30
de novembre
de
2022, 19:15
Actualitzat:
19:30h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà aquest dijous a Ginebra per participar com a ponent en el 15è Fòrum de les Minories de les Nacions Unides, una espai de debat de l'ONU en què el líder d'ERC desgranarà la situació d'emergència que viu el català. El viatge és especialment rellevant perquè serà la primera vegada que la Generalitat intervé en el programa de la sessió general d'aquest organisme, que se celebra des de 2007, i enfocat a promoure i protegir les minories nacionals lingüístiques. Aragonès ha estat convidat pel relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes, per fer una intervenció que s'allargarà poc menys d'un quart d'hora.
El viatge a Ginebra i la intervenció d'Aragonès estarà reforçada per una setmana de decisions a Catalunya vinculades a l'emergència lingüística. Aquest mateix dimarts, el Govern va anunciar 100 mesures per aturar la davallada de l'ús social del català. A l'ONU, Aragonès explicarà quina és la situació actual de la llengua i els esforços de l'executiu per enfortir-la amb iniciatives com l'impuls del Pacte Nacional per la Llengua. Amb el president de la Generalitat hi viatjaran també la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Aquest últim, aprofitarà el viatge per participar en un esdeveniment a la mateixa seu de les Nacions Unides on quatre experts internacionals debatran sobre els reptes i les oportunitats en la implementació de polítiques destinades a protegir els drets lingüístics de les minories.
El Fòrum s'allargarà dos dies, però els representants catalans tornaran a Catalunya divendres al matí. Durant aquestes dues jornades, a l'ONU diversos ponents reflexionaran sobre la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories, que enguany celebra 30 anys. Aragonès compartirà taula amb Mohammad Shahabuddin, catedràtic de dret internacional i drets humans de la Universitat de Birmingham; Anna-Mária Bíró, directora de Tom Lantos Institute; i Ojot Ojulu, representant regional d'Àfrica Oriental de l'Institut Danès dels Drets Humans.
La taula rodona en la qual participarà el president començarà a les 10.40 hores, i els ponents debatran fins a les 13:00 sobre els seus territoris i lluites, però també sobre la funcionalitat de la Declaració i les seves limitacions. També aprofitaran per analitzar conjuntament maneres per impulsar que el seu abast normatiu pugui ser més rellevant i efectiu. La Declaració, adoptada l'any 1992, continua a hores d'ara sent l'únic instrument global per la protecció dels drets de les minories.
El viatge d'Aragonès i Garriga a Ginebra, on s'hi han desplaçat aquest dimecres a la tarda, arriba la mateixa setmana en què el Govern ha celebrat un consell executiu extraordinari per abordar l'emergència lingüística. Va ser dimarts a la tarda quan els membres de l'executiu es van reunir a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per presentar -en concret Aragonès i Garriga- una bateria de mesures transversals en tots els departaments. Entre les iniciatives, invertir les multes per incomplir l'ús del català en formació per als empleats o "programes d'acceleració" de l'ús del català als centres educatius, inclosa la formació de nous mestres en el desplegament de la immersió.
Aprofitant el viatge a la ciutat suïssa, el president de la Generalitat, que també és el coordinador nacional d'ERC, es trobarà amb la secretària general del partit, Marta Rovira. Ja és habitual que la cúpula dels republicans es traslladi a Ginebra per reunir-se amb la número dos del partit, que hi resideix des de fa més de quatre anys, quan va decidir exiliar per fugir de la repressió de l'estat contra l'independentisme després del referèndum de 2017. "Hi haurà alguna trobada privada, com és natural que es reuneixin la secretària general del partit i el coordinador nacional del partit. El que no és natural és que ho hagin de fer a Ginebra per l'exili", remarquen fonts del partit a NacióDigital.
Amb aquest viatge, Aragonès continua amb la voluntat d'intensificar la seva agenda internacional, que va començar a desplegar després de l'estiu, amb una gira a França, Suïssa i els Estats Units. L'últim dels viatges va ser a Brussel·les a finals del mes d'octubre, durant dos dies, per reunir-se amb dos comissaris europeus i reprendre el diàleg amb les institucions continentals. Especialment notòria va ser la trobada amb Didier Reynders, titular de Justícia del govern que lidera Ursula von der Leyen, en la qual Aragonès va plantejar-li l'existència del cas d'espionatge contra dirigents independentistes, el Catalangate. El segon comissari amb el qual es va reunir va ser el de Mercat Interior, Thierry Breton, per abordar la producció de xips. Aquesta era la primera vegada des del 2015, quan hi havia Artur Mas a Palau, que el president de la Generalitat era rebut a Brussel·les per membres de la Comissió Europea.
