El desenllaç del litigi de les obres de Sixena és imminent, però n'hi ha que encara no tiren la tovallola. Cinc exconsellers de Cultura s'han aplegat dimarts a la tarda a l'auditori de les Cotxeres de Sants per presentar la querella que és la penúltima bala per intentar aturar el trasllat. "L'última serà encadenar-nos a les portes del MNAC", ironitzava Lluís Puig que, des de l'exili, ha estat el principal impulsor de la querella elaborada pel seu advocat Jaume Alonso-Cuevillas. També és irònic que el precedent de la prohibició de l'1-O sigui un dels arguments dels exconsellers per intentar evitar el trasllat.
Els presentants de la querella, a més de Puig, són els exconsellers Ferran Mascarell i Joan Manuel Tresserras i les exconselleres Laura Borràs i Àngels Ponsa. Tots ells han intervingut aquest dimarts en un espai tan simbòlic com les Cotxeres de Sants -Cuevillas ha dit que els primers acollidors de l'acte es van fer enrere- i amb la presentació d'Albert Forcades, l'activista acusat d'agredir un mosso en una manifestació antimonàrquica a Montserrat. Tots els consellers han coincidit que el litigi no es basa en sentències judicials, sinó polítiques, i també han considerat que es tracta d'un acte de catalanofòbia.
Per què l'1-O és un precedent per Sixena?
Abans de les intervencions dels exconsellers, Cuevillas ha aportat alguns detalls jurídics sobre la querella. Un dels més cridaners és que la prohibició del referèndum de l'1-O pot ser un argument per intentar aturar el trasllat de les obres. L'equip legal es basa en l'article 13 de la llei d'enjudiciament criminal, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va utilitzar per intentar aturar la votació, tot i que no se'n va sortir. En tot cas, aquest argument podria servir ara perquè les forces de seguretat evitessin l'execució de la sentència, ja que els querellants entenen que es podria causar un "dany irreparable" sobre les obres.
Cuevillas ha admès que la causa és complexa perquè ja existeix una sentència ferma del Tribunal Suprem, però considera que encara hi ha partit per jugar. En tot cas, ha carregat contra el "trist paper" que considera que han jugat el Ministeri de Cultura i la Generalitat. "S'han posat de perfil", ha criticat. Per contra, la Generalitat sí que es coneixedora de la querella i no la veu amb mals ulls, tot i que no s'hi ha implicat. Sigui com sigui, Cuevillas ha advertit que l'execució de la sentència suposaria la comissió d'un delicte, ha criticat que és contraria al sentit comú i confia en paralitzar-la a través de la fórmula que va prohibir el referèndum.
Una causa política i de catalanofòbia
El torn dels exconsellers l'ha obert Puig, que ha dit que els mou "l'esperit" de complir les lleis del patrimoni cultural català. "Ens ha mogut la responsabilitat, la sensibilitat i el coneixement de la causa", ha considerat l'exconseller a l'exili, que ha expressat el desig d'evitar un "dany irreparable" per a la humanitat que suposaria la destrucció de les pintures. Ponsa també s'ha referit a un atac contra la ciutadania per una vulneració dels drets culturals i ha considerat que la sentència judicial és "d'una petitesa moral immensa". "Costa trobar motius que no són polítics", ha considerat.
Que és una causa política és un pensament compartit pels cinc exconsellers. Mascarell ha assegurat que "els jutges tenen ganes" que les pintures es traslladin a l'Aragó i ha insistit que a un afer polític cal donar-li una resposta política. "El trasllat vol ser una humiliació fonamentada en l'absoluta convicció que la catalanitat s'ha d'eliminar", ha sentenciat Mascarell, que ha reiterat que cal "salvar la catalanitat" a través del seu patrimoni. Trasseras ha continuat el fil de Mascarell apuntat que el litigi és una "operació catalanòfoba" per segmentar la unitat cultural.
Trasseras, l'únic d'un Govern d'ERC entre els querellants, ha reivindicat el paper clau de les institucions catalanes en la preservació de les obres i creu que la querella també ha d'anar destinada a la defensa del MNAC i els seus responsables. L'exconseller també ha dit que la sentència estava "preestablerta" i ha recordat que l'Aragó no s'ha molestat en demanar altres obres de Sixena disperses més enllà de Catalunya. Per últim, Borràs ha pronunciat una de les frases que resumeix el pensament dels altres exconsellers: "Si la catalanofòbia fos un art, Sixena seria l'obra mestra", ha sentenciat.
La també expresidenta del Parlament ha considerat que la preservació del patrimoni ha de ser un "principi irrenunciable" i que hauria de prevaldre l'estat de les obres. "No es pot prevaldre on es conserven per sobre de com es conserven", ha reiterat Borràs, que ha recordat que la cultura no pot anar de fronteres administratives, sinó d'ètiques, i que aquestes últimes estan a punt de trencar-se. "És una batalla nacional i hi hem de ser tots", ha conclós l'exconsellera. L'acte ha aplegat més d'un centenar de persones i també protagonistes polítiques, majoritàriament des de les files de Junts.
La querella, de 32 pàgines, apunta a Rocío Pilar Vargas Magallón, la jutgessa que ha ordenat el retorn de les obres a Vilanova de Sixena. Ara bé, també apunta contra els responsables del govern de l'Aragó i de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena que van interposar la demanda pel retorn de les obres. Segons la querella, aquesta identificació l'hauran de fer totes dues administracions. Es tracta d'una querella criminal per presumptes delictes de prevaricació i contra el patrimoni històric i beu d'un manifest impulsat per aquests mateixos consellers de Cultura, i que en aquell moment van signar també els exconsellers Santi Vila, Caterina Mieras, Joan Guitart i Mariàngel Vilallonga.
Rebequeria de l'Aragó abans de la querella
Hores abans de l'acte, l'Aragó ja havia fet una de les seves rebequeries. El director general de Cultura aragonès, Pedro Olloqui, ha acusat els sis exconsellers d'"agreujar" el conflicte. Si bé encara ni se sabia el contingut de la querella, Olloqui ha dit conèixer les seves intencions perquè la presentava l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas o perquè en l'acte hi parlaria Carles Puigdemont, tot i que l'expresident realment no hi ha tingut presència. Segons Olloqui, la querella té un “caràcter polític intimidatori” i és “inacceptable” perquè “traspassa els límits de l’estat de dret i la política”.
Per tot això, l'Aragó ja ha anunciat que donarà suport als aragonesos que es vegin involucrats en la querella. Olloqui s'ha quedat a gust, ja que també ha disparat contra el Museu de Lleida i contra Ernest Urtasun. Al primer, li retreu la negativa de cedir a l'Aragó cinc taules d'altar major de Sixena que havien estat sol·licitades per a una exposició temporal: "Demostra la voluntat de no col·laborar", ha dit. Al ministre de Cultura, l'ha acusat de prendre part en el litigi i posar-se al constat dels interessos independentistes: "Mai ha parlat ni ha escoltat els tècnics aragonesos, només als catalans", ha sentenciat. El litigi, cada cop més a prop de resoldre's, no preveu un final amable.
