L'editorial nord-catalana Terra Nostra celebra enguany el seu cinquantè aniversari. El seu fundador i editor, Ramon Gual (Mataró, 1936), recorda que la revista homònima va néixer amb l'objectiu "d'oferir materials pedagògics als mestres de català". Mig segle després, l'UCE homenatja l'editorial amb una mostra que recull la trajectòria de l'entitat, al temps que l'editor constata una certa "revifalla" de l'estat de la llengua catalana, especialment pel que fa a la "millora de la transmissió intergeneracional".

-Amb quin objectiu va néixer la revista?

-Terra Nostra neix el 1965, abans del 1968, seguint les tècniques del pedagog francès Célestin Freinet per oferir materials pedagògics als mestres de català. Eren anys difícils. L'ensenyament del català no era autoritzat a les escoles, però ens van deixar fer la revista a base de dir que seria en català, en francès o bilingüe i que tocaríem només temes de caràcter cultural, excloent els temes de caràcter polític. Per això vam començar oferint a la mainada el llegat cultural dels pares i els avis, amb cançons, contes, proverbis i tradicions.

-Un producte estrella va ser el calendari.

-Sí, vam ser els primers que vam recuperar les tradicions seguint el cicle de l'any, és a dir, quines festes hi havia per primavera, per l'estiu, etcètera. Per això una de les primeres coses que vam fer va ser un calendari, el primer en català a catalunya Nord i que era fet amb el santoral d'aquí i no el de fora. I el calendari cada any tenia una temàtica diferent. I continuem fent-lo, amb una tirada de 10.000 exemplars.

-I de la revista es passa a l'editorial?

-Comencem fent quatre números anuals de la revista, però aviat afegim mapes, discos i números especials, i després vam passar a fer la revista amb temes monogràfics i alhora publicar obres que ens semblaven bàsiques pels mestres d'escola, com ara llibres de vocabulari, història dels Països Catalans, gramàtica, flora autòctona... I també vam començar a fer volums anuals sobre un municipi de Catalunya Nord.

-La revista continua sortint?

-Sí, almenys quatre cada any.

-Quina és la situació actual de l'editorial?

-Es manté. Nosaltres no hem demanat mai cap subvenció a ningú, ni tampoc tenim publicitat. ens mantenim gràcies als subscriptors. Havíem arribat a tenir 700 i ara són uns 400, tots a Catalunya Nord, no en tenim cap de Catalunya Sud.

-I quin és l'estat de la llengua catalana a Catalunya Nord?

-D'un costat ha progressat i de l'altre minva. Ha millorat que ara gent que no són d'aquí i el volen aprendre i que comença a haver-hi una millora de la transmissió intergeneracional, hi ha mainades que el parlen a casa amb els pares, això es comença a recuperar. I ara també la gent sap distingir el català de l'espanyol i que els del sud són catalans i no espanyols. Però es va perdent la massa de població, dels 400.000 habitants del departament, 150.000 són catalans.

-Dels quals només una part parlen català.

-No, tots el poden parlar, però no el practiquen. I si a sobre algú de fora els remarca que no parlen prou bé, aleshores es tanquen.

-Els catalans del sud tenen actituds equivocades en aquesta qüestió?

-Segur, perquè si fas l'esforç d'integrar-te en el paisatge no hi ha cap problema. En els nostres treballs amb l'editorial recorrem tot el territori i sovint comencem a parlar en francès, però quan passem al català la gent respira i ho treu tot, perquè ja som de casa.

-I quin és el futur de la llengua catalana?

-El futur de la llengua passa pel futur de la gent, i el que passi a Catalunya sud tindrà repercussions aquí, sempre ha estat així, però ara hi ha una certa revifalla de la llengua.