La científica de la llengua Carme Junyent (1955-2023) va morir el setembre passat, víctima d'un càncer de pàncrees, i aquest divendres la Universitat de Barcelona (UB), d'on era professora i dirigia el  Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades, l'ha homenatjat. Per ella, el català n'era una i a conscienciació per l'estat de la llengua pròpia va dedicar bona part dels seus esforços en els seus darrers anys. Però com sol passar en molts científics humanistes, els seus interessos i afanys eren molts. Aquí podeu recuperar una entrevista en què advertia que el català estava en perill. 

Carme Junyent va ser professora de Lingüística a la UB, va fundar el Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) i va construir una obra de referència en temes com les llengües de la immigració, l'antropologia o les llengües africanes. Creu de Sant Jordi, va ser presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern. A banda d'una bona professora i una científica rigorosa, va ser també una intel·lectual compromesa i polemista. Com ho demostren llibres com El futur del català depèn de tu (escrit amb Bel Zaballa, 2020), on va advertir dels riscos que patia el català, o El català, llengua efervescent (2021). 

[noticia]208362[/noticia]
No li espantaven les controvèrsies, com avui han recordat companyes seves de la facultat. A un dels seus darrers llibres,  Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (2021), va gosar enfrontar-se al llenguatge inclusiu, que considerava anticientífic i ridícul.  "Els qui creuen que combaten el masclisme dient "els i les", per què no eliminen els possessius i així acaben amb la propietat privada?", li agradava de dir.

Patia pel català, però li interessaven totes les llengües, un món al qual va arribar a través de l'amor per la literatura, com avui ha recordat el rector Joan Guàrdia. Així es va convertir en una de les màximes especialistes en llengües africanes. Precisament en l'acte d'avui s'ha fet també la presentació del llibre Molts camins per caminar. Una aproximació a les literatures africanes, coeditat per Carme Junyent i el professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Pere Comellas. Una obra col·lectiva que han perfilat dues coautores més, l'antropòloga Yolanda Aixelà i l'escriptora catalanoamaziga d'origen rifeny Asmaa Aouattah. Ha estat ella la que ha recordat les dificultats que pateix l'amazig, en un context polític i cultural molt difícil i que és la tercera llengua més parlada a Catalunya.  

Durant l'acte s'han llegit petits fragments escrits per Carme Junyent per part de professors, companys i estudiants, i que ha permès endinsar-se breument en tots els vessants de la filòloga. Com quan es referia al canvi de llengua com "un dels  comportaments més nefastos per a la supervivència de la llengua", una actitud que no era només pròpia dels catalans sinó de molts parlants de llengües subordinades. Estava compromesa amb les llengües amenaçades perquè considerava que si no mostràvem solidaritat per elles, com podríem reclamar-la per la pròpia? 

[noticia]262108[/noticia]
En un dels textos llegits, la filòloga defensava fer visible les 300 llengües que convivien a Catalunya "perquè només la diversitat fa possible la reciprocitat i la col·laboració". En un altre text, es definia així: "Estic acostumada a fer les coses sola, però això no em fa solitària, m'encanta la gent, que m'expliquin coses, i si en puc conèixer molta de gent, és perquè estic acostumada a fer les coses sola". 

La directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Mariona Taulé, i el degà de la Facultat de Filologia i Comunicació, Javier Velaza, han subratllat la tasca de Junyent lliurada a la recerca i la lingüística. "És l'única persona que va entrar al meu despatx sense demanar-me res", ha dit amb ironia Velaza. Taulé ha explicat la serenor amb què va afrontar la malaltia, treballant fins al final.  

El rector Guàrdia ha qualificat Junyent de "científica excepcional" i ha demanat a la comunitat universitària que preservi la seva obra i expliqui com combatia la ignorància. Una paraula s'ha repetit en diverses intervencions: generositat. En els darrers temps repetia una frase que deia als seus amics: "El dia que me'n vagi no patiu per mi perquè jo, en aquest món, m'ho he passat molt bé". Generosa en tot, Carme Junyent se n'ha anat i no vol que patim per ella.