Mentre parlem al saló Manuel Azaña -l'expresident de la Segona República va ser-ho també de l'Ateneu de Madrid-, el terra tremola suaument. "Diuen que això és l'esperit d'Azaña, però a mi em sembla més versemblant que sigui el metro que passa per sota", diu. El cert és que l'entitat, que es troba a quatre passes del Congrés dels Diputats, respira història i no s'ha desprès mai d'un aire liberal que l'ha convertit sovint en refugi de debats que tenen molt poques tribunes a l'Espanya profunda.
La Comunitat de Madrid ha decidit retirar la subvenció que atorgava a l'Ateneu des de fa 25 anys. Què ha succeït?
Ha estat inaudit que l'Ateneu hagi estat l'única entitat que surt d'una llista d'institucions culturals de Madrid que rep subvenció. No té cap explicació. Li he preguntat al conseller de Cultura, però l'únic que m'ha dit és que ho han decidit.
Se senten víctimes de la polarització?
Víctimes no és la paraula. És el resultat del que per a mi és un error castigar una institució bicentenària i totalment plural com és aquesta. És un error polític però també estratègic, perquè ha generat l'entrada d'uns 150 nous socis en molt poc temps que, amb els seus 300 euros de quota anual, ja cobreixen gairebé la meitat del que hem perdut amb la subvenció, que han estat 100.000 euros, el 6% del pressupost. S'ha generat una solidaritat increïble amb l'Ateneu fins al punt que tots els grups de l'oposició a l'Assemblea de Madrid, que són Més Madrid, el PSOE i Vox s'han alineat per defensar l'Ateneu i reclamar a la presidenta que no retirés la subvenció.
Quins creu que han estat els motius d'Isabel Díaz Ayuso?
No ho sé, però jo crec que es castiga la institució per les línies ideològiques del seu president. Perquè la casa és plural i ara estem donant-li llum i vida.
S'ha dit que vostè havia fet comentaris molt crítics respecte a la presidenta de la Comunitat de Madrid.
Em van preguntar en una entrevista si jo havia criticat la presidenta Ayuso. Vaig dir que sí. Discrepo profundament de la seva línia política, però això què hi té a veure amb què jo pugui presidir una institució a la qual ella està convidadíssima a venir? Aquests dies hi ha hagut un acte sobre l'amnistia amb Juan Pablo Fusi, Esperanza Aguirre i Juan Carlos Girauta. Aquí ha vingut tothom. Si un soci, a través d'una de les seccions, programa un acte, ho pot fer. Jo hi ha coses que no faré i el meu antecessor sí, com va ser llogar la sala d'actes a Falange Espanyola, que va celebrar aquí la seva assemblea anual. Jo això no ho faré. Hi ha d'haver uns límits.
Luis Arroyo, al saló Azaña de l'Ateneu de Madrid. Foto: Hugo Fernández
És militant del PSOE, a l'agrupació de Fuencarral.
M'he passat a l'agrupació de Centre. Però crec que un militant del PSOE pot ser president de l'Ateneu. Però en fi, respecto totes les autoritats i tenen el dret a adoptar les seves decisions.
L'Ateneu està vivint un bon moment.
El meu somni és que torni a ser l'Ateneu dels anys 30. Que els grans debats sobre els desafiaments del país es facin aquí. M'agradaria veure aquí els equivalents de Federico García Lorca, Valle Inclán o Emilia Pardo Bazán.
Ara bé, en el món de les xarxes socials, quina és la fórmula per a la supervivència d'una entitat que porta regust del segle XIX?
Aquesta és una bona pregunta, però des del meu punt de vista, no hi ha manera de substituir la presencialitat, l'eventualitat que dues, deu o trenta persones es trobin en un lloc, sense preveure-ho, i s'asseguin a conversar. Internet té moltes virtuts però un lloc físic on trobar-se i conversar no ho pot substituir Internet. Per això, encara que molta gent m'ho diu, no tinc cap obsessió per fer actes en streaming. Ja ho farem, però els nostres recursos són limitats i la prioritat ara és que vingui gent, es presentin llibres i que aquesta casa sigui un lloc d'encontre.
