19
de març
de
2024, 13:56
Serà, sens dubte, un dels fenòmens literaris de l'any. Xavier Pla ha presentat aquest dimarts Un cor furtiu. Vida de Josep Pla (Destino), la biografia completa de Josep Pla, una obra voluminosa de 1.500 pàgines que posa a la llum aspectes fins ara foscos o simplement desconeguts de la vida i l'obra de l'escriptor empordanès. La presentació s'ha fet al Mas Pla de Llofriu, un dels llocs emblemàtics, si no el més, de l'univers planià, amb Emili Rosales i Jordi Cornudella, del Grup 62, acompanyant l'autor, Xavier Pla.
Rosales, director literari d'Edicions 62, ha utilitzat una expressió per definir Pla que pot ser una magnífica descripció de l'escriptor empordanès i que resumeix l'obra presentada: "Pla era un romàntic secret". Ha explicat El cor furtiu com el "Guerra i pau" de Catalunya, un llibre que es pot llegir com una novel·la i que explica la història del país del segle XX.
Premi Nacional de Cultura, Xavier Pla dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona i fa molts anys que estudia el món de l'escriptor. Per culminar aquesta obra, fruit de molts anys de recerca, s'ha hagut de capbussar en els milers de cartes inèdites que es troben dipositades a la fundació Josep Pla de Palafrugell i en prop de 2.000 documents que hi ha al Mas Pla.
El llibre està farcit de descobertes i sorpreses. Ho és, per exemple, el que descobreix de Pla i la seva relació amb la família, un vessat fins ara força ignot. S'hi veu un Pla preocupat pels seus, esforçat a tenir-ne cura i amb els qui s'escriurà durant tota la vida. Es reflecteix el caràcter grafònom de la nissaga, on tots s'escriuen de manera assídua, en català, amb un Pla tutejant els pares, cosa que pot cridar l'atenció en la societat d'inicis del segle XX. De la correspondència familiar apareix una saga de propietaris rurals, de valors tradicionals i alhora mentalitat oberta i viatgera, i profundament catalanista.
Jordi Cornudella ha assenyalat que ningú com Xavier Pla podia haver treballat tan bé el material treballat, molt d'ell al Mas Pla. Un llibre, El cor furtiu, que es podia haver escrit de moltes maneres, però que l'autor ha escrit des d'una idea sobre Pla. Cor i furtiu són dos conceptes que expliquen l'obra, que revela vessants tan rellevants del biografiat com són la seva vida sentimental i el seu caràcter escàpol. "És un llibre que va a favor del lector, perquè cada capítol mostra un fil que comença i recorre fins al final", ha dit.
Xavier Pla s'ha referit als deu anys dedicats a l'elaboració del llibre, subratllant la consciència que té Pla de la rellevància de la seva biografia. De fet, l'escriptor va demanar a diverses persones que escriguessin la seva biografia, com va fer amb Baltasar Porcel i Manuel Ibáñez Escofet. Propostes que no reeixiran perquè l'empordanès volia controlar completament aquests projectes. importància de la història del Mas Pla, com una àncora que ajuda a arrelar-se a terra.
La troballa d'una petita agenda de Pla del 1944, quan la Segona Guerra Mundial estava a les acaballes, ha permès a Xavier Pla aportar moltes dades noves sobre l'actuació de l'escriptor en els moments previs a la Guerra Civil i després. S'hi aporten moltes dades sucoses, com el paper que va jugar com a home de confiança del cap del govern de la República Portela Valladares, el polític centrista que va ser superat per l'ambient d'extrema crispació que es vivia al Madrid dels mesos previs a la guerra.
Pla era a Madrid com a corresponsal de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga Catalana, el partit de Cambó al qual estava vinculat. Però el Pla del 1936 ja no és tant un conservador moderat sinó un reaccionari espantat davant de la tempesta que s'acosta. Després de l'assassinat del periodista Josep Maria Planas a mans d'un grup de la FAI, Pla decideix fugir a Marsella amb la seva companya, Adi Enberg.
