Pedro Sánchez ha sacsejat el govern espanyol per la sortida de María Jesús Montero, que intentarà salvar els mobles a Andalusia amb unes enquestes que no conviden a l'optimisme. El lloc de Montero, un dels puntals de Sánchez els últims anys i de les ministres amb més poder de l'executiu socialista, l'ocuparan dos homes que han anat pujant de manera discreta, molt sovint fora del focus. Carlos Cuerpo, fins ara ministre d'Economia, combinarà el càrrec amb el de vicepresident primer, i Arcadi España, secretari d'Estat de Política Territorial, fa el salt com a ministre d'Hisenda. Tots dos tenen deures que definiran en bona mesura el futur de Sánchez a la Moncloa en aquest tram final de la legislatura, i les perspectives d'èxit de cara a les pròximes eleccions.
Carlos Cuerpo, el tècnic que haurà de guanyar perfil polític
De Cuerpo se'n destaca la seva solvència i rigor, mostrats aquests darrers anys al Ministeri d'Economia, on va arribar per rellevar un dels pesos pesants del govern espanyol, Nadia Calviño. De perfil discret i al marge de la brega política que monopolitza el Madrid DF, i sense carnet del PSOE, necessàriament haurà de guanyar perfil polític, lligat al càrrec de vicepresident primer i mà dreta de Sánchez. Per força, les sessions de control al Congrés seran menys plàcides i haurà de plantar cara a l'oposició, que fins ara l'ha deixat respirar.
Aterrar les bones dades econòmiques
Cuerpo té al seu favor la bona marxa de l'economia espanyola, però té com a repte principal aterrar aquestes bones dades i que es traslladin a les butxaques dels ciutadans, especialment de cara a una possible crisi si s'allarga la guerra a l'Orient Mitjà. "Traslladar allò macro a allò micro", ha sintetitzat aquest migdia. De moment, l'encariment dels carburants pel conflicte a l'Iran ha disparat la inflació fins al 3,3% al març. El ministre començarà a fer les funcions de vicepresident amb una victòria sota el braç: el Congrés va aprovar el decret de mesures anticrisi per "protegir i preparar" l'economia espanyola.
Cohabitar amb Yolanda Díaz
El titular d'Economia ha tingut poques polèmiques, precisament per un tarannà moderat i flexible que agrada a la Moncloa. Li ha servit per mantenir a ratlla les pretensions de Yolanda Díaz com a ministra de Treball, i tenir cintura quan ha calgut. N'és un bon exemple la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, que finalment no va tirar endavant al Congrés. Ara ja no serà un ministre més i, com a vicepresident primer, haurà de cohabitar amb Díaz, vicepresidenta segona, en un context en què Sumar necessitarà marcar perfil propi a l'esquerra del PSOE amb la mirada posada a les eleccions de l'any vinent.
Arcadi España, de les paraules al fets amb el finançament
Si Cuerpo és un perfil tècnic, España és més polític. Vinculat al PSOE i forjat al costat de Ximo Puig, va tenir diversos càrrecs al govern valencià abans de viatjar a Madrid. L'han arribat a definir com un federalista convençut del caràcter plurinacional de l'Estat i va ser dels més contundents per exigir resoldre l'infrafinançament al País Valencià. Ara, té l'oportunitat de passar de les paraules als fets amb la reforma del nou finançament, carpeta clau per a la legislatura espanyol que ha deixat oberta la seva predecessora al ministeri. El seu tarannà dialogant es posarà a prova en les pròximes setmanes i mesos.
L'IRPF i el "d'entrada no, ho mirarem amb carinyo"
Montero, un mur que ni el PSC ni ERC han estat capaços de superar, li ha deixat deures. España haurà de culminar la negociació del nou model de finançament, convocar aviat un Consell de Política Fiscal i Financera per aterrar les reformes legals necessàries per al nou sistema, i treballar-se una majoria que aprovi la reforma al Congrés. Si ho aconsegueix, començarà a corregir l'infrafinançament valencià.
En paral·lel, haurà de negociar la delegació de la recaptació de l'IRPF a Catalunya, carpeta sensible que Montero ha situat com a línia vermella, però de la qual depèn l'èxit de Salvador Illa a la Generalitat. En la presa de possessió, la ministra sortint ha destacat, a aquest divendres, la fermesa d'España, que sap dir "no" quan toca. I el nou ministra ha afegit, irònic, que al càrrec li tocarà dir molts cops "d'entrada no, ho mirarem amb carinyo". Qui sap si tots dos es referien a l'IRPF.
L'últim intent pels pressupostos
En la recta final de la legislatura, el nou ministre tindrà l'oportunitat de fer un últim intent amb els pressupostos. La seva predecessora marxa sense haver-ne aprovat cap aquesta legislatura, i amb el compromís incomplert de presentar els de 2026 aquest primer trimestre. Les urgències de la guerra a l'Orient Mitjà han fet que les prioritats siguin unes altres. Ara, España podrà intentar portar el projecte de llei al Congrés, però tothom és conscient que l'aprovació és pràcticament impossible. Ho farà? "Ai...", ha sospirat, amb humor, el nou ministre. Si els presenta seran, segur, una declaració d'intencions de Sánchez de cara a les noves eleccions de 2027.
