Després d'una maratoniana assemblea nacional per culminar el procés de refundació el dissabte a Sabadell, la CUP ha presentat aquest dijous davant entitats sobiranistes i socials les conclusions del debat que ha de servir per actualitzar l'estratègia i recuperar força després de destacats retrocessos. Maria Gordillo i Non Casadevall, portaveus del grup motor del que s'ha anomenat com a Procés Garbí, han explicat que l'objectiu últim és ampliar l'independentisme popular perquè només així, responent a les necessitats socials, podrà ser un projecte que apel·li majories. Perquè sigui possible, veuen imprescindible forjar referents, per això la formació anticapitalista ampliarà el mandat dels seus líders i també apostarà per tenir més incidència, amb l'aposta per l'entrada als governs on sigui possible impulsar transformacions socials.
El procés, que va començar el desembre de l'any passat després dels retrocessos electorals de les municipals i espanyoles, es va enfocar amb l'objectiu d'actualitzar-se, revisar l'organització i l'estratègia política per adaptar-se al nou cicle, frenar la pèrdua de suports i arribar a més gent. Tot i que el debat s'havia d'allargar només fins al juny, finalment es va veure paralitzat per l'avançament electoral a Catalunya, on la CUP va rebre una nova patacada passant de 9 a 4 diputats. Ara planteja el nou cicle amb la determinació d'exercir una oposició dura al Govern del PSC i dels seus socis d'esquerres, ERC i els comuns. Aquestes són algunes claus de la nova etapa.
Independentisme popular
"Cal refundar l'independentisme popular a partir de coordenades clares i amb un programa de transformació social", ha explicat Gordillo durant la presentació. La formació anticapitalista considera que l'independentisme només podrà ser un projecte de majories si mira les necessitats d'aquestes. En aquest sentit, rebutja l'independentisme "identitari" que suposa Aliança Catalana i l'independentisme "d'esquena a les necessitats" que considera que representa Junts.
Incidència en les institucions
Una de les qüestions que no tenia un consens entre les bases al llarg dels anys era sí la CUP havia de ser o no a les institucions i en concret, als governs. És per això que durant tot aquest temps cada territori ha tingut prou autonomia per decidir-ho. Ara, però, la formació aposta per entrar en tots aquells governs on sigui possible impulsar una transformació social. Així, els anticapitalistes tindran predisposició per aquest moviment. "La CUP pensa que cal aspirar a prendre el màxim de quotes de poder polític", ha detallat Gordillo.
Mandats més llargs
La direcció també canviarà, per ser més "eficient, àmplia i consolidada". El secretariat nacional i una nova mesa nacional seran la direcció política de l’organització, que tindrà mandats més llargs -el secretariat passa de 2 a 4 anys- i estables, amb mecanismes de renovació encadenats, revisions cada dos anys de les apostes tàctiques i una participació integrada de la realitat local i sectorial de l’organització.
“Cal generar lideratges més amplis, a les institucions i a l’organització, així com portaveus de la lluita de l’organització arreu del territori, formar-nos més, comunicar millor”, ha apuntat Casadevall. En el secretariat hi haurà tres persones líders -considerades les màximes representants del partit- amb les següents funcions: secretari general, coordinador i portaveu. També hi haurà un segon portaveu, que serà el secretari general o el coordinador.
Implantació territorial
La CUP, amb un ADN marcadament municipalista, vol refer-se mirant de molt a prop els territoris. És per això que lluitarà per tenir més implantació territorial. Per fer-ho, donarà més pes als territoris, fent que aquests tinguin una estructura similar a la del secretariat nacional als territoris amb rols clars. També els líders territorials tindran més pes en els òrgans nacionals. "Ho fem amb la voluntat de créixer, però també per donar visibilitat al territori", ha detallat Casadevall.
I ara què?
El següent pas clau per la CUP és l’elecció del nou secretariat nacional, encarregat d’aterrar les ponències aprovades per la militància. Aquest procés iniciarà dilluns vinent, 30 de setembre, amb la publicació de les candidatures presentades, que hauran de tenir un mínim de 9 i un màxim de 15 persones, havent de comptar amb gent d’almenys cinc territorials i un màxim d'un 60% d'homes. La militància de la CUP podrà votar de forma telemàtica durant diumenge sis i dilluns set d’octubre, i dimarts vuit d’octubre es faran públics els resultats. La llista més votada passarà a configurar el nou secretariat nacional per un període de quatre anys.
Pel que fa a l’aterratge tàctic, una de les primeres coses que farà la CUP serà una macroenquesta popular per afinar encara més la proposta política. “Ens cal anar a parlar amb la gent, conèixer en profunditat que fan i pensen les nostres veïnes”. L’altra proposta tàctica és una aposta per un territori organitzat: “Un clar exemple és la lluita per aturar els JJOO d’hivern i impulsar el projecte del Pirineu Viu. Ningú millor que qui viu al territori sap quines necessitats hi ha i la gent organitzada és qui pot impulsar una altra forma de donar respostes", ha afegit Gordillo.