La relació entre el president i la religió és coneguda. Salvador Illa ha dit més d'una vegada que resa cada dia i mira d'actuar d'acord amb les seves creences catòliques. Aquesta fe s'ha fet evident en el dia a dia del Govern. Aquesta mateixa setmana, el president i bona part dels consellers van assistir a la missa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, amb el cardenal Joan Josep Omella i el prior Josep Maria Turull, cosí de Jordi Turull. I aquest cap de setmana, l'executiu celebra una reunió al Món Sant Benet, que se suma a les que ja s'han fet en altres punts neuràlgics del catolicisme a Catalunya, com el santuari de Núria o el monestir de Poblet.
La reunió servirà per donar un "impuls" a l'acció del Govern i "accelerar la transformació" del serveis públics del país, a les portes de l'equador de la legislatura. No és pot desvincular d'un inici d'any turbulent, amb les baixes per motius mèdics d'Illa, la consellera d'Educació, Esther Niubó, i la de Salut, Olga Pané. En clau política, els primers mesos de l'any han estat marcats per la crisi de Rodalies i al sector educatiu, amb vagues de metges, i per una retirada dels pressupostos inèdita per donar-se una nova oportunitat amb ERC i mirar de tancar un acord abans de l'estiu.
La cita és al Món Sant Benet, antiga abadia benedictina del segle X i un dels conjunts monàstics de l'Edat Mitjana més ben conservats. Abandonat el 1907, la família del pintor modernista Ramon Casas el va adquirir per transformar-lo en residència d'estiueig. Els consellers hi han arribat aquest dissabte per fer sessions de treball, i diumenge al matí el president farà una declaració institucional. Aquest format se suma a la trobada a Poblet -la primera, per perfilar el pla de Govern l'estiu de 2024-, la de la Vall de Núria -l'abril de 2025, condicionada de ple pels aranzels de Donald Trump- i la d'Arnes -a l'estiu, per planificar el nou curs en l'únic espai sense vinculació religiosa.
Per què Sant Benet? Fonts governamentals recorden l'aposta de portar l'activitat de l'executiu fora del Palau, en diversos punts del país. Però en la tria del Món Sant Benet s'hi amaguen "els valors humanistes i la cultura del treball" que han permès preservar el monestir, i que el president aprofita sovint per reivindicar. L'humanisme, de fet, ha guanyat pes en el discurs d'Illa, especialment ara en què el fenomen de la immigració està a l'ordre del dia en plena regularització impulsada pel govern espanyol. El lloc, com Poblet o la Vall de Núria, té un component també simbòlic, en aquest cas com referent patrimonial.
Uns vincles que arriben a Roma
Més enllà de les cites del Govern en monestirs, hi ha hagut un canvi en la relació entre la Generalitat i l'Església. Després dels anys del procés, amb un independentisme amb menys interlocució, l'arribada de Salvador Illa va ser rebuda amb alleugeriment al Palau Episcopal. El president i el cardenal Omella es coneixen de fa temps, una relació enfortida arran de la pandèmia, quan Illa era ministre de Sanitat. Aquest vincle amb la religió apropa Illa a altres dirigents, com ara Josep Rull -també va participar a la missa de Sant Jordi- o Oriol Junqueras. El republicà, catòlic practicant, està decebut amb Omella, però sí que manté fil amb Montserrat i amb bisbes més sensibles nacionalment, com ara l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.
La relació amb l'Església -no exempta de tensions- arriba a Roma, on Illa treballa el lobby català dins del Vaticà. A l'octubre, el president es va reunir amb el papa Lleó XIV -va ser la primera autoritat de l'Estat en fer-ho- i després va dinar amb una nodrida representació de catalans a Roma, amb presència de benedictins i membres d'altres ordes, per analitzar el nou pontificat. Illa va anar-hi amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, de qui depèn la direcció d'Afers Religiosos. Hi ha la voluntat a Palau de mantenir canals de comunicació amb la Santa Seu. Ara, a més, hi ha plena sintonia en el rebuig a les polítiques de Trump, verbalitzades també per Lleó XIV i que han originat un conflicte de derivades imprevisibles a l'administració Trump i amb la institució eclesiàstica.
Cita important amb la visita del Papa
Sigui per casualitat temporal o per la pressió política, el Papa visita aquest any Barcelona, amb motiu de l'any Gaudí i per beneir la Sagrada Família, ara que s'ha culminat la Torre de Jesús que corona el temple. "La veu del Papa és molt potent i manté una postura que no és revolucionària, sinó l'esperable, però que ressona per les decisions no esperables de molta gent", deia Illa en una entrevista a Onda Cero aquesta setmana. El president que reuneix els seus consellers en monestirs tindrà l'oportunitat de fer d'amfitrió del Pontífex a la capital catalana, una cita important políticament, però que també tindrà una transcendència especial per a Illa.
