La 25a edició de la Fira Mediterrània de Manresa ja encara la recta final. La commemoració del seu quart de segle s'ha pogut celebrar amb la tornada del carrer, el cant i el ball col·lectiu, però també amb la consolidació de l'aposta de l'arrel com a motor creatiu, principalment amb l'èxit de les propostes artístiques que han comptat amb l'acompanyament de Fira Mediterrània així com els continguts treballats dins la programació d'activitats de reflexió i intercanvi adreçades als professionals.

[h3]Torna el carrer[/h3]
En primer lloc, la Fira Mediterrània celebra el retorn del carrer i del fet comunitari. El millor exemple ha estat l'espectacle inaugural, El Pou de la Gallina-Projecte Reditus, proposta de carrer de gran format on la Cia Voël i els Tirallongues de Manresa s'unien per fer una relectura de la llegenda manresana. La Plaça Major ha tornat a bullir de gent en els tres passis d'aquest muntatge tan singular que marida circ, castellers i música en directe.
[intext1]
El carrer també ha vist la recuperació de la cultura popular amb la Trobada de bestiari popular i la Diada Castellera, i la ciutadania ha pogut participar de la festa amb les propostes de l'Hostal Càntut, les de la Plaça de la Fira i les de la Taverna Cervesa Guineu. Tampoc podem oblidar el retorn de les parades de FiraPasseig.

[slideflaix]1799[/slideflaix]
L'organització destaca que hi havia tantes ganes de festa, que ni la insistent pluja de la jornada de divendres i les més tímides espurnes de dissabte han fet enrere la ciutadania ni han enterbolit la celebració d'una Fira que ha demostrat múscul operatiu i resiliència, doncs tots els espectacles potencialment afectats van ser o bé reubicats o bé posposats breument. Les dades en donen fe: només es va haver d'anul·lar una de les funcions de Cia d'es Tro, adreçada als alumnes del Firaescoles.
[intext2]
[h3]Els primers fruits d'una Fira provocadora[/h3]
La Fira es presentava interpel·lant-nos sobre com ens travessava la tradició. Potser, a hores d'ara, bona part del públic i professionals que han gaudit la Fira -un públic entregat que ha ballat i cantat de nou- ja té la resposta.

S'han pogut veure ja els primers fruits de les dues eines estratègiques de la Fira, l'Obrador d'Arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, per provocar que la tradició travessi la creació. Dues iniciatives per afavorir l'aparició de contextos, facilitar la creació i contribuir a la gènesi de projectes que treballin amb la tradició, acompanyant-los alhora en el camí de la professionalització i establint xarxa amb altres festivals i equipaments.

[slideflaix]1797[/slideflaix]
En el cas de l'Obrador d'arrel, enguany ha suposat gairebé un terç de la programació total de la Fira, amb 23 nous projectes, entre ells l'espectacle inaugural. Pel que fa el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, dos anys després d'implementar-se, s'han començat a veure'n els fruits, amb diversos projectes. Com a un exemple, l'espectacle El RÓ•pte de l'Esbart Manresà, que proposa una mirada a la vida de Sant Ignasi des del punt de vista de la seva transformació espiritual i cercant un paral·lelisme amb la transformació de la dansa tradicional i de la nostra societat. Un projecte que compta amb la direcció escènica d'Els Escarlata, amb Jordi Aspa i Bet Miralta, la música de Joana Gomila i Laia Vallès, i l'assessorament en el moviment d'Anna Romaní.

[h3]El mercat[/h3]
Enguany, pel que fa al mercat, també s'han recuperat l'ambient i sensacions del 2019, senyal que el sector es va reactivant. La ubicació de l'ÀreaPRO al centre de la ciutat i a tocar dels espais d'actuació, ha tornat a rebre la bona acollida de la darrera edició per part dels professionals. La Taverna Cervesa Guineu, l'espai central, s`ha vist reforçada amb la incorporació de la CarpaPRO -una nova carpa annexa que ha acollit les reunions ràpides i altres trobades informals- i el Centre Cultural Casino.

Les jornades professionals també s'han centrat en els objectius de la Fira, amb una intensa reflexió sobre el paper de la tradició en el present de la creació i la programació cultural. Les presentacions de projectes s'han centrat en les propostes de l'Obrador d'arrel i del Pla d'impuls a la dansa d'arrel. La bona acollida de la proposta de la Fira ve acreditada pels 1.122 professionals inscrits, amb 141 procedents de l'estranger. Destacar dos fets ben significatius: abans de l'inici de la Fira ja es comptaven més entitats de les que es van reunir a l'edició passada –han acabat sent finalment 608-, i la internacionalització, incentivat enguany per la celebració de la European Folk Network Conference, la trobada anual de l'associació europea que aglutina els professionals del sector de les músiques d'arrel.

[slideflaix]1798[/slideflaix]
[h3]Les xifres[/h3]
La Mediterrània no es caracteritza per entrar en les competicions dels guarismes, però val a dir que una sola dada ratifica de nou l'èxit de la proposta. La setantena d'espectacles presentats en aquests quatre dies han estat molt ben acollides, amb una mitjana total del 81% d'ocupació dels espais de pagament, amb 23 funcions exhaurides (dades a migdia de diumenge) com ha estat el cas, entre d'altres, de Marala, Cocanha amb Tarta Relena i Los Sara Fontán, Júlia Colom, Solc, Fiblades, Maria Ribera, Zum-Zum Teatre, Mos Maiorum...

Recull de totes les notícies i reportatges sobre la Fira Mediterrània