Aquesta setmana es tanca el setembre, mes de represa del curs polític, a Catalunya marcat pel retorn del PSC al Govern de la Generalitat, ara en solitari —a diferència dels executius tripartits—, amb Salvador Illa com a inquilí del Palau de la Generalitat. A l'espera del debat de política general al Parlament de l'octubre, el president ha començat a fer camí amb un missatge que el situa en el carril central: promesa de compliment dels acords amb els socis de la investidura —ERC i comuns— i mà estesa per ampliar les aliances en qüestions sectorials, amb Junts i el PP com a opcions alternatives.
Illa sap que al Parlament no hi ha una majoria alternativa que el pugui desbancar. Té camp per córrer. L'independentisme ha perdut la suma a la cambra catalana que li havia permès governar en l'última dècada llarga i els principals actors fa temps que viuen d'esquena: ERC i Junts, immersos en processos congressuals de diferent naturalesa i virulència pública, i la CUP, en un moment introspectiu, perquè li pertoca ara desplegar el debat orgànic resolt en l'assemblea de Sabadell del cap de setmana passat.
Al president de la Generalitat el comprometen els acords de la investidura —el finançament singular posarà realment a prova la seva credibilitat—, però, en el mentrestant, pot marcar terreny. Ho va fer en la primera entrevista als mitjans públics, quan va expressar la voluntat d'estudiar la via més efectiva per ampliar l'aeroport del Prat —projecte que genera alguna cosa més que dubtes als seus socis—, i els seus consellers han actuat en conseqüència en altres debats espinosos. El Govern d'Illa parla amb desimboltura de seguretat, amb exhibició de plans contra les armes blanques i la multireincidència, i no s'ha estat d'assenyalar que pretén millorar el finançament tant de l'escola pública com de la concertada, ara que s'ha fixat com a prioritat millorar els resultats a l'aula, com requeria l'informe PISA, mirall del retrocés acadèmic i les desigualtats notables entre els centres públics i concertats.
Disposat a ocupar l'espai que li deixen els adversaris, ha donat protagonisme al nou conseller de Política Lingüística —procedent de l'etapa d'ERC a la Generalitat, per transmetre que cuida la llengua— mentre combatia l'extrema dreta d'Aliança Catalana amb discursos sobre la integració dels migrants, i no ha escatimat maniobres per instal·lar la percepció que el Govern combat la inseguretat. Tot plegat, amb una agenda de gestos: ronda de consultes amb expresidents de la Generalitat, amb restitució inclosa a Jordi Pujol.
Illa s'ha fixat reptes notables més enllà del finançament singular. Tindrà complicat no decebre en el desplegament de polítiques ambientals, començant per les de l'aigua, que demanen determinació i temps d'execució. Tampoc ho tindrà fàcil per transmetre que l'exigència en la millora dels serveis públics —de la sanitat a l'educació passant pel transport públic— dona resultats. A Rodalies se li demanaran millores substancials, ara que hi ha fil directe amb la Moncloa. I, per descomptat, la crisi de l'habitatge li farà bola, perquè la promesa de 15.000 habitatges socials impulsats en aquest mandat és ambiciosa i els preus no paren de pujar, amb els lloguers de temporada com a escletxa per a l'encariment.
Però el líder del PSC té un escenari polític favorable per afermar-se a Palau. Amb més o menys dificultat, aprovarà els pressupostos del 2025 —seria una sorpresa majúscula que no fos així— i podrà avançar per l'autopista de la legislatura. Mentrestant, ERC i Junts hauran hagut de resoldre els seus congressos, en què poden redoblar l'aposta per Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, per molt que el debat intern dels republicans sigui més agre i de pronòstic obert. Si és així, Illa no li incomodarà confrontar-se amb les cares visibles del procés. De fet, li resultarà discursivament senzill relatar que la política catalana ja va certificar en les últimes eleccions un canvi de rasant... que el situa al centre.
- Les relacions entre Espanya i Mèxic, una història enverinada; per Pep Martí.
- L'escó de Toni Comín, en l'aire: podrà fer d'eurodiputat?; per Bernat Surroca.
- El camí de la CUP per recuperar rellevància: lideratges més llargs i aposta per entrar a governs; per Carme Rocamora i Seguí.
- L'economia catalana deixa enrere el retrocés viscut en pandèmia amb un creixement del 2,6%, segons el BBVA; per Pep Martí.
- La veu de Nació: «Flick, Xavi i les excuses»; per Oriol March
El passadís
Aquest dijous s'ha presentat l'Anuari Econòmic Comarcal que elabora cada any el BBVA i que permet seguir l'evolució de l'economia catalana sobre el territori d'una manera exhaustiva. En l'inici de l'acte, José Ballester, director territorial per a Catalunya de l'entitat financera, ha subratllat que l'estudi —liderat pel catedràtic emèrit de la UAB Josep Oliver— és una mostra de "l'arrelament que té el BBVA a Catalunya". En ple procés de l'opa contra el Banc Sabadell, el BBVA no perd oportunitat per dur a terme una intensa campanya per vendre la seva marca. Si el front propagandístic és essencial en tota operació d'aquesta magnitud en el món econòmic, val a dir que al BBVA no descansen i trien molt bé els fòrums en què intervenen, buscant institucions que generen opinió en el teixit productiu català, on el Sabadell gaudeix de prestigi.
Fa uns dies, el president del BBVA, Carlos Torres, va visitar la seu de la patronal vallesana Cecot, on va tenir una bona acollida, i l'escola de negocis Esade. Aquí, malgrat el clima de cordialitat, Torres va haver d'escoltar comentaris molt crítics amb l'opa per part d'antics consellers del Sabadell. Dimecres vinent serà el country manager del banc a Espanya, Peio Belausteguigoitia, qui intervindrà davant la Fundació Gresol, a Reus, una entitat que crea opinió en els àmbits empresarials de la Catalunya Nova.
Vist i llegit
Rosalía va ser la protagonista del Piromusical de la Mercè, en què va estrenar cançó, Omega, un treball compatit amb Ralphie Choo i inclòs en la llista de reproducció que l'artista catalana havia preparat per a l'espectacle de llum i so que posava punt final a la festa major de Barcelona. I en els darrers dies també s'ha publicat una enciclopèdia de la cantant, a càrrec de la periodista musical Marta Salicrú, titulada Rosalía, de la A a la Z (Libros Cúpula). L'exercici periodístic, una biografia no oficial a partir dels conceptes que han marcat la seva trajectòria, permet endinsar-se en l'univers Rosalía. En parla Ignasi Fortuny en un article a El Periódico.
L'imperdible
El cap de setmana convida a tornar a passejar per La Setmana del Llibre en Català, com us recomanava fa set dies, perquè dissabte i diumenge estan previstes moltes activitats amb autors a l'Arc de Triomf. Però si ja hi heu estat, la Fundació Joan Miró acull la sisena edició del Festival u22 de cinema jove de Barcelona, que projecta una selecció de 20 curtmetratges de joves creadors menors de 23 anys d'entre 350 treballs presentats. Fins a 11 de les obres que es visionaran són de gestació catalana. El festival també proposa activitats paral·leles, amb jornades professionals, retrospectives, taules rodones i un laboratori de guions tutoritzat per Arnau Vilaró, coguionista d'Alcarràs. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.