El Banc Central Europeu (BCE) ha aturat, per ara, les baixades dels tipus d'interès i ha detingut, així, l'alleugeriment de les hipoteques. En la reunió del consell de govern d'aquest dijous, la institució monetària ha decidit deixar en el 4,25% el tipus d'interès bàsic. Després d'iniciar al juny un relaxament de la política monetària després de dos anys d'augments dels tipus per la inflació, el BCE ha optat aquest cop per la prudència i ha mantingut el tipus d'interès bàsic en el 4,25%, el tipus per als préstecs immediats en el 4,50% i el que s'aplica a les entitats per dipositar diners al banc central es queda en el 3,75%. Sobre les futures decisions, en el comunicat posterior a la reunió, el BCE ha insistit, com ja va fer al juny, en el rebuig a "comprometre's a una senda concreta de tipus".
En el comunicat, la institució monetària ha justificat la decisió de congelar els tipus, malgrat el descens de la inflació a l'eurozona al juny, per "l'impacte inflacionista" que pugui tenir l'augment dels salaris. Alhora, la cúpula de la institució monetària ha remarcat que les "pressions dels preus interns són elevades" i que els preus dels serveis es mantenen "elevats", mentre es preveu que la inflació continuï per sobre de l'objectiu fins "ben entrat l'any que ve".
El comunicat també ha apuntat que el BCE està disposat a mantenir tipus "restrictius el temps que sigui necessari" per assolir que la inflació se situï en el 2%, la xifra objectiu de la institució monetària. En aquest sentit, la cúpula del BCE ha remarcat que continuarà prenent les decisions sobre els tipus "depenent de les dades" i "reunió a reunió". En el text, també han indicat que "les decisions sobre els tipus d'interès estaran basades en una avaluació de les previsions d'inflació segons les dades econòmiques i financeres".
La decisió del setembre, en l'aire
En la roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha evitat avançar quina pot ser la decisió sobre els tipus en la reunió del setembre, que serà la pròxima. La francesa ha dit que la inflació del juny serà un "punt de referència", però ha remarcat que també es tindran en compte altres "elements" que arribin a les mans de la institució fins que es produeixi la trobada. El posicionament de prendre una decisió segons les dades disponibles en el moment està "molt avalat" pel consell de govern, ha apuntat Lagarde.
Sobre la projecció d'inflació, la presidenta del BCE ha afirmat que enguany es mantindrà "fluctuant" a nivells similars a l'actual i que preveuen que arribi a l'objectiu del 2% la segona meitat de l'any vinent. Ara bé, ha indicat que pot augmentar més de l'esperat si els salaris i els beneficis empresarials s'incrementen més del previst.
Lagarde ha donat a entendre que caldrà esperar almenys fins al setembre per a nous canvis en el preu dels diners. "La solidesa del mercat laboral ens dona més temps per reunir nova informació, tot i que també hem de tenir en compte el fet que les previsions de creixement continuen sent incertes", ha indicat.
Indicadors a tenir en compte
Segons les últimes dades publicades per l'oficina d'estadística de la Unió Europea (Eurostat), els sous a la zona euro durant el primer trimestre de 2024 van incrementar-se un 5,3% respecte al mateix període de l'any passat. Alhora, la inflació al sector serveis va ser del 4,1% interanual al juny.
Aquestes dades, juntament amb un creixement econòmic encara feble a l'eurozona, expliquen les raons darrere la decisió del BCE, que tem la possibilitat d'entrar en una nova espiral inflacionista. En qualsevol cas, els experts i expertes han sostingut que la reducció de tipus no s'aturarà i esperen dues rebaixes al llarg d'aquest 2024, previsiblement al setembre i al desembre. Des del BCE han insistit que no volen avançar esdeveniments, però sí que han afirmat que existeix "una gran probabilitat" que el cicle de "retrocés" dels tipus es mantingui en el futur.