Manuel Cuyàs ha escrit el llibre de memòries 'El nét del pirata' Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Ni era l'avi, ni era tècnicament pirata, però la història d'un rebesavi que durant dos anys va fer de corsari al servei de la República Argentina s'ha convertit en el llapis des del qual Manuel Cuyàs (Mataró, 1952) treu punta a la seva vida a 'El nét del pirata' (Proa, 2014), un llibre de memòries que, segons l'autor, “no era el llibre que volia fer” quan se li va proposar escriure sobre la seva vida.

De fet, el llibre va néixer com un encàrrec, i tot i que el gruix del que s'hi explica és, certament, la trajectòria vital de Cuyàs, l'autor reconeix que és un record "molt subjectiu". "No hi ha res que canviï més que el passat", apunta l'escriptor i periodista, que adverteix que aquest mateix llibre de memòries hauria estat molt diferent si l'hagués escrit "fa deu o vint anys". "Hi ha moltes coses que me les he fet venir bé", assegura l'autor, però no en el sentit que s'hagi inventat res al llibre, sinó en el fet que no ha volgut fer un repàs acadèmic de la seva vida, sinó més aviat, “explicar com era el Mataró dels anys 50 a 70 des del balcó de casa meva”.

I és que al costat de Manuel Cuyàs, Mataró és el segon protagonista principal d''El nét del pirata'. “Els protagonistes som jo, una ciutat i una època”, reclama Cuyàs, que tot i que tenia en ment fer “un recull d'articles, i no unes memòries”, celebra que finalment li ha sortit de dins “un llibre que jo no sabia que duia”.

Un llibre escrit "en vint minuts"

A més, Cuyàs recorda la seva experiència amb Jordi Pujol, amb qui va escriure les memòries, per recordar que un llibre és com un arrós, “que s'ha de fer en vint minuts”, una mesura de temps que s'ha de prendre metafòricament a l'hora d'escriure, esclar, però que remet al fet que en un moment donat, el llibre s'ha de donar per acabat, “no sigui cosa que quedi covat”.

“ Això a Pujol li costava d'entendre, sempre volia afegir-hi més coses, i la broma era que si l'arròs ja estava fet, aleshores deia que li podíem posar una gamba”, explica sorneguer Cuyàs, que afegeix que al seu llibre, això ho ha evitat. De fet, el llibre el va acabar molt abans del termini indicat, entre altres coses perquè ja el primer dia, “enfadat pel que m'havien proposat”, ja va escriure “els quatre primers capítols”.

Amb el llibre a les mans, Cuyàs s'inscriu en aquesta certa “moda” de llibres de memòries, entre els que es poden afegir els de Joan F. Mira, 'El tramvia groc', Lluís Foix, 'La marinada sempre arriba' i Rafael Nadal 'Quan érem feliços'. En tot cas, el de Cuyàs neix de la voluntat de “desdramatitzar una època trista” i apunta que al llarg de les seves 286 no pren “cap compromís amb ningú”. Només hi ha una excepció, “el forner, que feia el pa dolent”.