin els llibres, si no, no anem bé.

- Ha estat tres anys al capdavant de la Setmana del Llibre en Català. No han estat uns anys fàcils. Va arribar a les portes de la pandèmia.

- No va ser fàcil, però mai no vam deixar de celebrar la Setmana. De fet, va ser el primer gran esdeveniment cultural que es va poder fer presencial, hem augmentat el nombre de visitants i aquesta darrera edició hem fet el rècord de facturació. Estem contents del que hem fet, tant en clau organitzativa, amb una major professionalització, com de portes enfora, transmetent il·lusió pel que fa al llibre en català. 
 
- El sector editorial necessita més segells? Més concentració? Editorials més grans?

- Crec que es premia molt el que és nou. No és just per la gent que hi treballa des de fa molts anys i s'ha de fer valdre. Hi ha molts segells petits, alguns segells grans i aquesta "classe mitjana" que reivindiquem moltes vegades. Hem de ser capaços de construir plataformes que siguin grans i tinguin ambició, amb recursos que permetin elevar els nostres àmbits. Nosaltres hem arribat en aquests anys a dos milions i mig de lectors. 

- Quin percentatge representa la no-ficció en el món dels llibres?

- Un vint i escaig per cent, per una xifra similar en ficció. La resta és el llibre infantil i juvenil. Però crec que el de la no-ficció té un gran camp per créixer perquè encara hi ha molts àmbits en què tractem deficitàriament en català. Fixem-nos en l'oferta de no-ficció en castellà i la que hi ha en català. 

[noticia]242290[/noticia]
- Posi un exemple.

- El llibre del príncep Harry, que és un fenomen internacional, tot el món n'està parlant, hauria d'estar en català. Perquè ens normalitzaria moltíssim. 

- Com s'explica que no sigui així?

- Perquè no hi ha antecedents. Hem de crear encara un hàbit lector, que no es crea amb un únic llibre. Fa uns anys, no hi havia un hàbit per llegir best-sellers, però s'ha anat creant. Hi ha tot un espai que és el de l'autoajuda. Quants n'hi ha en castellà? Hi ha una àmplia oferta que no hi és en català. I en investigació periodística. Però quan mirem els costos que té una traducció de 500 pàgines de l'anglès et mata el pressupost. Perquè previsiblement no tens un públic suficient per cobrir aquestes despeses. Tots els llibres sobre Trump, per exemple. Això ha d'estar en català. 

[blockquote]"El 90% del que es llegeix a l'escola és ficció, la no-ficció hauria d'entrar a les aules"[/blockquote]
- Què noten a faltar des del sector pel que fa a política del llibre?

- Des de la no-ficció, s'haurien de potenciar dues coses. En l'àmbit educatiu, s'hauria de fr un esforç per introduir la no-ficció, que hauria d'entrar a les aules. El 90% del que es llegeix a les aules és ficció. Si es tracta, per exemple, de sexualitat, es llegeix una novel·la que parli d'això. Per què no un llibre d'assaig? I una altra cosa seria l'impuls a la traducció. Una traducció et pot costar 7.000 o 8.000 euros, o 10.000.
 
- Com es veu el futur del català des de l'àmbit editorial?

- Amb preocupació, quan veiem que recula l'ús social de la llengua. Nosaltres actuem des de la normalitat que el català és la nostra llengua. 

- Es ven menys llibre en català que fa alguns anys?

- Les vendes estan estancades. Estem al voltant d'un 25% de vendes en català. Potser hi ha un avenç, però encara estem en una quarta part. Un motiu és l'oferta, ja que hi ha molts més títols en l'altra llengua. I  l'altre és que no s'avança en l'ús del català. 

- I es llegeix menys davant l'emergència de les xarxes?  

- La lectura va pujar durant la pandèmia i ara es torna al nivell prepandèmic. Hi ha un cert estancament pel que fa a l'índex de lectures i de vendes. Ara mateix, el Pla Nacional per la lectura que s'està elaborant a la Generalitat, que coordina Montse Ayats, crec que trasllada ambició i està molt ben pensat.