Just ara fa dos mesos, al setembre, no es va voler perdre l'exposició que es va fer a la Sala 15 del Museu de la Garrotxa, a Olot, "Sóc sotàulic", sobre l'obra i la vida del seu fill, l'artista multifacètic Adrià Creus, mor sobtadament el 10 de maig de 2019 a Anglès, on encara residia el seu pare.
Per bé que Creus va iniciar una carrera artística com a pintor, aviat es va decantar plenament per la literatura, tant en prosa com en poesia, de què va publicar els seus primers llibres als anys setanta, com Cendra amb foc (1975), Poemes de l'altra veu i de la meva (1976), 36 poemes a partir del 36 (1978) i Si em dónes l'adéu no et prenc pel mot (1979).
L'any 2006, Edicions Proa va publicar el volum Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003, que conté l'obra completa ordenada segons la data de creació, amb poemes inèdits i una mostra dels versos més recents. Va rebre diversos premis, com l'Andròmina de narrativa i el Sant Jordi.
Les reaccions i notes condol no s'han fet esperar a les xarxes socials:
Avui lamentem la mort del poeta garrotxí Ricard Creus.
— Olot Cultura (@OlotCultura) November 10, 2021
Volem recordar l'homenatge que la ciutat d'Olot li va fer el 2015, on se li va reconèixer la trajectòria artística.
Fotos: @MartiAlbesa #OlotCultura pic.twitter.com/sKjTrRLGgg
L'Ajuntament de les Preses ha fet una nota de condol i ha recordat l'homenatge que se li va fer a Creus l'any 2016, just un any després del que va rebre per part de l'Ajuntament d'Olot.Ha mort Ricard Creus i penso en 36 POEMES A PARTIR DEL 36, un dels llibres que més m'ha impactat a la vida. La follia de la guerra, els efectes de la derrota, versicles que tallen realitats. "El secret del llenguatge que il·lumina el teu propi pensament", com deia la Capmany. DEP pic.twitter.com/Mc2BcYJJt9
— Esteve Plantada (@eplantada) November 10, 2021
Descansa en pau, estimat Ricard, ja estàs amb l’Esther. Ja torneu a estar junts. Una abraçada ben forta a tota la família i amics."Les hores del rellotge no són la veritat, no compten". Ricard Creus https://t.co/3ZqeOVRws
— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) November 10, 2021
L'any 2000 va dedicar aquest poema als seus habitants:
[despiece]A la gent de les Preses i a les cintes enceses de l’Esbart Marboleny en aquest estiu del dos-mil, desè aniversari de la piscina.
Evoco aquella fosca i bella
nit de focs i d’aigua
sobre la gespa frescal
del pla de les Preses
amb el cor i Xenacs,
tussals altius i vigilants,
que ens guaitaven
a l’hora que ens guardaven.
I els joves disfressats d’antics
resseguien la història,
jugaven en foc sota la pluja,
prop de fagedes i metolls,
entre fums invocaven
temps reculats on druides
somniaven aiguamoixos
vorejats de dones d’aigua.
Temps tan mítics com actuals,
– sempre el mateix afany –
també ara noies i nois conjurats
apaguen la tele o l’ordinador i
prenen banyadors i tovalloles
tot fent cap a la piscina
on juguen mig somnàmbuls
a l’eterna dansa de trenar
i de destrenar, amb ritme mètric,
l’erecte ball de les cintes enceses,
lligams roents que cremen amor
dintre la fosca eterna de la nit jove.
El Perer del Corb 1 agost de 2000.[/despiece]
