El recinta modernista recupera la seva esplendor Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

El recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, obra cabdal de Lluís Domènech i Montaner i reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997 és a punt d'estrenar la rehabilitació més important de la seva història. Dilluns, 24 de febrer, s'inaugurarà oficialment la renovació de sis dels dotze pavellons del recinte. El 'nou' hospital reobre amb nous usos, centrats en dos eixos bàsics, esdevenir seu d'organismes internacionals capdavanters en l'àmbit de la salut i la cooperació i afegir-se a l'oferta turística de la capital catalana a l'entorn del modernisme.

Construït entre 1902 i 1930, fins al 2009 el sector modernista va ser seu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, any en que es va posar en servei el nou hospital situat just a la part super¡or d'un recinte que, en la seva globalitat, ocupa l'espai corresponent a nou illes de l'Eixample. Va ser en aquell moment, segons ha indicat Jordi Baiget, representant de la Generalitat a la Molt Il·lustre Administració (MIA), ens propietari i gestor del recinte, que es va veure que calia “una intervenció global urgent”, ja que l'espai, que és “el recinte modernista més gran d'Europa” havia patit gairebé un segle d'intervencions no sempre fidels al projecte de Domènec i Montaner.

Així va començar una rehabilitació que ha durat cinc anys, tot i que no està encara enllestida del tot. De fet, de moment s'han rehabilitat sis pavellons, dels dotze que comprèn el recinte, dos més estan encara en procés de rehabilitació, mentre que en quatre més encara no s'han començat els treballs. El cost total de la rehabilitació està fixat en 107 milions d'euros, dels quals s'han invertit ja 72, provinents de fons de la MIA, l'Ajuntament de Barcelona, la  Generalitat de Catalunya, el ministeri espanyol de Foment, la Diputació de Barcelona i els fons Feder europeus.

120.000 turistes l'any

L'objectiu del nou recinte és doble, segons ha indicat Baiget. D'una banda, es converteix en seu d'institucions dedicades a la recerca i la innovació, i de fet ja n'hi ha set d'instal·lades, entre les quals l'Institut de la Universitat de Nacions Unides sobre Globalització, Cultura i Mobilitat (UNU-GCM), Casa Àsia, l'Institut Forestal Europeu i l'Oficina per a l'Enfortiment dels Sistemes Públics de Salut de l'OMS. El segon objectiu és obrir el recinte al turisme, de tal manera que a partir del 17 de març ja es podrà visitar, entrant a formar part de la ruta del modernisme, un dels principals incentius del vessant turístic de la ciutat. Abans, entre els dies 25 de febrer i el 16 de març, s'oferiran jornades de portes obertes adreçades a tota la ciutadania i així mateix, els veïns dels barris propers a l'hospital tindran accés a un preu reduït. S'espera rebre uns 120.000 visitants l'any.

Les obres han estat integrals, ja que ha calgut “reforçar l'estructura de tots els pavellons”, refer les façanes, recuperar l'interior per “retornar sant Pau als seus orígens”, rehabilitar tota la zona exterior i els jardins i també treballar en l'extensa xarxa de túnels que connecten tots els edificis. La climatització s'ha fet a través d'energia geotèrmica, extreta per més de 400 pous de més de 100 metres de profunditat, i transmesa a través del sòl radiant, cosa que ha permès eliminar radiadors i aparells d'aire condicionat. En total s'han rehabilitat 35.500 metres quadrats edificats i 27.700 d'espai exterior. En els treballs de rehabilitació hi han treballat 67 despatxos d'arquitectura, amb 90 arquitectes, 25 despatxos d'enginyeria, 103 constructores, 20 empreses de rehabilitació, 37 empreses col·laboradores de jardineria, senyalètica, seguretat o material i tres picapedrers.