Les dades no deixen marge per no estar fonamentadament preocupats amb la salut de la llengua catalana. La darrera Enquesta d'Usos Lingüístics feia evident que la llengua catalana no corre encara un risc extrem de minorització, però que té un marge de millora molt ampli. Hi ha molts ciutadans que la coneixen i la poden usar, però que no la tenen de llengua habitual perquè els seus entorns socials o laborals no són catalanoparlants. I hi ha moltes persones, sobretot vingudes de fora, que la volen aprendre, però no troben on fer-ho o tenen poc marge ateses les seves circumstàncies econòmiques o laborals.
La nostra llengua ha de resistir les andanades de la globalització als entorns digitals, un model econòmic que no l'ajuda, conviure amb una llengua tan potent com la castellana, i està també condicionada per l'acció d'un Estat que no ha estat fins ara, i gràcies a l'aritmètica parlamentària, que l'ha començada a tractar com un patrimoni a preservar. I hi ha mitjans i partits que la presenten com si fos un perill, un caprici o una nosa. "Temor a la comunitat llatina de Catalunya davant la delegació de competències en immigració: 'Exigir el català a canvi de papers és xenofòbia'", titulava ahir El Mundo en una de les seves habituals incursions catalanòfobes a partir d'una tria esbiaixada de testimonis sense voluntat d'integrar-se al nostre país.
El català no està en problemes només per una causa i no trobarà solucions només amb una palanca. En necessita vàries encara que a ulls d'alguns no siguin sempre amables. Ahir us explicàvem que Sant Jordi tornarà a ser de reivindicació per la llengua (la mobilització i la pressió dels catalanoparlants és necessària) i avui us expliquem, també en primícia, que el Govern aprovarà el pla de xoc per l'ensenyament del català que ha liderat la Conselleria de Política Lingüística. 8,8 milions que permetran, a través del Consorci per la Normalització Lingüística, entitats o ajuntaments, ensenyar català a 30.000 alumnes més. És un pas més que ha d'anar acompanyat pel manteniment de l'aposta a les escoles, a l'audiovisual, als centres de treball i també a l'administració de l'Estat, que evita adoptar-lo com a llengua pròpia a les comissaries o als jutjats.
El Govern de Salvador Illa ha assumit que la seva situació de minoria l'obliga a pactar. Ho ha fet amb els comuns en matèria d'habitatge i també amb ERC en temes com la llengua o la reducció de la rebaixa de l'IRPF a les persones que cobren sous inferiors a 33.000 euros a l'any, que són la majoria al nostre país, on el salari mitjà era l'any 2022 (l'últim amb dades) de 28.774 euros. Avui, a més del pla de xoc pel català, aprovarà els decrets de pròrroga pressupostària, que s'hauran d'acabar de negociar en el tràmit parlamentari amb els socis, i a la tarda Illa no ho passarà bé al Parlament. L'oposició, tota ella i al marge de quines siguin les seves responsabilitats en l'històric de la manca d'inversió, el burxarà pel desastre de Rodalies, que el govern del PSOE i Renfe són incapaços d'adreçar. De moment, que compleixin amb el català, que és força més senzill.
Primícia: El Govern aprova el pla de xoc pel català: 8,8 milions i 30.000 alumnes més; per Bernat Surroca.
Drets Socials destitueix els principals directius de la DGAIA sis mesos després de nomenar-los; per David Cobo.
Anàlisi: Ningú en sabia res: exhibició de cinisme del PP amb l'Operació Catalunya; per Oriol March.
Dades: L'origen del caos ferroviari: més de 4.500 milions promesos i no invertits a Catalunya en nou anys; per Ona Sindreu Cladera.
La complicada factura que rep el Barça de l'aturada de seleccions; per Lluís Girona Boffi.
El passadís
Abandona la nunciatura (ambaixada) de la Santa Seu a Madrid el filipí Bernardito Auza. El passat divendres van complir-se els cinc anys del seu nomenament de l'arquebisbe, període en què Roma revisa els seus nuncis i decideix prorrogar o fer un recanvi. Auza és un diplomàtic rellevant, que abans d'Espanya va passar per les Nacions Unides. També va estar a Haití, destinació gens fàcil. Però a Espanya no se n'ha sortit. El nunci ha de fer també de pont entre el Papa i els bisbes de cada país i circulaven molts rumors que ha fallat en un aspecte crucial: fer l'episcopat espanyol més pro-Francesc. Sembla que Auza no ha acabat d'entendre el que havia de fer i hi ha hagut problemes en la designació de bisbes. En les darreres eleccions a la Conferència Episcopal qui apareixia com a preferit del Papa, el cardenal madrileny José Cobo, de tendència progressista, va ser derrotat pel conservador Luis Argüello. Ara tots els cercles de l'Església espanyola estan pendents de qui serà el nou nunci, que serà determinant en el nomenament de nous bisbes. Caldrà estar amatents. Auza, per la seva banda, no ha estat degradat: és enviat a Brussel·les, a representar la Santa Seu davant la UE.
Vist i llegit
La periodista d'El PaísNatalia Junquera publicava un article sobre la història del PP a través dels seus èxits i fracassos al País Valencià marcats per la corrupció i l'anticatalanisme com a motor mobilitzador. Recollia l'opinió de destacats exdirigents de la formació, que torna a estar sacsejada per l'enfrontament entre faccions, especialment els partidaris de l'expresident Francisco Camps i els zaplanistes (com Carlos Mazón). Però el més cridaner de l'article eren unes declaracions de qui va dirigir el PP valencià abans de Mazón, Isabel Bonig. Aquesta dirigent, de tendència ultraliberal, va ser apartada per Pablo Casado el 2021 per deixar via lliure a Mazón. Ara al sector privat, Bonig, exalcaldessa de la Vall d'Uixó, no es talla un pèl i assegura que aquest moment és el més dur pel partit: "A mi em va tocar bregar amb els escàndols, però això de Mazón és més dur perquè aquí hi ha morts, la gent ha patit molt i se sent abandonada", afirma. Bonig acusa Mazón "d'estar totalment en mans de Vox" i critica el canvi de discurs en immigració: "Que el més important sigui saber la nacionalitat dels qui van cometre els saquejos em sembla infantil i pobre, i revela poca alçada política i moral".
El nom propi
Àngela Cervantes (Barcelona, 1993) va guanyar la Bisnaga de Plata al Festival de Màlaga per La fúria i està cridada a ser una de les intèrprets més destacades del 2025. Aquesta passada nit ha estrenat El mal invisible, una ficció del 3Cat i Mediapro que situa per primer cop la pandèmia com a escenari i on ella fa d'agent de policia. Mai s'havia fet ni a Catalunya ni a l'Estat. Cervantes, que ja ha guanyat dos Gaudí i ha rebut dues nominacions al Goya per Chavalas i La maternal, estrena dues pel·lícules i una sèrie aquest any. Totes elles de gran nom. A El Món de la Televam poder parlar amb ella sobre tota la seva feina i el coprotagonisme amb David Verdaguer en aquesta nova minisèrie del 3Cat, creada per un dels grans noms de la ficció catalana: Lluís Arcarazo (Nit i Dia, Nissaga de poder, El cor de la ciutat o Salvador). Cervantes és ja una estrella de la interpretació catalana.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.