Salvador Illa ha estat prudent en les primeres passes com a president de la Generalitat per no trepitjar ulls de poll als socis d'investidura, especialment ERC. Una de les primeres mesures del Govern, per exemple, va refermar el compromís amb el traspàs de Rodalies, fruit d'un pacte entre els republicans i el govern espanyol. També aprofita, sempre que pot, per insistir que els acords subscrits es compliran al peu de la lletra, amb especial èmfasi en la reforma del model de finançament. Amb l'arrencada del curs polític han arribat, però, les primeres turbulències arran d'una carpeta que ja va ser estar a l'ull de l'huracà la passada legislatura: l'ampliació de l'aeroport del Prat.
El moviment d'Illa per accelerar aquesta qüestió -reactivant la comissió tècnica Estat-Generalitat per concretar què es pot fer al Prat- ha provocat la primera topada entre socis d'investidura. El Govern ho circumscriu únicament en l'activació d'un fòrum de treball tècnic que es va constituir al gener, sota el mandat de Pere Aragonès en compliment dels pactes amb el PSC pels pressupostos del 2023. ERC, a qui aquesta carpeta li resulta incòmoda, ja ha dit que l'allargament de la tercera pista serà una "línia vermella" mentre els comuns, contraris a l'ampliació de la infraestructura, han advertit que "no acompanyaran Illa en decisions equivocades".
La preferència socialista, encara que el president es va estalviar detalls en l'entrevista a TV3, sempre ha estat l'ampliació de la pista que toca al mar, un allargament que podria ser de 350 o 500 metres, amb afectacions ambientals de diferent naturalesa sobre l'espai de la Ricarda. Aquestes són les cinc claus per entendre el debat sobre la millora de l'aeroport del Prat, que torna amb força amb els socialistes a la Generalitat:
1) La comissió tècnica: quan i per fer què?
La comissió tècnica Estat-Generalitat està previst que es reuneixi aquest setembre, després d'una primera trobada entre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el ministre de Transports, Óscar Puente. Tots dos ja s'han trucat i es trobaran en les setmanes vinents. En aquesta reunió, entre altres coses, s'han de definir els membres que integraran la comissió. Aquest fòrum ha de servir per aterrar una proposta concreta sobre què es pot fer amb l'aeroport del Prat.
L'informe tècnic hauria d'estar llest a principis de 2025 i ha de servir de base perquè el Govern prengui una decisió. L'executiu insisteix que no té cap proposta predeterminada i que seran els tècnics els que hauran de concretar, a partir dels diferents plantejaments que hi ha sobre la taula, una reforma concreta que permeti ampliar la capacitat del Prat. Tot plegat ha de tenir en compte el criteri mediambiental, és a dir, les modificacions que es facin a l'aeroport han de ser compatibles amb "la minimització de les afectacions mediambientals", la "reducció de la contaminació en àmbits metropolitans" i la "necessitat de descarbonització del sector del transport aeri".
2) Què diuen exactament els acords d'investidura?
La reactivació d'aquesta comissió ha incomodat els socis d'investidura, reticents a l'ampliació del Prat. Des del Govern, però, insisteixen que el moviment que s'ha fet no contradiu en cap punt dels pactes subscrits amb ERC i els comuns. De fet, recorden que la comissió tècnica s'arrossega des del Govern d'Aragonès i és fruit d'un acord previ signat entre republicans i socialistes pels pressupostos de 2023. El cert és que els acords d'investidura no impedeixen el moviment del Govern, més enllà que els socis d'investidura tinguin punts de vista diferents o oposats sobre què s'ha de fer amb l'aeroport.
En el cas del document signat amb ERC, es diu específicament que es "donarà continuïtat a la tasca de la comissió tècnica" per definir un "nou model de gestió català aeroportuari" amb l'objectiu de "transformar l'aeroport del Prat perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals". I es concreta per on hauria d'anar aquesta transformació i quins criteris ha de seguir. Pel que fa als comuns, l'acord no fa cap referència a l'aeroport. Segons va detallar Jéssica Albiach a l'agost, el motiu és que no hi ha punts d'acord amb el PSC en aquest àmbit.
