Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res. Tot això s’ha d’explicar, esclar que sí, en lloc preferent i mobilitzant a qui sigui, fent els equilibris que calguin i assumint totes les urgències, però amb la cultura acompanyant-ho. Per què? Molt senzill. Perquè sinó estem perduts. Llavors sí que estem perduts. Si això no s’entén, si aquest raonament no es comprèn, no puc afegir-ne gaires més que siguin més clars entenedors i eloqüents. Passo, per tant, a comentar una mica el programa que ahir, per fi, es va estrenar.
Quan arribin els marcians està fet, refet, actualitzat, reparat, sargit i recosit mil vegades, per tant, s’ha de ser extremadament curós i comprensiu. Així d’entrada, el que salta a la vista és que està un pèl massa preocupat per ser original. Està molt bé i és bastant necessari ser original en aquests temps de fotocòpia i de mandra. En el terreny cultural, TVC porta anys sent original, amb bon pols i amb èxit. La intenció d’entendre i d’explicar la cultura com a realitat transversal, amb les disciplines connectades i simbiòtiques és una bona idea, sens dubte. Però, per ser més clar, no sé si acabava de funcionar gaire l’etiqueta “Girs de guió” que ho volia emmarcar tot en el primer capítol.
[blockquote]Patia perquè pensava que als guionistes i directors del programa potser els explota el cap de tantes connexions, de tant puzzles que volen fer[/blockquote]
Tampoc em va convèncer gaire que per iniciar-nos en el tema comencessin parlant del procés. Agafar-se als seus continuats girs de guió per encabat fer-nos transitar cap a la cultura ho vaig trobar tirant a prescindible. Esclar que demostra bon humor i certa despreocupació cap a les crítiques d’aquells que en veure-ho, s’ho prendran seriosament, entraran en còlera i s’afanyaran a dir “Ho veieu, ho veieu, com a TV3 sempre parlen del mateix?”. Al llarg del programa ens van il·lustrar sobre el #metoo, sobre tecnologia, meteorologia i habitatge. I anava pensant: però això no era un programa de cultura? Cap problema, s’entenien ràpidament les connexions i els links entre cultura i vida, entre ficció i realitat. El problema d’això és que els continguts culturals que volen explicar poden acabar un pèl desdibuixats.
Sèries, Saviano, dolents, Harvey Weinstein, la fe en el futur, Blade Runner, fotografia, Narcos... i al final una agenda de cap de setmana. Ens haurem d’acostumar a aquesta promiscuïtat de continguts. En alguns moments la cosa grinyola però segur que es consolida com una proposta rellevant. A vegades patia perquè pensava que als guionistes i directors del programa potser els explota el cap de tantes connexions, de tant puzzles que volen fer. A mi em sembla que el més important de la cultura és que es faci i que després s’expliqui bé. I si ets original, tens veu pròpia i estil, doncs millor que millor.
No vaig detectar valor afegit en l’entrevista a l’actor Pol López. L’entrevistava un marcià i li feia preguntes estranyes que ell responia amb la bona voluntat que podia. No ha de ser, en si, una mala idea. El problema era l’escassíssim interès de les seves respostes. No era, em temo, problema seu, sinó de fons, de plantejament. L’originalitat en aquest cas passava per davant del contingut. Segur que es pot millorar.
Sort que ja s’ha estrenat Quan arribin els marcians. No el cancel·leu més, sisplau. Seria una molt mala notícia.
Com serà la societat del futur? Com ens mourem?#MarciansTv3 amb @Ramon_Faura @tv3cat #cultura #futur pic.twitter.com/sBgUHowucE
— MarciansTV3 (@marciansTV3) 16 de novembre de 2017