Se sabien els lligams de Pla amb el SIFNE, els serveis d'informació franquista, després d'abandonar Catalunya. Però d'aquests anys d'espionatge se n'aporten moltes dades, com el nom de la persona que dona suport econòmic a Pla a França, que no és Francesc Cambó, sinó el pare de la seva parella, Adi Enberg. S'apunten els lligams posteriors entre l'escriptor i membres de l'OSS, l'Oficina de Serveis Estratègics dels EUA, el precursor de la CIA. Membres d'aquest servei dinaran al Mas Pla. També es relacionarà amb membres del MI9, la intel·ligència britànica, que treballaven per crear xarxes d'evasió de soldats britànics que fugien del sud de França a la Costa Brava. Xavier Pla apunta el fet que l'escriptor va formar part d'aquesta xarxa vinculada al contraespionatge britànic i la Guàrdia Civil li va obrir un expedient el 1944 per formar part d'una "causa americana".
El cor furtiu explica la biografia sentimental de Pla, que desmenteix totalment el que l'escriptor va afirmar en una coneguda entrevista feta pel periodista Joaquín Soler Serrano, quan va negar haver tingut una vida sentimental. L'obra narra la relació amb les diverses dones que va mantenir des del primer amor, Mercedes, i es mostra la intensitat del vincle amb Adi Enberg, filla del cònsol danès a Barcelona, la dona que l'escrivia com a "estimat Joe". Tots dos van protagonitzar una relació molt moderna, sovint a distància.
El llibre dona veu a totes les dones de Pla, i en descobreix un altre amor fins ara desconegut, Luz de Santa Coloma Alvear, a qui va conèixer el 1958 en un vaixell venint d'Amèrica del Sud. La noia, de 16 anys, era d'una bellesa cinematogràfica, en paraules de Xavier Pla. L'escriptor té més de 40 anys que ella. El biògraf també ha pogut donar la perspectiva viscuda per Consuelo Robles, de Cadaqués, una dona analfabeta amb qui l'escriptor va mantenir també una relació.
Xavier Pla ha assegurat que la correspondència de l'escriptor "ens reconcilia amb ell", tot recordant la frase del poeta de Montmartre Gérard de Nerval quan es referia al "sol negre de la melangia". El biògraf ha afirmat que malgrat que Pla sempre va voler aparèixer com un antisentimental, la vida i les cartes el desmenteixen: "Totes les seves dones l'estimaren sempre tot i que ell sempre va intentar amagar el seu cor".
Rosales, director literari d'Edicions 62, ha utilitzat una expressió per definir Pla que pot ser una magnífica descripció de l'escriptor empordanès i que resumeix l'obra presentada: "Pla era un romàntic secret". Ha explicat El cor furtiu com el "Guerra i pau" de Catalunya, un llibre que es pot llegir com una novel·la i que explica la història del país del segle XX.
Premi Nacional de Cultura, Xavier Pla dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona i fa molts anys que estudia el món de l'escriptor. Per culminar aquesta obra, fruit de molts anys de recerca, s'ha hagut de capbussar en els milers de cartes inèdites que es troben dipositades a la fundació Josep Pla de Palafrugell i en prop de 2.000 documents que hi ha al Mas Pla.
El llibre està farcit de descobertes i sorpreses. Ho és, per exemple, el que descobreix de Pla i la seva relació amb la família, un vessat fins ara força ignot. S'hi veu un Pla preocupat pels seus, esforçat a tenir-ne cura i amb els qui s'escriurà durant tota la vida. Es reflecteix el caràcter grafònom de la nissaga, on tots s'escriuen de manera assídua, en català, amb un Pla tutejant els pares, cosa que pot cridar l'atenció en la societat d'inicis del segle XX. De la correspondència familiar apareix una saga de propietaris rurals, de valors tradicionals i alhora mentalitat oberta i viatgera, i profundament catalanista.
Jordi Cornudella ha assenyalat que ningú com Xavier Pla podia haver treballat tan bé el material treballat, molt d'ell al Mas Pla. Un llibre, El cor furtiu, que es podia haver escrit de moltes maneres, però que l'autor ha escrit des d'una idea sobre Pla. Cor i furtiu són dos conceptes que expliquen l'obra, que revela vessants tan rellevants del biografiat com són la seva vida sentimental i el seu caràcter escàpol. "És un llibre que va a favor del lector, perquè cada capítol mostra un fil que comença i recorre fins al final", ha dit.