3) ERC i els comuns marquen perfil mentre Illa explicita una "renúncia"
ERC vol que s'abordi el model de governança i la gestió del Prat, que l'ha de tenir Catalunya, que cal "protegir els espais naturals" i avisen que "modernitzar" el Prat no vol "allargar" la tercera pista, que afectaria la Ricarda. Pel que fa als comuns, també s'oposen a l'ampliació i adverteixen que no donaran suport a Illa si va en aquesta línia. A Palau interpreten les declaracions d'ERC i els comuns aquestes últimes hores no pas com una oposició explícita a la reactivació de la comissió tècnica, sinó més aviat sobre què pot sortir d'aquesta comissió i quina no hauria de ser, segons el seu criteri, la transformació de l'aeroport del Prat.
En tot cas, el Govern assegura que no té presa cap decisió i que haurà d'escoltar els tècnics. A l'entrevista d'aquest dilluns a TV3, Illa va anunciar la reactivació de l'ampliació del Prat i va insistir que la comissió tècnica seria rigorosa a l'hora de respectar el criteri mediambiental. Alhora, va admetre també una "renúncia", en aquest cas sobre el Hard Rock, perquè l'acord amb els comuns obliga els socialistes a revertir els beneficis fiscals per aquest macroprojecte, que difícilment tirarà endavant. La renúncia d'Illa, explicitada després de parlar del Prat, es pot interpretar com un avís als socis, en el sentit que ja hi ha hagut una cessió important i ara no s'haurien de posar més traves del compte a la carpeta de l'aeroport.
4) Què ha dit fins ara la comissió tècnica sobre el Prat?
L'organisme es va reunir el 18 de gener d'enguany amb representants de la conselleria de Territori -en aquell moment dirigida per Ester Capella- i del Ministeri de Transports. En van sortir grups de treball sobre el model de governança -una qüestió que Illa va esquivar en l'entrevista a TV3-, sobre la infraestructura pròpiament dita i també sobre la implicació dels aeroports de Girona i de Reus. Es va esquivar, en tot cas, parlar de l'ampliació pròpiament dita, i es va acordar que calia abordar la possibilitat d'incrementar el nombre de passatgers. Una possibilitat era, de fer, millorar les connexions ferroviàries amb Girona i Reus per destinar-hi bona part del negoci low cost, molt present al Prat.
La comissió tècnica tenia el compromís de treballar un informe definitiu per finals d'any, però el procés electoral a Catalunya va congelar les converses. Aragonès, això sí, va plantejar canviar el funcionament de les pistes a l'estiu, i també insonoritzar els habitatges dels veïns afectats pels canvis. Al gener, en tot cas, sí que es va remarcar que es tractarien de manera simultània les tres qüestions: gestionar els fluxos aeroportuaris des de la Generalitat, canviar l'estructura del Prat i facilitar la connexió amb els dos aeroports més petits. Un dels canvis que hi haurà en aquesta nova etapa és que a banda i banda de la taula hi haurà representants socialistes.
5) Quines propostes hi ha sobre la taula?
De plantejaments n'hi ha hagut de tota mena. El debat recent sobre l'ampliació es remunta a finals d'estiu del 2021, quan el Govern liderat per Pere Aragonès pràcticament acabava d'aterrar a Palau, i AENA va posar sobre la taula una ampliació que comportava una inversió de 1.700 milions d'euros. El desacord entre ERC i Junts -que és qui tenia la conselleria de Territori, en mans del vicepresident Jordi Puigneró- no va ajudar a arribar a cap acord, que es va esvair quan l'aleshores ministra Raquel Sánchez va retirar el projecte. Des d'aquell moment, agents del món econòmic han insistit per revifar l'ampliació, amb paper protagonista per a Foment del Treball i el seu president, Josep Sánchez Llibre. Fins i tot s'ha arribat a plantejar posar pilones sobre el mar per construir-hi una pista. De moment, Illa es guarda l'opinió i confia en el projecte que acabin presentant els tècnics.
