El centenari de la mort de Joan Maragall, el 2011, va servir per impulsar el projecte de reedició de l'obra completa de l'escriptor, poeta i intel·lectual. L'any 2020 va aparèixer la poesia i teatre complets, que van passar una mica desapercebuts enmig del context pandèmic. I l'any vinent es preveu l'edició de les traduccions maragallianes. Aquest dimecres, a l'Arxiu Maragall, a la casa on va viure, s'ha presentat -publicada per Edicions 62- la prosa completa d'un escriptor que encara avui ofereix mirades trencadores.
Des del 1961 la referència per conèixer l'abast de l'obra de Maragall ha estat l'edició de Selecta. "Necessitàvem una nova reedició -ha dit Ignasi Moreta- i podem presentar uns volums que inclouen la bellesa de la primera edició, a cura dels fills, i el caràcter manejable de tots els textos maragallians".
"Joan Maragall és un dels grans periodistes del país. Sense ell és difícil d'explicar el tombant del segle XIX al XX", ha subratllat l'editor Joan Cornudella, que ha posat en valor la capacitat d'influència de l'escriptor en amplis sectors de la societat catalana en uns moments de gran càrrega històrica.
Cornudella ha definit l'edició -a cura de Lluís Quintana, Ignasi Moreta i Francesco Ardolino- com a "confiable i llegidora", al servei de la seva lectura. Lluís Quintana ha explicat els detalls dels tres volums que s'apleguen cronològicament, amb un pes considerable dels articles de Maragall, els seus nombrosos pròlegs i gasetilles. L'obra inclou textos inèdits de Maragall, mort sobtadament el 1911. No s'han aplegat els textos en funció de la seva llengua sinó que català i castellà conviuen en els tres volums.
"Tot ho va fer amb vint anys"
Moreta ha explicat la complexitat de Maragall, a vegades heterodox envers la imatge que a vegades s'ha donat de l'autor, etiquetat sovint com un catalanista conservador i catòlic. A diferència d'altres autors, com un Josep carner, que comença a escriure amb 18 anys i mor vell, "Maragall tot ho va fer amb vint anys. S'hi posa tard i mor jove", ha explicat Moreta. En efecte, Maragall comença a publicar el 1892 i mor el 1911 amb 50 anys.
De la crisi de 1898 a la Setmana Tràgica
Ignasi Moreta ha recordat el seu posicionament en contra de la repressió posterior a la Setmana Tràgica. O les seves referències a les "divinitats paganes" anteriors a les cristianes. O alguns textos que van provocar la ira d'integristes com Sardà i Saldany. La prosa de l'escriptor permet resseguir la història de Catalunya i d'Espanya en anys crucials. Les seves intuïcions sobre l'anomenat Desastre del 98, la pèrdua de les darreres colònies, es demostraran encertades.
Maragall adverteix de la catàstrofe d'anar a la guerra amb els Estats Units, el que aleshores era heterodox. D'aquí la seva defensa de l'almirall Cervera, cap d el'armada espanyola, un personatge sovint caricaturitzat, però quee ra dels pocs conscients d ela bogeria d'aquella guerra.
Maragall és dels qui s'adhereix al catalanisme més modern, envers el regionalisme més conservador de Mañé i Flaquer, amb qui polemitzarà sobre la pena de mort. No amaga tampoc simpaties per l'iberisme i un possible encaix federal, però també afirma en un moment donat: "Hem de trencar relacions amb la morta", en referència a Espanya. Proper a la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, s'hi enfronta el 1909, quan Prat dona suport a la repressió del govern Maura i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.
Cornudella ha resumit bé la personalitat i aportacions de l'escriptor quan ha assenyalat que la poesia de Maragall fa d'ell un gran poeta, però la seva prosa el converteix en el gran intel·lectual del seu temps. Ara, gràcies a aquesta reedició, els lectors el poden gaudir. No és un autor d'època. Com ha dit Ignasi Moreta, un lector d'avui el pot entendre més que molts dels seus coetanis.