Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut davant la queixa d’una pacient de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, més conegut com a Can Ruti, que va explicar que una metgessa no la va voler atendre per parlar-li en català.
Segons l'entitat, Salut ha rebutjat obrir un procediment administratiu sancionador contra la metgessa. L’entitat considera que els fets vulneren els drets lingüístics de la pacient i que la metgessa hauria pogut cometre diverses faltes administratives i assegura que “anirà fins al final perquè s'obri un expedient sancionador, s'investiguin els fets i, si són constitutius de falta, se sancionin”.
Plataforma per la Llengua exposa que, després que la Unitat d'Atenció a la Ciutadania de l'hospital arxivés la denúncia, van presentar un recurs d'alçada a la Subdirecció General d'Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, que també va quedar tancat. Per això, l’entitat, que ha acompanyat la pacient des que s’hi va posar en contacte, ha decidit acudir al TSJC i obrir la via judicial perquè s’esclareixin els fets.
El relat dels fets
Els fets es remunten el desembre del 2023, quan una usuària i el seu acompanyant es van adreçar en català a una metgessa d’Urgències a dins la consulta i ella els hauria tallat i obligat a parlar en castellà. Segons relata la pacient, ella s'hi va negar, però la metgessa va insistir-hi fins a fer-los fora de la consulta, dient-los que ja els atendria algú que entengués el català.
Fora de la consulta, van sol·licitar al Servei d'Admissions que truquessin al coordinador, però el personal s’hi hauria negat i només els haurien ofert l'opció d'omplir el full de reclamacions. Finalment, una altra metgessa, que d’entrada no s'hi va adreçar en català, els va acabar atenent. La pacient va esperar tres hores prèviament durant el triatge i dues més després.
Una falta molt greu
Per a l’organització en defensa de la llengua, la conducta de la professional podria ser considerada una falta molt greu, atès que hauria infringit la llei d'igualtat de tracte i no-discriminació i també la llei de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
Plataforma per la Llengua denuncia que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d'accions per millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, en moltes ocasions “no es compta amb prou mecanismes per fer complir la llei, situació que afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia”.
La sanitat és l'espai amb més discriminacions lingüístiques
Les queixes en l'àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l'administració pública i alerten que tenen una afectació “molt greu en el benestar i la millora dels pacients”. L’organització fa referència a una investigació de l'Associació de Metges del Canadà, que va concloure que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua.
Durant el 2023, l'entitat va atendre 247 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (224), valenciana (10) i balear (13), que van créixer un 14,17 % el 2024, quan han estat 282: 257 a Catalunya, 14 al País Valencià i 11 a les Illes Balears. En el cas de Catalunya, les queixes en l'àmbit del sistema públic van créixer un 17,7 % el 2024 (de 130 a 153) i un 10,64 % pel que fa a la sanitat privada (de 94 a 104).
