El grup Teràpia de Shock torna amb nou disc sota el braç, '100.000 històries' (RGB, 2015), un treball en que la banda supera canvis en la formació. El guitarrista Jaume Sucarrats 'Suka' ha deixat el grup. "De bon rotllo", puntualitza el cantant Ferran Massegú, 'Massa', per afegir que la incorporació del teclista vigatà Guillem Soler ha donat a les composicions del grup "un toc més actual".

Ara el grup garrotxí -i en una quarta part osonenc- ha volgut recuperar "recuperar la cançó que explica històries", amb la intenció de "tornar a aquestes lletres que t'arriben". "En aquest disc expliquem més històries que mai", assegura Massa, "d'aquí el nom del disc".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ibpKgtw1tGI[/youtube]
-Hi ha hagut canvis a la banda.

-Sí, en Suka va deixar la banda l'estiu de l'any passat, però de bon rotllo. Estar en un grup demana exclusivitat i ell té altres projectes. Aleshores ens vam plantejar què fèiem i vam conèixer en Guillem Soler, que toca els teclats. El vam incorporar al grup per obrir nous horitzons. I vam començar a fer temes antics amb ell i li ha donat un toc més actual, és un pas endavant. 

-Amb més pràctica a l'hora de compondre, és més fàcil o més difícil fer noves cançons?

  -És més fàcil, però de cop amb els sintetitzadors hem tingut un ventall de possibilitats i ens hem hagut de frenar perquè el que ens vam plantejar abans de fer el disc és què és Teràpia, què ens agrada i què sona ara, i amb tot això fer un pas endavant.

-En tot cas continueu sent el que éreu, un grup de pop.

-Sí, però ara hem ampliat, tenim més sons, més possibilitats de fer moltes més coses.

-Ha costat superar l'èxit de 'Sense tu'?

-Encara ens dóna èxits. No és que s'hagi de superar, però costa treure't l'etiqueta. A nosaltres ens ha donat tot, i 'Sense tu' tornarà a ser notícia d'aquí a poc, ja veuràs. 

-Quines són aquestes '100.000 històries' que titulen el disc?

-Hem volgut recuperar la cançó que explica històries, que fa que t'hi sentis identificat, que t'ajudi en un mal dia. Volíem tornar a aquestes lletres que t'arriben i vam decidir fer un disc on cada cançó explica una història. Arran d'això va sortir la cançó '100.000 històries', i vam veure que era un bon nom pel disc. En aquest disc expliquem més històries que mai, d'aquí el nom.

  -La cançó que obre el disc, 'La vida és per cantar-la junts', és una declaració d'intencions del grup?

-Totalment. És de les ultimes que vam compondre i té aquest missatge de recuperar les ganes i compartir la vida. Som una gran família, no només els músics, també tot l'equip que ens ha acompanyat des que teníem 15 anys.

-Vuit anys i quatre discos. Us ho pensàveu això?

-La idea era fer quatre cançons i tocar en un concert d'estudiants. A partir d'aquí tot ha anat venint. 

-Quan presenteu el disc?

-El 10 d'abril a La Mirona. Volem fer un concert familiar i informal, retrobar-nos amb els amics, perquè no trepitgem l'escenari des del setembre de l'any passat. Tenim nova posta en escena, i nova escenografia. Tocarem temes antics, però sobretot tocarem tot el disc nou.

-Ara ja teniu prou repertori per haver de descartar temes.

-Sí. Me'n recordo quan al principi repetíem cançons per fer mitja hora. Ara fem noranta minuts de concert i hem seleccionat alguns temes antics, com 'Sense tu', i ens queda un so molt fidel al disc, més que mai, i amb molta festa. És un disc molt per festa major, però també té els temes lents. És molt dinàmic i participatiu i amb moltes ganes i il·lusió.

-El directe és fidel al disc?

-Sí, ja vam aprendre al segon disc que no et pots flipar a l'estudi perquè el que hi ha al disc s'ha de poder defensar en directe. Si només tenim una guitarra, només sona una guitarra.