El viatge a Ginebra i la intervenció d'Aragonès estarà reforçada per una setmana de decisions a Catalunya vinculades a l'emergència lingüística. Aquest mateix dimarts, el Govern va anunciar 100 mesures per aturar la davallada de l'ús social del català. A l'ONU, Aragonès explicarà quina és la situació actual de la llengua i els esforços de l'executiu per enfortir-la amb iniciatives com l'impuls del Pacte Nacional per la Llengua. Amb el president de la Generalitat hi viatjaran també la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Aquest últim, aprofitarà el viatge per participar en un esdeveniment a la mateixa seu de les Nacions Unides on quatre experts internacionals debatran sobre els reptes i les oportunitats en la implementació de polítiques destinades a protegir els drets lingüístics de les minories.
El Fòrum s'allargarà dos dies, però els representants catalans tornaran a Catalunya divendres al matí. Durant aquestes dues jornades, a l'ONU diversos ponents reflexionaran sobre la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories, que enguany celebra 30 anys. Aragonès compartirà taula amb Mohammad Shahabuddin, catedràtic de dret internacional i drets humans de la Universitat de Birmingham; Anna-Mária Bíró, directora de Tom Lantos Institute; i Ojot Ojulu, representant regional d'Àfrica Oriental de l'Institut Danès dels Drets Humans.
La taula rodona en la qual participarà el president començarà a les 10.40 hores, i els ponents debatran fins a les 13:00 sobre els seus territoris i lluites, però també sobre la funcionalitat de la Declaració i les seves limitacions. També aprofitaran per analitzar conjuntament maneres per impulsar que el seu abast normatiu pugui ser més rellevant i efectiu. La Declaració, adoptada l'any 1992, continua a hores d'ara sent l'únic instrument global per la protecció dels drets de les minories.
El viatge d'Aragonès i Garriga a Ginebra, on s'hi han desplaçat aquest dimecres a la tarda, arriba la mateixa setmana en què el Govern ha celebrat un consell executiu extraordinari per abordar l'emergència lingüística. Va ser dimarts a la tarda quan els membres de l'executiu es van reunir a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per presentar -en concret Aragonès i Garriga- una bateria de mesures transversals en tots els departaments. Entre les iniciatives, invertir les multes per incomplir l'ús del català en formació per als empleats o "programes d'acceleració" de l'ús del català als centres educatius, inclosa la formació de nous mestres en el desplegament de la immersió.
Aprofitant el viatge a la ciutat suïssa, el president de la Generalitat, que també és el coordinador nacional d'ERC, es trobarà amb la secretària general del partit, Marta Rovira. Ja és habitual que la cúpula dels republicans es traslladi a Ginebra per reunir-se amb la número dos del partit, que hi resideix des de fa més de quatre anys, quan va decidir exiliar per fugir de la repressió de l'estat contra l'independentisme després del referèndum de 2017. "Hi haurà alguna trobada privada, com és natural que es reuneixin la secretària general del partit i el coordinador nacional del partit. El que no és natural és que ho hagin de fer a Ginebra per l'exili", remarquen fonts del partit a NacióDigital.
Agenda internacional intensificada
Amb aquest viatge, Aragonès continua amb la voluntat d'intensificar la seva agenda internacional, que va començar a desplegar després de l'estiu, amb una gira a França, Suïssa i els Estats Units. L'últim dels viatges va ser a Brussel·les a finals del mes d'octubre, durant dos dies, per reunir-se amb dos comissaris europeus i reprendre el diàleg amb les institucions continentals. Especialment notòria va ser la trobada amb Didier Reynders, titular de Justícia del govern que lidera Ursula von der Leyen, en la qual Aragonès va plantejar-li l'existència del cas d'espionatge contra dirigents independentistes, el Catalangate. El segon comissari amb el qual es va reunir va ser el de Mercat Interior, Thierry Breton, per abordar la producció de xips. Aquesta era la primera vegada des del 2015, quan hi havia Artur Mas a Palau, que el president de la Generalitat era rebut a Brussel·les per membres de la Comissió Europea.