Els adolescents passen cada vegada més temps a internet. De fet, xatejar i navegar-hi representa el 80% del temps dels joves. A més, a través de YouTube, Instagram i TikTok, segueixen diferents creadors de contingut, que esdevenen models de comportament social i lingüístic. Amb tot, aquest gran impacte de les xarxes amoïna les comunitats amb llengües minoritzades, com per exemple el català, ja que gran part dels continguts digitals es produeixen i es consumeixen en les grans llengües mundials, com ara l’anglès o el castellà. I, com que els parlants de les llengües minoritzades dominen habitualment alguna de les llengües hegemòniques, solen consumir i produir contingut en la llengua majoritària, fet que provoca la diglòssia digital i representa una amenaça per a la supervivència de les llengües no hegemòniques.
Per contrarestar aquesta situació, calen polítiques públiques orientades a normalitzar les llengües minoritzades al món digital. Per això, la sociolingüista Montserrat Sendra, juntament amb la Fundació Irla i Coppieters Foundation, publica l’estudi Contra la diglòssia digital amb l’objectiu “d’analitzar diferents estratègies de promoció de la presència de llengües minoritzades al món digital i sintetitzar la informació en unes recomanacions i bones pràctiques”. Així doncs, els resultats de la investigació, centrada en llengües amenaçades com el català, l’asturià, el gallec, el basc, el bretó, l’irlandès i l’occità aranès, “poden ser útils per a la majoria de les llengües mundials no hegemòniques, per incentivar la producció de contingut en l’esfera digital i contribuir a la sostenibilitat lingüística futura d’aquestes comunitats”, assegura Sendra. D’aquest estudi, però, també en podem extreure deu dades clau per entendre la situació del català al món digital.
1. Les deu llengües mundials que acaparen internet
Internet va néixer en anglès. Inicialment, aquesta llengua significava un 80% de la xarxa. Avui dia, però, només representa el 25%, atès que hi ha nou llengües més que sumen el 50% de la presència: el xinès, el castellà, l’àrab, el portuguès, l’indonesi, el francès, el japonès, el rus i l’alemany. Per tant, si sumem la presència de l’anglès i de les nou llengües principals, un total de deu llengües es reparteixen el 75% de la xarxa, segons explica Sendra a partir de dades d’Internet World Stats.
Amb tot, l’hegemonia d’aquestes deu llengües mundials afegeix una nova capa de minorització sobre la resta de llengües del món. A més, sovint, aquestes varietats ja pateixen diverses minoritzacions als seus respectius territoris. Així doncs, “llengües com el català, que al llarg de la història recent han dedicat amplis esforços a engegar polítiques de normalització lingüística per superar tot aquest tipus de minoritzacions i legitimar els usos de la llengua en totes les esferes de la vida diària, han vist com s’afegia un altre focus de preocupació per al futur de la comunitat lingüística”, assenyala la sociolingüista.
2. Els efectes de la globalització digital: minorització i diglòssia digital
La globalització digital fa que el valor que s’atorga a les llengües hegemòniques al mercat lingüístic mundial sigui molt més elevat i generi potencials beneficis imaginaris per als parlants d’aquesta llengua, alhora que genera greuges per als parlants de les llengües no hegemòniques, explica Sendra. Així doncs, els usuaris de llengües no hegemòniques sovint opten per l’ús de la llengua hegemònica “perquè imaginen que els donarà accés a més continguts i audiència, fet que deriva en una diglòssia digital”.
Filòlegs com Marina Massaguer i Avel·lí Flors han analitzat els arguments dels creadors de continguts per justificar la tria de la llengua. Pel que fa a l’hegemònica, fan servir arguments demogràfics —“per arribar a més gent” o “per ser més populars”—, arguments sobre la competència lingüística —“ho faig en castellà, però si pogués, ho faria en anglès”—, arguments econòmics —més rendibilitat gràcies a les lleis del mercat i una audiència potencial més àmplia— i arguments tecnològics —l’algoritme—. I respecte a la no hegemònica, es basen en el fet de fer servir la pròpia llengua —més competència lingüística, més espontaneïtat—, més autenticitat, l’exercici de la llibertat individual —“perquè vull”—, l’apel·lació a l’audiència imaginada —“perquè parlo a la meva gent”— o l’activisme lingüístic.
3. Menys del 5% de les llengües tenen assegurat el futur a internet
Sendra exposa que “llengües que a la vida real no estan en una situació especialment vulnerable, però que no són presents a les xarxes, poden patir processos de desconnectivitat digital”. A més a més, prossegueix, “la reducció de contextos d’ús pot obrir la porta a canvis més generals que posin en perill el futur de la llengua, ja que impedeix que sigui una llengua completa”. De fet, segons un informe de la xarxa MetaNet, almenys 21 llengües europees estan en risc de desaparèixer digitalment. I, segons Andràs Kornai, un dels estudiosos de la mort digital de les llengües, menys del 5% de les llengües existents avui en dia tenen assegurat el seu futur a internet.
