Henrique Cymerman (Porto, 1959) és un dels màxims coneixedors de l'Orient Mitjà, on hi porta dècades com a corresponsal de diversos mitjans, entre ells La Vanguardia i la televisió portuguesa SIC. Format en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat de Tel Aviv, Cymerman és també un home d'acció a qui li agrada intervenir sobre la realitat, com ho demostra el lligam establert amb figures com el papa Francesc o el seu paper en la creació de la Cambra de Comerç Israel-Golf Pèrsic.
Cymerman ha passat per Barcelona per intervenir en un encontre informatiu a la Comunitat Israelita. No ha pogut ser més oportú: s'ha celebrat pocs dies després del darrer gran esdeveniment produït a la regió, amb la caiguda del règim sirià d'Al-Assad. La conversa amb ell arriba quan conclou la xerrada, i hi explica com veu el futur que es pot obrir.
L'ha sorprès la caiguda d'Al-Assad?
La veritat és que no. Sí que em va sorprendre el moment, la facilitat i la rapidesa amb què els rebels, que inicialment volien conquerir més territori i no restar encerclats en un terreny molt petit com Idlib, van començar a avançar. Realment, vaig entendre el caràcter essencial que tenia la protecció russa i l'iraniana per mantenir Al-Assad en el poder. El fet que els russos estiguin ara ocupats a Ucraïna i que els iranians es trobin en aquests moments molt afeblits pel cop de l'atac israelià de l'octubre passat han estat determinants. El seu cercle de foc se'ls ha incendiat.
A què es refereix, exactament?
Tots els focus que van crear entorn d'Israel se'ls han incendiat. L'Iran va invertir centenars de milions per solidificar focs encesos entorn d'Israel. I hem vist com Hezbollah ha perdut el 80% dels seus míssils i el 70% dels seus drons. Hamàs ha perdut 23 brigades i mitja de les 24 brigades que posseïa. Les milícies sirianes proiranianes i les iraquianes han quedat molt afeblides i els hutís, al Iemen, han patit també un cop molt gran. Tot això en conjunt ha fet que l'exèrcit d'Al-Assad es convertís en un castell de cartes. Els mateixos rebels sirians no s'ho podien creure quan veien que anaven avançant i no troben resistència. Els soldats del règim sirià van veure que només tenien el suport de set avions russos mentre els vaixells russos de Tartús van sortir per no ser atacats amb drons. Aquest ensorrament brusc sí que ha estat realment sorprenent.
Què creu que passarà a Síria?
En aquests moments, l'eix xiïta constituït per l'Iran, la Síria d'Al-Assad i Hezbollah al Líban queda trencat pel mig. A Síria governarà ara un grup que no vol tenir res a veure ni amb Hezbollah ni amb l'Iran, als qui considera enemics.
Per Israel, aquest gir a Síria és del tot positiu i també contempla elements d'incertesa?
Des d'una visió geopolítica israeliana, el que ha succeït a Síria és molt positiu. Però queda un interrogant amb els grups rebels, sobretot Hayat Tahrir al-Sham, i és si Al Julani, l'home que ara està al capdamunt de la situació, és qui ell diu que és i ha deixat enrere les idees islamistes del passat. És un home que intenta vendre una altra imatge. Va concedir una entrevista a la CNN molt interessant. Però està per veure si això és real, i Israel ho segueix molt de prop. És l'única preocupació que hi ha en aquests moments i s'ha de veure si s'instal·la el caos entre les diverses faccions rebels. Esperem que no.
Fa catorze mesos des de l'atac de Hamàs i han passat moltes coses.
Han estat els 14 mesos més intensos i sobretot dramàtics en tots els fronts que jo he vist a la regió.
Què succeirà a partir d'ara a Gaza?
El que succeirà a Gaza serà l'intent per part d'Israel de destruir el que quedi del potencial militar de Hamàs. Avui per avui encara queden entre 15.000 i 17.000 homes armats de Hamàs a Gaza. No estan organitzats. Les brigades han estat desmantellades. Ja no actuen com un exèrcit, sinó com a milícies terroristes. S'ha d'entendre una cosa, que aquí potser no s'entén. Si Hamàs hagués alliberat els seus ostatges fa sis o vuit mesos, la guerra s'hagués acabat en aquell moment.
"El motiu pel qual Israel continua la guerra és perquè hi ha israelians vius als túnels de Gaza"
Ho diu de manera molt contundent.
És que és així de clar. El motiu pel qual la guerra continua i dona pretext a alguns sectors del govern d'Israel per continuar-la és perquè hi ha israelians vius en els tunels de Gaza amb una situació mèdica cada cop més precària. Hi ha violacions, hi ha la sospita que hagin nascut nens com a resultat d'aquestes violacions. Aquest és el motiu pel qual Israel continua lluitant a Gaza. Les principals missions militars ja s'han complert.
I quan totes les operacions hagin acabat, què serà de Gaza?
Aleshores es parlarà del dia després. De com es reconstruirà Gaza, de qui ho farà. I aquí hi ha els països occidentals que han de jugar un paper. Els Estats Units, el Regne Unit, potser Alemanya i França, però sobretot els països del Golf, el mateix Israel i Jordània i Egipte, que són dos països que tenen una gran responsabilitat amb Gaza, en especial Egipte. Però el que s'ha d'impedir és que Hamàs continuï tenint el govern de Gaza.
