A hores d’ara, xarxes i fora de context podrien ser sinònims absoluts i ningú no se n’adonaria. És molt habitual llegir coses fora de context, oi? L’última polèmica de llengua l’ha protagonitzada la Mushkaa (per variar poc...) en una entrevista que es va penjar fa un any i amb un tall totalment fora de context.
Les coses fora de context ens permeten divagar i teoritzar més. Podem fer-nos els experts a xarxes i teoritzar, en aquest cas, sobre el seu comportament: que si la Mushkaa compra el discurs xarneguista i es pensa que hi ha una munió de catalans agressius amb la pistola a punt, preparats per disparar un tret al peu al primer barbarisme que s’hi trobin; que si la Mushkaa compra el discurs del català excloent, com si el català fos una llengua de poder i es pogués equiparar al castellà... Encara que tot això sigui veritat, de debò creieu que val la pena teoritzar tant unes declaracions? Precisament la Mushkaa explica la seva parcel·la de realitat. Amb paraules desencertades? Sí. Però també ha rebut força crítiques a les xarxes per la qualitat del català en les seves cançons i, tot i així, no deixa de cantar en català. Doncs mira, sí, aquesta és l’actitud. Ara que entrem en campanya i que cap partit d’Esquerra indepe fins ara no ha posat la llengua en primera línia per defensar-la, tot i les crítiques de la inactivitat, direm: fets, no paraules.
Hi ha un missatge que ens ha de quedar claríssim: la música i la correcció normativa no hi van de la mà. No hi ha una relació del tot impossible entre músiques urbanes i normativa, però no ens podem posar a corregir cançons perquè entren en joc les llicències artístiques, la creativitat, els mots inventats... Cal posar-ho tot en context: és una bona notícia tenir música popular i de masses en català, per molt que el català que s’hi faci servir no sigui genuí o impecable. I estem parlant sobretot de la part més superficial, del lèxic. Perquè sí, ens agradi o no, la Mushkaa carrega contra aquest odi que ha rebut a xarxes. Un micromón on la gent vomita traumes lingüístics? D’acord. I també és cert que no cal tirar merda als catalans per fer punts davant d’un entrevistador al qual li importa una tifa el català. Ja sabem que en un món ideal cal tenir més consciència lingüística i alhora que es consolidi un registre col·loquial més genuí, però si hem de responsabilitzar els artistes de muntar un model de llengua és que hi ha alguna cosa que no funciona.
Acabarem amb una classe pràctica de contextualitzar quatre dubtes lingüístics perquè no tot és blanc o negre, correcte o incorrecte, sempre hi ha matisos. De la mateixa manera que una cosa fora de context a xarxes pot petar de la pitjor manera, per resoldre dubtes lingüístics el context també és importantíssim. No es creen polèmiques tan fortes, com a molt l’usuari es pot emprenyar perquè ha d’afegir-hi més informació, però si no volem acumular més traumes lingüístics dels que ja tenim, cal detallar-ho sempre amb una frase o paràgraf.
És correcte menjafigues? Depèn del context. Primer de tot, quin sentit té? Parlem d’un ocellet o del sentit despectiu de lesbiana? Que menjafigues aparegui al diccionari amb un registre col·loquial en aquest últim sentit tampoc no vol dir que ho puguem fer servir en un sentit neutre i positiu. Ens hem d’adequar al registre i a la connotació que hi vulguem donar, però menjafigues no es pot considerar una bona opció col·loquial de lesbiana en la majoria de contextos.
És correcte gronxar-s’hi? Depèn. Podem fer servir un sentit més literal del verb i dir Al parc s’hi gronxa sol o bé fer ús d’aquesta expressió amb sentit figurat, que vol dir entretenir-se excessivament a fer una cosa: A l’hora de parar taula, sempre s’hi gronxa.
És correcte tingue-ho?
Depèn de la variant dialectal i del registre. Oralment, en molts parlars, és bastant generalitzat escriure aquesta forma de l’imperatiu seguit de pronom sense la essa final. En valencià, per exemple, sempre mantenen tingues-ho.
És correcte elefanta?
Doncs depèn. En un context divulgatiu, si esteu escrivint o corregint un conte infantil, podem deixar-hi aquesta marca de femení perquè és un recurs habitual dels contes. En un context més tècnic, si esteu escrivint o corregint un text científic, és més adequat dir-ne elefant femella.
Després de desglossar un aspecte més sociolingüístic i un altre aspecte més pràctic i purament lingüístic, espero que tingueu present que el context importa. No us quedeu només amb els titulars per encendre la guspira de l’odi i dels traumes.