[blockquote]"A l'Ateneu de Madrid han vingut els reis d'Espanya, però continua tenint una Agrupació Republicana i aquí se segueix posant la bandera republicana en alguns actes"[/blockquote]
Amb aquesta decisió, la presidenta Díaz Ayuso potser els ha fet un favor sense saber-ho.
Necessitàvem la subvenció, necessitem recursos. Però, efectivament, s'ha generat una oportunitat per donar a conèixer una casa en què s'han fet socis els cinc presidents del govern de la democràcia, en què han vingut els reis d'Espanya, però que alhora continua tenint una Agrupació Republicana. Aquí se segueix posant la bandera republicana en alguns actes. Aquí han vingut líders del procés. Fins i tot hi va haver algun incident.
Els presidents s'han fet socis ara?
Sí, els cinc. El primer va ser Rodríguez Zapatero, després Felipe González, el tercer Mariano Rajoy, el quart Pedro Sánchez i el darrer José María Aznar.
Li va costar convèncer Aznar?
No. A ell li vaig fer arribar la invitació i va contestar de seguida. A Rajoy li vaig demanar un dia que va venir a presentar un llibre, una història de les dretes a Espanya. Em va dir que mai havia estat a la casa, cosa que em va sorprendre. Allí mateix li vaig demanar que es fes soci, em va dir que sí i ho vaig anunciar davant d'una sala plena de socis. Per cert, que va respondre que el seu compromís amb l'Ateneu era tan ferm que s'havia fet soci sense saber quina era la quota.
Luis Arroyo: "Sánchez és un exemple de coratge i tenacitat". Foto: Hugo Fernández
Quants socis té l'entitat?
Uns 2.300. N'havia tingut més de 6.000 en el moment de la seva refundació, el 1984. Eren uns temps en què hi havia cues per entrar a la biblioteca.
Ha citat Rodríguez Zapatero. Vostè hi va col·laborar.
Va tenir l'enorme mala sort d'afrontar una crisi que se'l va endur per davant. Però reconec en ell un home de principis extraordinari, amb una disposició per a l'entesa i el diàleg. Els ve massa gran a la dreta i l'extrema dreta, no l'entenen. A mi també m'ha costat entendre la seva actitud, per exemple, sobre Veneçuela, jo que he tingut contactes amb l'oposició veneçolana. I al final l'he entès. Però ell assoleix els objectius no a cop de titular sinó a base d'esforç extraordinari. De Sánchez puc dir el mateix. El vaig conèixer quan era candidat a la secretaria general del PSOE i ara se m'apareix com un exemple de coratge i tenacitat. I també he de parlar bé dels presidents del PP.
[blockquote]"El llegat de Rodríguez Zapatero agafarà més força amb el temps. És un home de principis extraordinari"[/blockquote]
El seu llegat guanyarà força?
Sens dubte, guanyarà més força amb el temps. Fa tres anys ningú el convidava als actes del PSOE. Arrossegava encara l'estigma de ser "el president de la crisi". Ara és l'estrella. I crec que la història reconeixerà l'avenç que va suposar la seva primera legislatura. I com va aconseguir que Espanya no fos intervinguda com Grècia. Però la crisi del 2008 el va afectar de ple. Era massa optimista.
Va treballar molt a prop de Miguel Barroso, recentment malaguanyat. És veritat que tenia previst sopar amb ell aquella nit?
Sí, havíem quedat a sopar en un restaurant italià. Havíem quedat a les 9 i em va trucar una mica abans el seu germà dient-me: "Miguel s'està morint". Així va ser. La seva mort m'ha fet molt de mal. Era un amic, però també la persona més intel·ligent que he conegut des del punt de vista de la definició d'objectius. Va intervenir en moltes coses que la gent no sap. És el primer cop que ho dic en públic: que governéssim l'Ateneu va ser cosa d'ell.
I això?
Estàvem parlant a casa de crear un fòrum de debat progressista en un sopar, i Miguel va dir: "Però si ja hi ha l'Ateneu". Ell hi havia estat vinculat, era soci.
L'Ateneu ha estat històricament una institució molt oberta a l'intercanvi d'idees. Durant els anys 30, va acollir trobades de personalitats de la societat catalana. En ple 2017, es va fer un cicle que es titulava Catalunya a la cruïlla en què hi van participar des de SCC a l'ANC. Com veu la relació actual entre cultura catalana i espanyola?