No té la sensació que moltes vegades Israel comunica molt malament els seus arguments?
Israel sempre comunica molt malament. Perquè la prioritat és sempre la supervivència. El 7 d'octubre, si comparéssim els atacs de Hamàs emprant un lèxic comercial, seria com si hagués declarat la fallida. La seguretat d'Israel va caure aquell dia també com un castell de cartes. Però ara, catorze mesos després, hem vist com la intel·ligència israeliana ha estat capaç de fer coses que segurament molt pocs al món serien capaços de fer. Les accions d'Israel han augmentat en milers per cent en aquests catorze mesos. Així ho veu el món àrab i els mateixos israelians.
"Israel sempre comunica malament perquè la seva prioritat ha estat la supervivència"
No obstant, tot el que és diplomàcia pública és vist, de manera equivocada, com un luxe perquè el primer és la supervivència. El primer ha estat intentar recuperar els ostatges, fer que els 70.000 israelians que han hagut de fugir del nord per por a Hezbollah puguin tornar a casa seva amb seguretat. És el que s'ha d'exigir a un govern, garantir a la seva gent que pugui dormir tranquil·la a casa, que no vinguin a assaltar la casa i cremar-te, com van fer amb l'activista Vivien Silver. L'assignatura pendent d'Israel és explicar-se bé.
Què pensa quan veu que en molts països els grups i partits que més defensen les actuacions del govern d'Israel estan situats molt a la dreta i alguns fins i tot en l'extrema dreta?
Em preocupa. Com a jueu, fill i nét de refugiats, que ha perdut els avis i tiets avis, assassinats a Lutsk, Ucraïna, pels nazis i els seus col·laboradors ucraïnesos, que van ser obligats a cavar la seva fossa, no puc confiar en l'extrema dreta. Per tant, per més que molts Bolsonaros mostrin la bandera d'Israel, jo no me'ls crec. Sé els tipus de gent que hi ha al seu voltant.
Vostè, com a periodista, ha entrevistat gairebé tots els actors del conflicte de l'Orient Mitjà. Inclosos molts dirigents de Hamàs.
Vaig entrevistar catorze vegades el xeic Yassin, fundador de Hamàs.
Què va aprendre d'aquestes trobades?
Vaig entendre el problema que ens venia a sobre. Perquè ell et deia amb molta claredat que ell volia destruir Israel, que volia un estat islàmic a Palestina i a Israel. És a dir, que ell no accepta una Palestina laica. Que, per ell, els qui negocien amb Israel són traïdors. També vaig veure que Hamàs feia explotar autobusos. Dos dels meus tres fills van estar molt a prop d'algun d'aquests atemptats els anys noranta. Jo veia com ells intentaven assassinar la pau a través d'atemptats suïcides. És el mateix que van intentar ara per impedir l'èxit dels Acords d'Abraham i una entesa amb l'Aràbia Saudita. Vaig haver de fer molt d'esforç per poder escoltar coses com les que deien els líders de Hamàs.
També ha entrevistat tots els líders israelians. Va conversar Isaac Rabin el dia abans que fos assassinat.
Sí. La societat israeliana encara no s'ha recuperat de l'assassinat de Rabin. És un d'aquells traumes, com el del 7 d'octubre, que ens acompanyaran durant generacions. Que un radical mati el primer ministre que ha apostat per la pau és un fet que no es pot assimilar. Per mi, això va ser un veritable xoc. Aquest episodi va formar els meus fills, integrants del que es va anomenar la generació de les espelmes, perquè n'encenien per recordar Rabin. En aquell moment va començar aquell procés negatiu que encara estem vivint.
Veu factible que la societat israeliana pugui generar un altre Rabin?
Sí, el proper Rabin ja viu. Serà un Rabin diferent, potser amb els peus tocant més a terra, que buscarà una pau més basada en la realpolitik, que farà coses diferents de l'actitud que va ser en algun moment naïf. Creia que la pau era possible i molt viable. Ara sabem que encara perviuen les cèl·lules cancerígenes de l'odi, que s'han de combatre sobretot amb educació.
"Netanyahu és la figura menys entesa fora d'Israel. És conservador, sí, però sobretot és un realista"
I el futur de Benjamin Netanyahu com el veu?
Benjamin Netanyahu està en el principi de la fi de la seva carrera política. Pot durar 2 anys, potser 3. I el seu somni és acabar amb un gran acord amb l'Aràbia Saudita. Perquè també val a dir que és la figura menys entesa fora d'Israel. És un conservador, sí, però sobretot és un realista.
Però amb un govern com el que encapçala, amb presència de partits de l'extrema dreta, no sembla molt factible cap acord.
Crec que aquí ho veieu d'una manera esbiaixada, com una caricatura que a vegades em recorda el vell antisemitisme. És fixar-se en un fenomen sens dubte preocupant però que es converteix en el factor principal. I això és un greu error perquè la immensa majoria de la societat israeliana, li li diria que parlo del 94 o 95%, no comparteix els ideals de dirigents com Bezalel Smotrich o Itamar Ben Gvir.