Manifestació contra l'EPR a Tolosa de Llenguadoc.

Électricité de France (EDF) va confirmar la setmana passada un retard de 2 anys més en la construcció del reactor nuclear EPR (European Pressurized Reactor) a Flamanville. Suposant que la indústria aconsegueixi completar el caos de la construcció d'aquest reactor, l'entrada en servei comercial d'aquest reactor no s'esdevindrà abans de 2014 .

Aquest retard s'acompanya d'un suplement d'almenys 2 mil milions d'euros. L'EPR francès costarà, doncs, 5 mil milions de dòlars, en lloc dels 3.300 anunciats originalment. La Xarxa Sortir du nucléaire , recorda que l'EPR en construcció a Finlàndia ja porta més de 44 mesos de retard amb un cost addicional de 3 mil milions de dòlars, el doble del cost esperat per començar.

En total, són ara 5 mil milions d'euros de costos addicionals que han de ser sufragats pels contribuents francesos. En un moment en que l'Estat francès diu que vol reduir el dèficit pressupostari , semblaria urgent posar fi a aquest malbaratament de fons públics i abandonar immediatament el projecte EPR.

La Xarxa Sortir du nucléaire, assenyala que l'informe Roussely qüestona la companyia Areva: "La complexitat de l'EPR és certament un obstacle per a la seva aplicació i per tant el seu cost". Fa ben pocs dies, l'autoritat de seguretat nuclear dels EUA també ha qüestionat el disseny de l'EPR. En critica l'excessiva complexitat i la manca de redundància de dispositius de seguretat .

Per a la Xarxa Sortir du nucléaire el reactor d'Areva està tan mal dissenyat que no és capaç de construir-lo, i l'EPR ja és una de les més grans catàstrofes financeres i industrials de la història. La derrota de l'EPR confirma l'estancament econòmic que representa la indústria nuclear.

Es demostra que amb la mateixa inversió, l'estalvi energètic i les energies renovables generen més llocs de treball en 15 ocasions i 2 vegades més electricitat que l'EPR. En la comptabilitat de la inversió pública, l'energia nuclear impedeix l'establiment d'una política energètica que respecti el medi ambient i l'ocupació. La classe política francesa ha de renunciar al més aviat possible a aquesta tecnologia perillosa, ineficient i tan costosa.