Santos Cerdán s'havia guanyat la confiança de la cúpula més restringida de Junts. Fins al punt que alguns dels seus membres l'anomenaven més pel nom que pel cognom quan s'hi referien. El primer contacte, abans d'aquesta legislatura, va arribar gràcies al PNB. L'adeu del secretari d'organització del PSOE, forçat per l'ombra de la corrupció -comissions irregulars, gravacions amb José Luis Ábalos i Koldo García, sospites sobre una tupinada en les primàries socialistes celebrades el 2014 que van portar Pedro Sánchez a la secretaria general- obliguen a canviar els cromos d'una relació que no sempre ha estat senzilla. El català a Europa té la clau que obre la resta de portes de l'entesa Junts-PSOE.
Així ho determinen diverses fonts consultades per Nació, que situen la carpeta de la llengua com a prioritària per mantenir viva l'entesa. La dimissió de Cerdán afegeix incertesa, perquè el primer que van demanar Jordi Turull -secretari general de Junts- i Míriam Nogueras -cap de files a Madrid- és una cita amb Sánchez per abordar directament el futur de la legislatura. Diferents veus amb ascendència a la cúpula del partit que lidera Carles Puigdemont manifesten, en tot cas, que sense el català a Europa serà "més complicat" fer costat a Sánchez, especialment ara que la corrupció apareix en primer pla. I, sense la llengua, costarà fer passos endavant en matèria de finançament en la línia del concert.
Abans de l'adeu del secretari d'organització del PSOE -va ser, el novembre del 2023, el dirigent socialista de més rang en reunir-se públicament amb Puigdemont a Brussel·les per perfilar l'acord d'investidura de Sánchez-, el full de ruta de Junts passava per intentar aconseguir l'oficialitat del català abans del mes de setembre i, a partir de la tardor, posar un model similar al basc sobre la taula del govern espanyol. La carpeta de la llengua va topar amb el rebuig d'almenys deu estats en la reunió de finals de maig, amb Alemanya com a protagonista -van fer efecte les pressions d'Alberto Núñez Feijóo a les cancelleries en mans del PP europeu-, però s'ha de tornar a obrir aviat.
Fonts de Junts insisteixen en la implicació del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, i admeten que hi ha hagut bona entesa a l'hora de treballar la proposta definitiva que es va elevar als òrgans europeus competents. També es va acabar arromangant Sánchez, però en aquest cas són diverses les veus que lamenten que anés "tard". Dirigents coneixedors de les converses indiquen, en tot cas, que el govern espanyol s'ha mostrat obert a les propostes de Junts i que, amb el pas dels mesos, s'han anat vencent reticències. Un dels temors que han existit per part de països nòrdics, per exemple, és que no hi hagi precedents de cara a les minories russòfones que en formen part.
"Per a nosaltres, la llengua és nuclear", remarquen les fonts consultades. També ho és que l'amnistia es pugui fer efectiva del tot, tenint en compte que fa un any que està en vigor i que Puigdemont encara no ha pogut tornar de l'exili. Tampoc Turull o Oriol Junqueras han vist revertida la condemna per l'1-O, perquè estan afectats pel delicte de malversació, argument que fa servir el Tribunal Suprem a l'hora de no aplicar-los la norma. El Tribunal Constitucional (TC) avalarà el gruix de la llei a finals de mes -tombarà, en aquest sentit, el recurs del PP- i, a partir d'aquí, s'haurien d'anar resolent els casos pendents. Tot i que en principi hauria d'anar relativament ràpid, el calendari judicial mai és una fotografia fixa.
Què diu l'acord Junts-PSOE sobre el finançament?
En l'entesa acordada a finals del 2023, Junts assenyala que d'entrada proposarà una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) que estableixi una clàusula d'excepció de Catalunya que en reconegui la "singularitat", per tal que se cedeixin a la Generalitat el 100% dels impostos. El PSOE, al seu torn, formalitzarà mesures que permetin "autonomia financera" i "accés als mercats" per a Catalunya, així com un diàleg "singular" sobre l'actual model de finançament. També hi haurà un pla per "facilitar" i "promoure" el retorn de les empreses que van marxar de Catalunya la tardor del 2017. Algunes d'elles -La Caixa o el Banc Sabadell- ja ho han fet.
Com ha passat en diverses ocasions -com amb l'amnistia- al llarg de la legislatura, el PSOE podria arribar a tenir dues negociacions obertes per la mateixa qüestió, una amb Junts i una amb ERC. En el cas dels republicans, comencen a admetre que el calendari del finançament -que s'hauria de concretar abans que acabi el mes de juny per encarar la recaptació de l'IPRF l'any vinent- potser tindrà retards. Això és, precisament, el que intentarà Junts tot i l'adeu sobtat de Cerdán: que no s'acumulin incompliments per poder avançar en l'acord d'investidura. I, mentrestant, continuar exercint influència a Madrid en carpetes tan icòniques com la reducció de la jornada laboral. Per ara, el vot és un no.
