L'endemà que Carles Puigdemont reclamés a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança, possibilitat ràpidament descartada per la Moncloa, Junts va pactar amb el PP una esmena per suprimir l'impost a la producció elèctrica. La iniciativa va obtenir, a banda, el suport d'ERC i del PNB. La rellevància del moviment, que conté actors teòricament incompatibles entre ells, va molt més enllà de qüestions tècniques. Suposa un avís en tota regla per al govern espanyol en un moment en què els pressupostos generals de l'Estat continuen sense avançar, perquè encara hi ha pendent el sostre de despesa i també el traspàs de competències en immigració, bàsic per a Junts.

Les raons d'ERC i el partit de Puigdemont per fotografiar-se -metafòricament- al costat del PP són diferents. Els republicans assenyalen que la fórmula impositiva encareix la producció i va en contra de la descarbonització, mentre que Junts -que ja va pactar treure l'impost a les energètiques en el marc de la reforma fiscal- insisteix que no forma part de cap bloc. I que, per tant, té les mans lliures. Jordi Turull, secretari general de la formació, va indicar en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio que no negociaran els pressupostos fins que s'hagin executat els acords previs. La immigració és clau; també ho és el compliment de les inversions. No es parteix de bona posició.

Sánchez, per tant, haurà de fer malabarismes amb uns socis que han descobert que amb el PP també s'hi pot arribar a acords i que en els darrers temps han incrementat la seva desconfiança cap al PSOE. Els populars no tenen gens d'interès a aparèixer retratats al costat dels independentistes, però sovint pesa més provocar derrotes al PSOE -o condicionar-li l'agenda; la comissió on s'ha d'aprovar la supressió de l'impost a la producció elèctrica ha estat suspesa sense data prevista- que no pas la coherència. A banda, els populars saben que dins de la majoria de la investidura hi ha blocs, i que aquests blocs estan marcats per la ideologia. Les enteses estables Junts-PP estan lluny, però pel camí hi poden haver coincidències. La fiscalitat és una d'elles.

L'escenari a Madrid té un fort impacte a Catalunya, a diferència del que passava fa uns anys en ple pic del procés. Si fa vuit anys Puigdemont se sotmetia a una qüestió de confiança per sacsejar el procés i posar rumb al referèndum, ara el mateix protagonista exigeix que un president del govern espanyol faci servir el mateix mecanisme per comprovar si està compromès amb l'Acord de Brussel·lessignat fa un any. La prova del nou arribarà amb la negociació dels pressupostos, veritable revàlida per saber si Sánchez té la confiança de Puigdemont per continuar a la Moncloa. Junts no forma part de cap bloc, potser, però segur que no vol caure al bloc de qui propicia l'arribada del PP i de Vox al govern espanyol.

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.