4. Les xarxes, espai d’assetjament a la comunitat lingüística
Les xarxes poden oferir espais de trobada per als parlants de les llengües no hegemòniques, un espai on puguin compartir la llengua amb seguretat, assenyala la sociolingüista. Ara bé, també es poden convertir en espais d’assetjament a aquesta comunitat lingüística. Les publicacions en llengües no hegemòniques habitualment reben crítiques dels usuaris de les llengües hegemòniques, unes crítiques que sovint responen al punt de vista del supremacisme lingüístic.
Els usuaris que les fan servir sovint han de “justificar les seves tries davant de burles, ridiculitzacions, estereotips o, fins i tot, assetjament dels parlants de la llengua hegemònica”, afegeix Sendra. I posa com a exemple el compte @BravasBarcelona, que va perdre 400 seguidors i va rebre una allau d’insults quan, després de 1.600 vídeos en castellà, va publicar un vídeo en català subtitulat en castellà.
5. El castellà, tercera llengua més utilitzada a internet
Malgrat que el percentatge d’ús del castellà a l’Estat espanyol només representa un 11,8% de l’ús mundial que es fa d’aquesta llengua, segons exposa Sendra a partir de dades d’Internet World Stats, el fet que el castellà sigui la tercera llengua més utilitzada a internet afegeix molta pressió als usuaris catalanoparlants. Tot i això, la sociolingüista apunta que les xifres d’ús del català a internet no són negatives i que la majoria d’aplicacions ja estan disponibles en català, com ara X, Facebook, Telegram, WhatsApp i YouTube, entre d’altres. Ara bé, també remarca que, alhora, les xifres indiquen que encara queda molt de camí per normalitzar l’ús del català a les xarxes socials.
6. Accions per normalitzar la llengua a les xarxes
Els últims anys, amb l’auge de les xarxes socials, s’han impulsat diverses accions per normalitzar el català al món digital. Per exemple, el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana van crear La Troca. Trobada de joves creadors de contingut digital, un espai de debat i de trobada entre creadors consolidats i emergents, i entre creadors i professionals. A més a més, el Govern de Catalunya ha fet una aposta estratègica per desenvolupar les tecnologies necessàries perquè el català tingui una presència normalitzada a les xarxes socials, apunta Sendra.
En aquest sentit, s’han creat beques específiques per a creadors de contingut en català amb l’objectiu d’ajudar a la professionalització dels creadors ja existents, passar de l’amateurisme a productes audiovisuals de qualitat i millorar el posicionament dels continguts en català a internet. Així mateix, afegeix l’autora, els mitjans de comunicació públics també han dissenyat una estratègia per fer aflorar nous creadors i consolidar els ja existents i a les escoles també s’intenta fomentar l’ús del català a les xarxes, amb el concurs #JoTincLaParaula o amb activitats d’aula com els bibliotubers.
7. La societat civil, imprescindible per incrementar el català a les xarxes
Malgrat tot, no n’hi ha prou amb les iniciatives anteriors per incrementar el nombre d’usuaris del català a internet. En aquest punt, la societat civil ha estat clau i ho continua sent. Sendra destaca Canal Malaia, per incentivar la producció de contingut en català a les xarxes; Vlogs.cat, que agrupa canals de YouTube en català i els ajuda a obtenir més difusió dels continguts; Youtubersdocents.cat, que aplega tots els creadors de contingut en català de temàtica docent, i ClapClap, un portal que centralitza tots els continguts en català de diferents xarxes socials i els classifica en funció de la temàtica.
8. Idees poc reeixides entorn de la llengua
A partir de l’estudi, Sendra ha detectat tota una sèrie d’accions que no han donat bons resultats o han estat contraproduents. Per exemple, assenyala que cal evitar que els únics continguts a les xarxes en la llengua minoritzada siguin continguts de caràcter institucional, ja que aquest ús pot projectar una imatge de la llengua allunyada de l’ús col·loquial o informal i carregar-la de prejudicis, com també que els únics continguts a les xarxes estiguin excessivament centrats en aspectes folklòrics de la llengua, com ara balls regionals, cançons populars o continguts culinaris del receptari tradicional.
9. Recomanacions i bones pràctiques que encara hem d’aplicar
Per millorar la situació de les llengües minoritzades al món digital, l’autora planteja accions destinades a generar nous influenciadors, com ara crear un programa de mentories entre influenciadors ja consolidats i nous creadors; accions de sensibilització, com per exemple generar un discurs públic que doni suport a la creació en llengua minoritzada o donar premis i reconeixements públics als comunicadors que les fan servir; accions destinades a aportar infraestructura tècnica, com ara material de gravació, formació lingüística o suport tècnic, i accions purament tècniques, com ara crear etiquetes que apleguin els continguts en una llengua o traduir les interfícies dels programes.
10. La IA, una solució o un perill?
Com a epíleg, la sociolingüista es demana si la intel·ligència artificial (IA) serà una solució o un perill per a les llengües minoritzades com el català. Amb tot, però, considera que el més important és que totes les llengües, incloent-hi el català, generin bancs de dades i corpus informatitzats perquè puguin servir de base per a totes empreses tecnològiques que desenvolupen intel·ligència artificial. D’aquesta manera, diu, és fàcil de preveure un futur en què un usuari pugui navegar pel mur de qualsevol xarxa social i veure tots els continguts en la seva llengua, independentment de la varietat en què originalment s’havien produït.