Les dades sobre l'estat del català són cada cop més alarmants i l'emergència és un fet objectiu. El retrocés del seu ús social, la dificultat d'utilitzar-lo a la sanitat o la manca de cursos per persones el volen aprendre són una constant. Malgrat això, han hagut de passar anys i panys perquè la Política Lingüística, habitualment vinculada al departament de Cultura, hagi assolit el rang de conselleria. Aquest dimecres el seu màxim responsable, Francesc Xavier Vila, ha anunciat el que serà la primera mesura estrella d'un departament que tot just comença a caminar: un pla de xoc per incrementar l'oferta d'ensenyament de la llengua entre adults.
Vila, catedràtic de sociolingüística catalana a la UB i secretari d'aquesta matèria durant el Govern de Pere Aragonès, ha iniciat la seva intervenció parlant de les potencialitats del català, però també de la seva situació "delicada" i les "tendències negatives" que se succeeixen. En aquest sentint, desgranant la mesura estrella, ha subratllat que l'ensenyament de català a adults, que ha de servir per incrementar l'ús social, "necessita canvis en profunditat", el que requereix una reformulació íntegra del sistema. En aquest punt, ha reconegut que les condicions d'aprenentatge per part d'adults "no cobreixen tota la demanda existent", i quan la cobreixen, "no sempre ho fan en les condicions idònies". Per tot plegat, ha situat l'impuls de la conselleria com una "victòria de país".
Quin serà aquest pla de xoc? Incrementar el nombre de cursos de tots els nivells, augmentar l'oferta en horaris de màxima demanda, intensificar l'oferta d'inici de cursos a tot l'any, millorar el sistema d'inscripció i assajar noves fórmules per cobrir la demanda en indrets pocs poblats, ha explicat Vila. També s'ha compromès a desenvolupar noves modalitats de cursos perquè n'hi hagi d'intensius, multinivell, immersius, en línia síncrona o de formació al lloc de treball. Tot plegat, es durà a terme a través d'un rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Juntament amb aquesta proposta, també n'ha anunciat altres quatre que guiaran les seves polítiques. En primer lloc, fer fàcil l'ús del català amb programes com "Comerços aprenents", que consisteix a portar l'ensenyament del català a dins de l'establiment mitjançant docents que es traslladen al comerç i ensenyen el personal a atendre la clientela en català. En segon lloc, fer que el català s'utilitzi amb normalitat a les institucions.
En tercer lloc, incentivar el compromís amb la llengua a tots els nivells, generant acords, estenent actituds i implantant hàbits d'ús favorables al català. Per últim, generar els recursos humans i materials necessaris per tenir "una llengua atractiva", principalment amb l'increment de professionals.
D'entre tots els gestos que el PSC va fer per atreure ERC en la cursa per la investidura de Salvador Illa, un dels més sorprenents va ser la creació de la conselleria de Política Lingüística. Aquesta va ser una proposta electoral de l'expresident Aragonès en la cursa del 12-M, que finalment l'executiu socialista -que inicialment defensava passar les competències de Política Lingüística de la conselleria de Cultura a Presidència- va acabar beneint. Vila s'estrena com a conseller, però ja té l'experiència d'haver comandat aquesta àrea dins l'executiu, amb molts menys recursos. És per això que Illa el va fitxar com a independent per impulsar aquesta matèria.
Junts vigila i ERC es reivindica
Més enllà de l'exposició del conseller, aquest ha hagut d'afrontar l'escrutini dels grups parlamentaris, que li han posat deures. Carme Renedo, portaveu de Junts a la comissió, ha assegurat que la seva formació serà una “lleial col·laboradora” per impulsar polítiques “ambicioses i desacomplexades”, però també ha advertit que seran “inclements” davant la “tebior o renúncia”. Marta Vilalta, d’ERC, ha aprofitat la seva intervenció per fer valdre les polítiques del Govern Aragonès, que ha assegurat que han sigut imprescindibles -entre les qüestions ha ressaltat el diagnòstic “realista” sobre l’estat del català- per arribar avui a tenir una conselleria.
Susanna Segovia, dels comuns, ha demanat al conseller que la creació del departament es faci amb diligència per evitar que hi hagi mancances d’execució com va passar, ha assegurat, en la passada legislatura amb la conselleria de Feminismes. Des de la CUP, Pilar Castillejo ha demanat que la conselleria serveixi per aplicar la “transversalitat” del català a tots els departaments.
Per últim, des del PP Cristian Escribano ha assegurat que el “retrocés del català” -reconeixent, per tant, aquest fet- és un "fracàs de les polítiques independentistes", ha exigit autocrítica i ha advertit que si es penalitza el castellà la societat “s’empobrirà”. Aliança Catalana no ha participat en la comissió.