Cal repensar les campanyes de normalització lingüística?

Qui no recorda la famosa Norma amb els lemes "El català, cosa de tots" i "No ens toqueu el català"? Malgrat que ja han passat més de 40 anys des que es va idear aquesta campanya de normalització lingüística, avui dia aquests dos lemes continuen ben vigents. Uns anys després en van aparèixer d'altres, com ara "Depèn de vostè" i "Tu ets mestre". Però fins que no van arribar "Dona corda al català", amb l'antiga Queta, i "Encomana al català", les campanyes no van tornar a tenir tant d’impacte. Aquesta legislatura ha destacat la de "Provem-ho en català", amb una Queta renovada com a protagonista, que té com a objectiu posar en relleu la diversitat de la societat catalana i el fet que tothom pot parlar català. 

Feia més de 10 anys que no es llançava una campanya de foment de la llengua d'aquest abast, concretament des d'"Encomana el català". Per tant, la voluntat és que enganxi el gran públic, com va passar amb la Norma. Però caldrà esperar fins que es tanqui per fer-ne balanç i veure'n l'impacte real. Ara bé, ja hi ha veus que insinuen que potser calen canvis. Per exemple, Míriam Martín Lloret, lingüista i articulista d'aquest diari, explicava a la secció "Garlem!" que votarà a qui faci "campanyes de conscienciació lingüística de debò". I llançava la següent pregunta: "Quantes campanyes de Govern heu vist fins ara perquè els catalanoparlants no canviem de llengua? Potser em despisto, però no en recordo cap que m’hagi impactat". Així doncs, de cara a l'any que ve, el Govern n'hauria de canviar l'enfocament o fer un pas més enllà? Repassem les grans campanyes de llengua per reflexionar entorn d'aquesta qüestió. 

1. "El català, cosa de tots" (1982)

Després de la dictadura franquista, un dels objectius del Govern era retornar la llengua a la societat catalana. Per això, el 1982 va impulsar una campanya de sensibilització sota el lema "El català, cosa de tots", la primera de la Generalitat democràtica. Aquesta campanya recollia "el desig social de recuperar l'ús del català com a llibertat democràtica i signe equívoc de la identitat col·lectiva que va ser perseguida durant el franquisme", explica Elvira Riera, especialitzada en política lingüística. Com bé evidencia l'eslògan, la voluntat era conscienciar la societat sobre la situació sociolingüística. En aquest sentit, Riera destaca que la campanya va significar "una de les primeres fites i futurs pilars sòlids de la política lingüística de Catalunya", ja que també va afavorir l'aprovació de la llei de normalització lingüística. 

2. "Que aquí es parli català depèn de vostè" (1985-1986)

Poc després de la promulgació de la llei de normalització lingüística, més concretament entre el 1985 i el 1986, la Direcció General de Política Lingüística va impulsar la campanya "Que aquí es parli català depèn de vostè" per incidir en la necessitat que fossin els catalanoparlants qui creessin espais d'ús de la llengua. El sociolingüista Josep Maria Aymà assenyala que en aquesta campanya es podien "visualitzar diversos àmbits del treball, socials i quotidians, respecte als quals es convidava els catalanoparlants a parlar-hi en català, sobretot si aquesta llengua hi era absent". Amb tot, considera aquest eslògan potser ha estat "un dels més directes, concisos i clars" de tots els que s'han fet en les campanyes de sensibilització, atès que "amb aquestes poques paraules s'anava directament al moll del problema". Com a dada destacable, la campanya va néixer, en part, de la petició dels aprenents de català, que es queixaven als cursos de la dificultat d'aconseguir que els parlants habituals de català no canviessin de llengua quan detectaven el seu accent no catalanoparlant d'origen.

3. "Tu ets mestre" (2003)

El 2003, arran de l'eclosió de les anomenades noves migracions, la Direcció General de Política Lingüística va emprendre la campanya "Tu ets mestre". En aquest cas, es posava de manifest la necessitat de parlar català als nouvinguts. De fet, aquesta campanya recollia una idea de les primeres èpoques: "Cada catalanoparlant és el millor mestre de català, ja que la interlocució en la vida quotidiana sempre és més rica i real que no el que es pugui ensenyar en una aula", aclareix Aymà. "Perquè els que venen de fora coneguin i parlin el català, tu ets el millor mestre. Parla'ls en català", deia l'espot. L'anunci presentava tres situacions de la vida quotidiana —un mercat, la cuina  d'un restaurant i una conversa entre dos joves— i un dels protagonistes demanava al final: "Ajuda’m, parla’m en català".

