El debat sobre el model de l'aeroport del Prat ha estat vigent durant tota la legislatura amb posicions rotundament oposades o diverses entre els partits, el govern espanyol i els agents econòmics. S'ha parlat d'ampliació, d'augment de la capacitat, de compliment dels acords, d'una pista sobre el mar, d'un nou aeroport i, al final, la legislatura acaba sense acord i sense que arribin les inversions promeses. En l'inici del Govern de coalició entre ERC i Junts, totes dues parts van ser incapaces de consensuar un model. Ja en solitari, el president Pere Aragonès es va comprometre a concretar un model, i ho ha fet aquest dijous. Es tracta d'una proposta elaborada per la conselleria de Territori. Una planificació estratègica que està caracteritzada per les mesures flexibles i reversibles, que evita qualsevol impacte a la Ricarda (ERC del Baix Llobregat va forçar el partit a posicionar-s'hi en contra) i que, lluny de l'ampliació, planteja una optimització.
A trets generals, planteja modificar els mesos d'estiu el funcionament de les pistes en determinades franges horàries per augmentar la capacitat i assumir vols més llargs. AIxò afectaria nivell de contaminació acústica a veïns de Gavà Mar, però evitaria construccions faraòniques. També aposta per la construcció d'una terminal satèl·lit, que l'Estat va comprometre, per incrementar els vols intercontinentals. És això el que vol l'executiu d'Aragonès: vols més llargs i deixar de ser un aeroport de companyies de baix cost. Ara bé, perquè tots aquests aspectes es puguin implementar, cal ser decisiu en la governança i la gestió d'un aeroport de 55 milions de passatgers anuals. Així que revifa el debat sobre el paper que hi ha de tenir la Generalitat, que ara és nul. Un debat que, tot i la proposta, a hores d'ara està bloquejat pel context electoral. Quines són les claus del plantejament? De quan es remunta la discussió?
1. Governança
Com amb el traspàs de Rodalies, el Govern considera que un dels principals problemes de l'aeroport, més enllà d'hipotètiques construccions, és no poder decidir res sobre la seva gestió de la principal infraestructura del país. Per això posa l'accent en la governança. Actualment, és Aena -49% de l'Estat, 51% en mans d'accionistes privats- qui ho decideix tot. "El canvi de l'aeroport ha de respondre a les necessitats de Catalunya i el model de país, no a les necessitats d'una empresa com Aena", ha dit Aragonès. Aquest matí, la Generalitat ha sol·licitat formalment al ministeri de transports una reunió de la comissió d'aspectes tècnics per plantejar la necessitat que la Generalitat tingui una posició "predominant i determinant".
La proposta concreta sobre la governança no està formalment elaborada. "Estem oberts a negociar-la", apunten fonts de Territori. Ara bé, defensen que primer ha de ser el govern espanyol el que digui si està disposat a canviar un model centralitzat que no és habitual a Europa. Com voldrien que fos la participació de la Generalitat? El Govern es planteja tant untraspàs com el de Rodalies, a qualsevol altra fórmula que permeti que el Govern tingui una força majoritària en la presa de decisions. A la banda de Catalunya hi hauria de ser la Generalitat, però també el món local i supramunicipal, i representants de la societat civil i econòmica, que sempre s'han implicat molt en aquest debat. El Govern vol governança: no només ser un gestor, sinó decidir tot el model aeroportuari que eviti, per exemple, que vols d'alguns països passin obligadament per Madrid.
2. La privatització de l'operadora
Però com es decideix la governança d'un aeroport? Aena es va constituir el 1991 com a empresa pública de l'Estat per ser operadora dels aeroports espanyols. El 2015, però, se'n va fer una privatització parcial, amb una sortida a borsa amb el 49% del capital i l'entrada a l'Ibex 35, de manera que l'Estat, a través de l'empresa Enaire, compta amb el 51% de la titularitat. Al llarg dels anys han existit múltiples reclams de la Generalitat per assumir-ne la titularitat, però el cert és que l'actual estructura accionarial d'Aena dificulta més aquesta opció que quan era totalment pública.
La gestió catalana de l'aeroport del Prat pot semblar moderna, però no. Durant la negociació de l'Estatut, la Generalitat va plantejar la gestió "individualitzada" del Prat i ERC va intentar, sense èxit, arrencar-la al PSOE. L'any 2007 l'escola de negocis IESE acollia un acte per reclamar aquesta qüestió. Hi havia centenars d'empresaris i representants de la societat civil que clamaven perquè Catalunya gestionés el seu aeroport. El debat sobre la gestió ha anat sobrevolant la discussió sobre el Prat, però amb una força minvant en els últims anys, quan s'ha posat el focus en l'ampliació i els efectes mediambientals sobre l'espai natural protegit.