La polarització política ha fet molt de mal. He anat molt a Catalunya. Vaig treballar amb Carme Chacón, que va ser parella de Miguel Barroso. He treballat amb el PSC, amb José Montilla. La meva opinió personal és que el procés ho ha contaminat tot i vaig sentir la ciutat de Barcelona com a molt dominada per la política, com a més trista. I això, des del punt de vista cultural també ha estat perjudicial per a tots. I, per altra banda, a Madrid s'ha fet un discurs bastant frívol, parlant sempre de llibertat. Però el cert és que Madrid hi ha una sensació d'obertura, no vull dir llibertat perquè s'associa a la senyora presidenta de la Comunitat. I això m'ho han dit alguns intel·lectuals catalans. Hi ha la sensació que la ciutat va a més. Com deia Emilia Pardo Bazán, està jaranera. Dit això, l'Ateneu estarà sempre per parlar del que s'hagi de parlar.
Luis Arroyo: "També he vist manca d'empatia per part del nacionalisme català". Foto: Hugo Fernández
Però el discurs que sovint emana de les institucions madrilenyes no li ha semblat menyspreativa envers la realitat catalana? Si es parla d'una societat catalana "colpista"...
Home, si es va arribar a posar meses petitòries per tot Espanya contra el nou Estatut! S'ha demanat el boicot al cava català! Però que estem bojos?
En el tema del plurilingüisme, perquè creu que costa tant d'acceptar des del cor d'Espanya?
Perquè està associada a conflictes polítics, com la bandera. S'han dit mentides sobre el català, com que si vas a Catalunya i parles amb catalans, no et volen parlar en castellà. Jo he estat moltes vegades i a mi no m'ha passat mai. Molta gent ha vinculat la llengua a emocions que tenen a veure amb conflictes polítics i ideològics. Es vincula al trencament d'Espanya. Són els qui critiquen que al Congrés es parli català. S'ha de fer l'esforç d'entendre el català, que no és tan difícil.
Li ha semblat bé que s'emprin les altres llengües diferents al castellà al Congrés?
Em sembla bé. També he de dir que, si es llegeix la Constitució i es convertís el Senat en una autèntica cambra territorial, potser no seria necessari posar-se l'auricular al Congrés. Però em sembla bé. Com a mínim, que tots els diputats s'acostumin a escoltar totes les llengües.
Des de Madrid, troba que ha faltat sensibilitat envers la identitat catalana?
Sí. Ha faltat empatia, clarament. Per part d'alguns sectors, especialment des de la dreta. Jo a l'esquerra no l'he sentida aquesta manca d'empatia. També l'he vist per part del nacionalisme català.
És un professional de la comunicació pública. L'actual govern Sánchez comunica prou bé?
Jo crec que sí. Ha estat en una situació molt precària, sempre està en el fil de la navalla. Crec que el president es mostra educat, el que no està gens malament. Hi ha un relat i una narrativa que és contundentment progressista que jo no veia tant en el govern Zapatero, curiosament. Sí en la primera etapa, la dels drets socials i feministes, però després no tant. Sánchez apareix com un polític que defensa les minories i una Espanya plural disposada a entendre's. Objectivament, veig més bona coordinació entre Moncloa i partit de la que vaig viure jo. El partit està unit. Però en un context de molta precarietat i havent de conviure amb una etiqueta com és el sanchisme.
[blockquote]"Feijóo ha d'estudiar més, el seu discurs té molta vaguetat. Crec que és el líder de l'oposició que més li convé al PSOE"[/blockquote]
Creu que fa prou esforços per convèncer els no convençuts?
Convèncer és molt difícil perquè venim d'un PSOE que arrossega una fragilitat social, quan una part important de la societat considera el president del govern poc menys que com un criminal. I amb un allau de mitjans d'extrema dreta irrespirable.
Quin consell donaria a Feijóo i a la cúpula del PP des del punt de vista comunicatiu?
Evitar l'extremisme de les paraules. Dir coses com que Espanya està sent extorsionada o que el govern és il·legítim és un disbarat. Té un espai ampli que ha deixat Ciutadans i si no l'ocupa ell, l'ocuparà el PSOE. I crec que ha d'estudiar més, el seu discurs té molta vaguetat. Crec que Feijóo és el líder de l'oposició que més li convé al PSOE.