4. "Dona corda al català" (2005-2007)

El 2005 es va presentar la campanya "Dona corda al català", la primera d'abast global, adreçada a la societat en general, des de la campanya de la Norma. L'objectiu era promoure i facilitar l'ús de la llengua catalana en els usos interpersonals i informals, per arribar a aconseguir un canvi d'actitud i d'hàbits. La imatge era una boca saltadora, la coneguda Queta, a què calia donar corda perquè es mogués. Alhora, representava gràficament la idea de l'eslògan: tots hem de donar corda a la llengua, és a dir, fer-la funcionar i parlar-la, si no volem que s'aturi ni desaparegui. Els tres lemes eren "Parla sense vergonya", perquè no passa res si ens equivoquem i perquè el que compta és la nostra voluntat; "Parla amb llibertat", perquè cadascú decideix com expressar-se, i "Per començar, parla en català", perquè és important que convidem els altres a parlar en català. Malgrat que va ser una campanya d'èxit, també va rebre algunes crítiques, com bé apunten els autors Montse Simó, Montserrat Nadal, Joan Solé i Anna Torrijos a l'estudi Aproximació a l’avaluació de la campanya “Dona corda al català”. Es va dir que l'eslògan recordava "un mecanisme del passant i, per tant, obsolet" i que la Queta representava "agressivitat, perquè mossega, o decrepitud, perquè és una dentadura postissa". Tot i això, ara hem recuperat la Queta, fins i tot en format 3D. 

5. "Encomana el català" (2009-2010)

Entre el 2009 i el 2010, el Govern va dur a terme la campanya "Encomana el català". En general, estava destinada a promoure l'ús del català en els contextos o situacions en què se sol canviar de llengua innecessàriament. A part, també es volia incrementar l’associació de valors positius a l’ús del català com a llengua moderna i útil per a la promoció social a fi de reduir el desequilibri entre el coneixement i l’ús del català. Aquesta campanya també va significar un salt qualitatiu pel que fa a la participació i la innovació, ja que s'hi van implicar la societat civil catalana i els agents socials i l'anunci estava inspirat en el cinema musical. El més destacable, però, va ser l'aposta decidida, per primera vegada, per les xarxes socials. Sobretot a Facebook, en què es va crear un grup de suport que va ultrapassar els 43.000 adherits. Tot i això, Aymà assenyala que llavors potser s'havia arribat a una certa percepció que les campanyes que fomentaven els usos personals s’havien convertit una mica "en una rutina amb continuïtat entre elles, com si ja formessin una part esperable de la política lingüística", en el sentit que semblava que esdevenien "una normalitat on calia canviar tan sols els eslògans".

6. "Provem-ho en català" (2023-2024)

Després de l'èxit de les campanyes "Dona corda al català" i "Encomana en català", el Govern va decidir l'any passat recuperar la Queta en format 3D amb "Provem-ho en català, molt per parlar, molt per viure". Té tres objectius: reforçar els valors de cohesió i tolerància associats al català perquè tots els ciutadans, independentment de la seva llengua habitual, el percebin com una llengua compartida; motivar els ciutadans perquè, partint de l’ús lingüístic de cadascú, facin petits gestos d'increment d'ús, tant si ja el fan servir habitualment com si només el fan servir esporàdicament o poques vegades, i diluir o reduir els prejudicis sobre la llengua de l'interlocutor a partir del seu aspecte o ocupació. Aquesta vegada, la Queta es multiplica i es converteix en un personatge d'animació amb una multitud de personalitats que representa la diversitat de la societat catalana: "moltes veus" i "moltes maneres de parlar la llengua", perquè la del 2005 "només tenia una forma, una veu i un accent", explicava la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, quan es va presentar la campanya. Per també acostar-la als joves, s'ha apostat per The Tyets, Kelly Isaiah i el trio Marala per a les veus de la cançó de l'espot, que també té un ball de TikTok. A més, al llarg del 2023 la cabina de la Queta ha recorregut tot el territori per crear "el pòdcast més gran que s'ha fet mai en català", encara pendent de sortir a la llum. 

Un canvi d'enfocament o un pas més enllà?

Quan es va crear l'antiga Queta, el català era la llengua habitual per a un 46% de la població. Els últims anys, però, aquesta xifra s'ha reduït al 36%, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya. Ara, amb la renovada Queta, és molt probable que encara hagi baixat més. De fet, falten pocs mesos perquè surti l'actualització de l'enquesta, corresponent al 2023, i ho constati. Per contra, el castellà és la llengua habitual per al 48% de la població, malgrat que, com hem vist amb aquest recorregut, durant quatre dècades s'han fet campanyes perquè els catalanoparlants no canviem la llengua, ajudem els nouvinguts a aprendre-la i parlem català a tot arreu.

Avui dia, la tònica habitual continua sent canviar al castellà quan ens parlen en aquesta llengua o parlar directament en castellà quan pressuposem que la persona no és d'aquí, encara que l'última campanya sigui molt més inclusiva, diversa i innovadora. Per això, moltes veus demanen un canvi urgent. Ho han posat de manifest arran de l'última polèmica entorn la cantant Mushkaa i un dels famosos gags musicals del programa Polònia de TV3: 

Així doncs, tenint en compte la pregunta que la lingüista Míriam Martín Lloret plantejava a l'article Vota llengua (II) i les respostes al vídeo del programa Polònia, de cara a la pròxima legislatura potser cal fer un pas més enllà o repensar les campanyes de sensibilització perquè tinguin més impacte si volem capgirar la situació de la llengua catalana.