Xavier Pla s'ha referit als deu anys dedicats a l'elaboració del llibre, subratllant la consciència que té Pla de la rellevància de la seva biografia. De fet, l'escriptor va demanar a diverses persones que escriguessin la seva biografia, com va fer amb Baltasar Porcel i Manuel Ibáñez Escofet. Propostes que no reeixiran perquè l'empordanès volia controlar completament aquests projectes. importància de la història del Mas Pla, com una àncora que ajuda a arrelar-se a terra.
El Pla de la guerra
La troballa d'una petita agenda de Pla del 1944, quan la Segona Guerra Mundial estava a les acaballes, ha permès a Xavier Pla aportar moltes dades noves sobre l'actuació de l'escriptor en els moments previs a la Guerra Civil i després. S'hi aporten moltes dades sucoses, com el paper que va jugar com a home de confiança del cap del govern de la República Portela Valladares, el polític centrista que va ser superat per l'ambient d'extrema crispació que es vivia al Madrid dels mesos previs a la guerra.Pla era a Madrid com a corresponsal de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga Catalana, el partit de Cambó al qual estava vinculat. Però el Pla del 1936 ja no és tant un conservador moderat sinó un reaccionari espantat davant de la tempesta que s'acosta. Després de l'assassinat del periodista Josep Maria Planas a mans d'un grup de la FAI, Pla decideix fugir a Marsella amb la seva companya, Adi Enberg.
Se sabien els lligams de Pla amb el SIFNE, els serveis d'informació franquista, després d'abandonar Catalunya. Però d'aquests anys d'espionatge se n'aporten moltes dades, com el nom de la persona que dona suport econòmic a Pla a França, que no és Francesc Cambó, sinó el pare de la seva parella, Adi Enberg. S'apunten els lligams posteriors entre l'escriptor i membres de l'OSS, l'Oficina de Serveis Estratègics dels EUA, el precursor de la CIA. Membres d'aquest servei dinaran al Mas Pla. També es relacionarà amb membres del MI9, la intel·ligència britànica, que treballaven per crear xarxes d'evasió de soldats britànics que fugien del sud de França a la Costa Brava. Xavier Pla apunta el fet que l'escriptor va formar part d'aquesta xarxa vinculada al contraespionatge britànic i la Guàrdia Civil li va obrir un expedient el 1944 per formar part d'una "causa americana".
De l'"estimat Joe" a l'amor de Luz
El cor furtiu explica la biografia sentimental de Pla, que desmenteix totalment el que l'escriptor va afirmar en una coneguda entrevista feta pel periodista Joaquín Soler Serrano, quan va negar haver tingut una vida sentimental. L'obra narra la relació amb les diverses dones que va mantenir des del primer amor, Mercedes, i es mostra la intensitat del vincle amb Adi Enberg, filla del cònsol danès a Barcelona, la dona que l'escrivia com a "estimat Joe". Tots dos van protagonitzar una relació molt moderna, sovint a distància.El llibre dona veu a totes les dones de Pla, i en descobreix un altre amor fins ara desconegut, Luz de Santa Coloma Alvear, a qui va conèixer el 1958 en un vaixell venint d'Amèrica del Sud. La noia, de 16 anys, era d'una bellesa cinematogràfica, en paraules de Xavier Pla. L'escriptor té més de 40 anys que ella. El biògraf també ha pogut donar la perspectiva viscuda per Consuelo Robles, de Cadaqués, una dona analfabeta amb qui l'escriptor va mantenir també una relació.
Xavier Pla ha assegurat que la correspondència de l'escriptor "ens reconcilia amb ell", tot recordant la frase del poeta de Montmartre Gérard de Nerval quan es referia al "sol negre de la melangia". El biògraf ha afirmat que malgrat que Pla sempre va voler aparèixer com un antisentimental, la vida i les cartes el desmenteixen: "Totes les seves dones l'estimaren sempre tot i que ell sempre va intentar amagar el seu cor".