3. La discussió sobre l'ampliació
Si el 2007 l'IESE acollia un acte per reclamar la gestió del Prat, l'estiu del 2021 Esade acollia un acte similar per defensar l'ampliació. La iniciativa estava impulsada per Foment, Pimec, el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç i altres organitzacions empresarials. Aquesta ha estat la postura que han defensat majoritàriament el PSC i Junts, la de l'ampliació. ERC, la CUP i els comuns s'hi han oposat pel model ambiental i econòmic que implica.
També aquell estiu, el del 2021, el llavors vicepresident de Junts, Jordi Puigneró, tancava un acord amb la Moncloa per l'ampliació del Prat amb el valor de 1.700 milions d'euros. L'oposició tant d'Aragonès com la de llavors l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van fer que el govern espanyol desistís. Des de llavors patronals i empresaris privats han posat damunt la taula múltiples propostes no exemptes de polèmica, com una pista sobre el mar, allargar la tercera pista fins a 840 metres elevant-la per sobre de l'espai protegit de la Ricarda, o fins i tot construir un aeroport internacional a Vilafranca del Penedès.
4. Una proposta per l'eficàcia
ERC ha evitat en tot moment parlar d'ampliacions i s'ha inclinat per l'optimització. Així, la proposta que presenten els republicans ara suposa modificar la utilització de les pistes. L'externalitat negativa és pels veïns de Gavà Mar, que en patirien el soroll. Es tracta de cases generalment unifamiliars. La proposta del Govern és que Aena utilitzi els 1.700 milions que havia plantejat per l'ampliació del Prat a un pla de compensació per aquest soroll. Com? Amb insonorització, compensacions econòmiques per als propietaris, i fins i tot amb compra d'habitatges. Defensen que és Aena qui ho ha de pagar perquè no pot buscar només beneficis, sinó també assumir la responsabilitat en la mitigació dels efectes i ho contraposen amb la inversió, molt superior, que es fa a Madrid per evitar molèsties.
5. Reus i Tarragona
Un altre aspecte clau del debat de l'aeroport és el paper de Girona i Reus, i la seva connexió amb Barcelona a través de ferrocarril. Impulsar aquests dos aeroports, que en els darrers anys han perdut pistonada tot i estar en zones turístiques, i connectar-los de manera ràpida amb la capital catalana serviria per descongestionar el Prat, i així ho proposa el Govern. Sobretot perquè a hores d'ara els dos aeroports són principalment utilitzats a l'estiu i, en canvi, es malgasten a l'hivern. Dins l'equació hi hauria d'entrar l'aeroport d'Alguaire, l'únic que és propietat de la Generalitat i ara centrat en mercaderies i vols xàrter.
6. Baix cost o intercontinental?
Gairebé el 70% dels vols de l'aeroport del Prat són de baix cost. El Govern vol revertir la situació perquè els intercontinentals guanyin pes. En aquest punt, creuen que propostes com la d'ampliar amb una nova pista serien un pol d'atracció directa a més viatges de baix cost, i que no serviria per desestacionalitzar els vols passar dels 55 milions de passatgers actuals als 70 o més. "L'objectiu de la proposta no és atreure. Cal acabar amb el concepte de què l'aeroport ha de ser un hub internacional. Això tenia sentit fa 20 anys. I Aena prioritza Madrid", apunten des de la conselleria de Territori.
El que busca és solucionar els "problemes de capacitat puntuals", però no fer un "excés de capacitat" permanents que atraurien el model de baix cost. "Proposem un millor equilibri que permet créixer. Acollir vols de llarg radi -alliberant la capacitat necessària per impulsar la connectivitat internacional- i minimitzant el soroll. La proposta pot ser implementada molt més ràpidament que altres", afegeixen. ERC, després de molts d'anys de discussió ha mogut fitxa i s'ha mullat amb la seva decisió. De moment, el govern espanyol ja ha reaccionat preocupat pels veïns de Gavà Mar i l'alcaldessa socialista de la localitat també. Altres com la CUP han titllat el plantejament de "negacionisme climàtic". El resultat del 12-M, qui hi ha al Palau de la Generalitat i què defensa i la capacitat d'incidència de les formacions independentistes a Madrid obligarà Sánchez a moure's en un grau o un altre. L'aeroport del Prat guanya protagonisme en la cursa electoral.