El Govern respon a Espanya que les amenaces poden ser un bumerang

L'executiu català defensa aferrissadament la possibilitat d'endeutar-se i reclama a l'Estat que pagui el que deu; Homs recorda que qui escalfa massa l'olla pot sortir escaldat

Publicat el 18 de gener de 2011 a les 15:37
Artur Mas i Duran Lleida durant la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts. Foto: Patri Mateos

Resposta del Govern a les amenaces,advertències i recordatoris del govern espanyol d'intervenir les finances de la Generalitat si se supera el dèficit i les suspicàcies sobre un procés d'harmonització de les autonomies.

Aquest migdia, després de la reunió de Govern, el portaveu de l'executiu català, Francesc Homs, ha definit les paraules dels diferents líders polítics espanyols com "reflexions en veu alta emmarcades en un clima preelectoral per les contesses municipals i autonòmiques del mes de maig". "Ens preocupen les paraules, però com a país i com a Govern ens en sentim forts i no defallirem davant les envestides" ha advertit Homs que no ha volgut detallar quina seria la contraofensiva de la Generalitat en cas que les "reflexions prenguin cos en mesures concretes".
 
I amb aquesta premissa ha volgut rebaixar el to. "Situem les coses on són estan, en una fase declarativa que estem segurs que  desembocarà el seny, més que res perquè hi ha plantejaments que es poden girar com un bumerang; en tot cas són auto-amenaces" ha detallat Homs. Una valoració amb què obre el diafragma de l'objectiu fotogràfic: si s'insisteix tant al final podrien convertir el mal averany de la situació econòmica espanyola en una realitat als mercats. Avís a navegants, qui escalfa l'olla pot sortir escaldat.

El portaveu del Govern però ha deixat entreveure la seva "sorpresa" pel volum que estan agafant les declaracions i més quan la situació financera no és "cosa de fa quatre dies". "Ocaña pel càrrec que ostenta hauria de ser responsable de la situació" ha avisat Homs al secretari general d'Economia espanyol qui aquest matí defensava la intervenció de Catalunya si no compleix amb el límit del dèficit acordat per l'administració central.
 
Interessos creuats

El joc de llenguatge entre el Govern i el govern espanyol és ara com ara un sistema combinat d'interessos. Un sudoku complexe perquè les voluntats d'uns topen amb les dels altres, i s'expressen tant en converses entre dirigents dels dos executius com a través de l'altaveu mediàtic de Madrid.

Per una banda, el Govern només pot afrontar la "delicada" situació financera de la Generalitat en base a tres punts: retallada de la despesa (menor del que vol Madrid), capacitat d'endeutament i, sobretot, reclamant el que es deu a Madrid. Per l'altra banda, l'Estat no vol que la Generalitat s'endeuti més, vol que retalli més despesa i, sobretot, que no se li reclami el que deu.

És en aquesta biosfera com s'ha d'entendre el llenguatge "agressiu" per part d'Espanya. El Govern, conscient del que s'hi juga, no vol afluixar i a més, té segons ell, el vent a favor. L'executiu de Mas té present que Catalunya és la locomotora de l'economia espanyola, i, per tant, prevaldrà el "seny". A més, segons el Govern, Brussel·les mira abans a Catalunya que no pas a Espanya.

El resultat de tota la tensió es veurà el proper 27 de gener quan la Generalitat ha de presentar el "Pla d'estabilitat financera de la Generalitat" que si s'aprova permetrà al govern de Mas endeutar-se per sanejar les seves finances. Les converses continuen, tant a través de l'altaveu, com en converses entre els dos governs. Però si el volum puja massa qui pot sortir pendent és Espanya a la vista de l'expectant atenció que mostren els mercats internacionals als números de la comptabilitat espanyola.