Joan F. Mira ha traduït de nou l'Odissea d'Homer. Foto: ACN"S'ha de fer, algú ho ha de fer i ho faré jo". Això és el que va pensar Joan F. Mira (València, 1939) abans d'enfrontar-se a la traducció al català de la magna Odissea d'Homer. En aquesta nova versió del clàssic grec, Mira ha mantingut els versos hexàmetres del text original perquè "convertir-ho en prosa suposa desfer el sentit de la recitació original" i ha assegurat estar sorprès per la facilitat que li ha donat la llengua catalana a l'hora de traduir els hexàmetres. "Ha arribat un moment en què interiorment em trobava disponible per fer el que realment em venia de gust i per fer una cosa que paga la pena", ha assegurat Mira.
Mira va abordar la traducció amb "moltes ganes" perquè és un treball que "no es pot fer per compromís ni per obligació, s'ha de fer per gust i per fer un servei públic" perquè té una repercussió sobre "alguns milers de persones que podran gaudir d'aquesta lectura incomparable", ha assegurat l'autor.


Tot i que el temps de feina més específic de la traducció han estat tres anys, un de preparació i dos de traducció pròpiament dita, Mira ha assegurat que "per traduir un clàssic com aquest es necessita una llarga familiaritat amb el text, l'època, el context cultural... són molts anys de tenir el text com a part de les lectures i de la formació".


El vers homèric és, per a Mira, "una prosa rítmica, sense rima però amb ritme". Mira ha mantingut els versos hexàmetres del text original ja que "convertir-ho en prosa suposa desfer el sentit de la recitació original, anul·lar el ritme", ha dit. "La prosa pot servir per conèixer la història, però per donar-li el regust d'una narració que també és un poema, has de mantenir el vers i, si la teva llengua t'ho permet, mantenir l'hexàmetre original", ha afegit.


Tot i que ha assegurat que "mai no tenim prou" traduccions ni versions dels clàssics literaris, "no estem mal posicionats" en relació a altres llengües ja que "poques llengües del món tenen una col·lecció com la Bernat Metge", ha recordat. "Mai no es llegeixen prou", ha advertit


"El català com a llengua literària té un bon estat de salut", ha assegurat Mira, perquè cada any "es publica més i més bona literatura que en moltes altres llengües europees de la dimensió", ha apuntat. "Si el català té algun problema és com a llengua de la societat, del país, però com a llengua literària no", ha conclòs, i ha afegit que al País Valencià "els dos extrems estan més allunyats".
