La proposta del president Pere Aragonès de modificar l'operativa de les pistes del Prat per facilitar una major capacitat de vols en els mesos d'estiu ha reobert el debat entorn l'ampliació de l'aeroport. De manera immediata, el líder del PSC, Salvador Illa, ja ha bandejat la iniciativa d'Aragonès, que ha considerat "inviable". El govern espanyol ha fet el mateix. L'ampliació del Prat s'ha convertit en un dels debats centrals sobre el model econòmic i de país, i es torna a encetar just a les portes de la campanya per a les eleccions del 12-M.
La batalla per l'ampliació ha estat liderada especialment pel món empresarial. Hi ha cert acord entre el món econòmic i el polític en favor d'entomar la necessitat de "modernitzar" el Prat. Aquesta és l'expressió utilitzada en el seu moment per la consellera de Territori, Ester Capella, per reactivar les negociacions amb l'Estat sobre el Prat. Però les desavinences entre les parts són clares. Aquestes són les principals propostes que han sorgit de la política i de la societat civil.
Govern: més vols sense tocar la Ricarda
La proposta del president Aragonès permetria ampliar la capacitat del Prat. Suposa canviar l'operativa actual de les pistes segregades de manera que les dues paral·leles funcionessin de forma independent, tant per a aterratges com per a enlairaments, entre les 10 i les 14 hores durant els mesos de juliol i agost. D'aquesta manera s'incrementarien els vols de 78 a 90 per hora, que és el màxim de capacitat prevista en la declaració d'impacte ambiental de l'aeroport. També aposta per la construcció d'una terminal satèl·lit per incrementar els vols intercontinentals.
Però cap de les propostes entorn l'aeroport deixa de tenir un cost sensible en un o altre sentit. Al ministre de Transports, Óscar Puente, un home que, d'altra banda, no estalvia cap polèmica, va manifestar el seu rebuig al pla d'Aragonès assenyalant un altre dels fils rojos entorn la infraestructura: l'afectació sonora sobre la població de Castelldefels i, especialment, Gavà. Els veïns de Gavà Mar sempre han reclamat no modificar el sistema de pistes segregadesi disposen a favorseu d'una sentència judicial. De fet, el projecte d'Aena plantejava evitar l'afectació sobre la població ampliant la pista sobre la Ricarda. La proposta del Govern té en compte el factor veïnal i proposa una partida de 300 milions d'euros per insonoritzar les cases o comprar-les. Una quantitat similar a la que suposava l'ampliació per la Ricarda d'Aena.
Lluís Moreno (Foment): "Una proposta de mínims"
El president de la Cambra de Contractistes, Lluís Moreno, és una figura important en el front empresarial sobre l'aeroport. Membre de l'equip de Josep Sánchez Llibre a Foment del Treball, on ocupa una de les vicepresidències, ha presidit la Comissió per a l'Ampliació del Prat que va constituir la patronal. Sobre la proposta d'Aragonès, Moreno explica que "la trobem insuficient, però és una proposta de mínims que està bé com a punt de partida d'unes negociacions". El dirigent empresarial subratlla el context electoral en què s'està i que això s'inscriu en aquesta lògica.
Moreno subratlla l'aposta per part d'Aragonès de la necessitat de construir la terminal satèl·lit i les connexions subterrànies d'aquesta amb les altres dues terminals. És una inversió que ja estava prevista en el pla director aprovat pel ministeri de Foment el 1999 i que sembla acostar la posició de l'executiu a la dels empresaris. Moreno explica que "la terminal suposa una inversió de 1.300 milions d'euros, però si no s'allarga la pista curta es perd molta càrrega de pagament, tant en bitllets d'avió o transport de mercaderies". I pregunta al Govern: "Quants milions d'euros anuals es poden perdre si no s'allarga la pista?". La patronal no renuncia a l'ampliació.
Allargar 840 metres i per damunt de la Ricarda
Foment del Treball sempre va fer costat al projecte d'Aena, que a més suposaria, segons els empresaris, la creació de 83.000 llocs de treball, ampliada a 350.000 en llocs indirectes. Quan el projecte d'Aena va ser aterrat, Foment va crear una Comissió per a l'Ampiació, que va fer públiques fins a 11 propostes tècniques l'octubre passat.
La Comissió incloïa una aliança econòmica rellevant, amb figures com Mònica Roca, aleshores presidenta de la Cambra de Barcelona; Christian Bardají, director de l'àrea de Mobilitat del RACC; Enric Lacalle, president del Saló de l'Automòbil i del Círculo Ecuestre; el president de FemCat, David Marín; Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia, i el president de la Cecot, la patronal del Vallès, Xavier Panés.
De la Comissió van sorgir fins a 11 propostes d'ampliació. Una de les que va aparèixer amb més avantages per part de la Comissió va ser la d'allargar 840 metres (fins als 3.500) la pista mar per damunt de la Ricarda perdamunt de pilones de mar i tornar al model de pistes independents, no segregades. Per "recuperar la Ricarda" i tot el sistema de llacunes de l'espai natural, Foment proposava crear una zona humida de 235 hectàrees, fora del trànsit aeri.
L'Autoritat Portuària diu "no" a Foment
Però el projecte de Foment també plantejava seriosos entrebancs. La primera veu que es va alçar en contra va ser la del Port de Barcelona, que va alertar que la proposta amenaçaria el funcionament de la terminal de contenidors del Moll Prat, on estan instal·lades grues de 90 metres. Impedir cap afectació sobre les activitats del port és un dels arguments expressats per Aragonès per defensar el projecte del Govern.
I un aeroport a Vilafranca?
En el document de Foment, s'esmentaven diverses alternatives. Una era la d'un aeroport a prop de Vilafranca, recordant que la plana penedesenca ha estat una temptació per alguns planificadors aeroportuaris. De fet, durant la Guerra Civil va ser centre d'operacions de l'aviació republicana aldisposar de quatre aeròdroms. Encara algun estudi dels anys 60 (de Josep Maria Muntaner Pascual) defensava el territori com a lloc per erigir-hi un gran aeroport transoceànic, però la patronal descartava la idea pel seu cost inassumible, que xifrava en 10.000 milions d'euros. Foment, a més, donva per descomptada "la ferma oposició de la ciutadania".
Els empresaris també feien una referència a algunes veus que havien especulat amb un aeroport a l'Anoia, aprofitant l'aeròdrom d'Òdena. Però encara es veia com a més inviable per les limitacions que implicarien les circumdants (A-2, C-15 i C-37), els problemes ambientals i, altre cop, l'oposició de la gent del territori.
Una pista sobre el mar
El febrer del 2023, un grup d'experts, entre els quals hi havia l'enginyer Joaquim Coello, va proposar una altra alternativa, el projecte Barcelona Mar. Es tractava de construir una pista de 3.500 metres a 1.500 metres de la costa i 10 metres sobre el mar, òptima per a l'enlairament i sense afectació sonora. Els promotors van especificar que la pista no es construiria sobre una illa artificial sinó sobre una plataforma pilotada de formigó, suportada per bigues longitudinals i transversals que es basava en pilons falcats a terra. El cost previst era de 2.200 milions d'euros, molt semblant a la proposta d'Aena.
Foment es va desmarcar de seguida de la proposta, ja que ja tenia la seva Comissió per a l'Ampliació en marxa. Una comissió a la qual pertany Coello. Barcelona Mar va néixer del convenciment que cap de les dues actuals pistes es podran ampliar per l'afectació que causa, sigui l'espai natural o les poblacions del voltant. El Prat continuarà desfermant la polèmica i els resultats del 12-M incidiran en el seu futur.